El distanciament social, un factor de risc per a la gent gran

PalmaEl confinament i les restriccions de mobilitat han recaigut amb més força sobre la part més vulnerable de la població, la gent gran. Però aquestes mesures, en alguns casos, no han fet més que agreujar la seva situació, perquè “redueix les seves relacions socials a zero”, explica la infermera experta en gerontologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Julia Gallo. La professora subratlla que la quarantena ha eliminat totes les vies de socialització de la tercera edat: anar a la compra, a la perruqueria, al metge o als centres de dia. “L’estrès és diferent en aquesta edat, però si ho pots parlar amb algú, t’ajuda” i aquesta opció no ha existit per a moltes persones.

“Hem tingut mirada de túnel”, assenyala Gallo, qui considera que potser les mesures per a la tercera edat han estat “eficaces”, però ha estat un mètode “d’assaig i error” i potser “ens hem oblidat del que era la qualitat de vida”. Mentre que sobre els joves ja hi ha estudis, afegeix, i “s’ha pogut veure que tenen la síndrome de la caverna”, la gent gran “encara no s’ha estudiat”, de manera que caldrà veure quins efectes pateixen.

Si fins ara, diu, s’han posat “pegats” a la “conciliació de la vida familiar i laboral”, amb l’estat d’alarma aquestes limitacions s’han accentuat i la família “ho ha pagat”. En aquest sentit, Gallo destaca que ja s’està parlant d’ajudes per fer front a la crisi destinades a la gent que té fills, però no per a les persones que tenen gent gran a càrrec seu, que són moltes més.

Malgrat que el confinament ha afectat tothom d’alguna manera, “en la vellesa els efectes són més severs” i una de les raons és la bretxa digital. Els més joves han pogut entretenir-se, fer esport i estar en contacte amb amics i familiars a través d’internet, “però els més grans no han pogut aprofitar-se de totes aquestes ofertes”, lamenta Gallo. A més, la infermera i antropòloga qüestiona el tancament tan restrictiu dels centres de dia i critica que no hi hagi tant de debat sobre la seva reobertura com amb les escoletes, per exemple.

“Amb el mòbil sempre tenc companyia”, assegura Carmen Sánchez, de 84 anys, que durant el confinament continua passant més de vuit hores al dia tota sola, el temps que la seva filla -amb qui viu-és a la feina. Encara que parla cada dia amb els seus nets i de tant en tant fa videotelefonades amb els seus germans, “no és el mateix”, reconeix. “La meva il·lusió era celebrar els 84 anys en un restaurant amb la família, però no ha pogut ser”, recorda una setmana després del seu aniversari.

Una altra de les coses que més ha trobat a faltar ha estat la perruqueria: “Em veig molt lletja amb els cabells llargs!”, exclama. Ja fa més de dos mesos que no hi va, perquè el seu perruquer de confiança està a Palma i ella viu a Llucmajor. Tant per això com per anar a passejar depèn de la seva filla, atès que l’artrosi li fa cada dia més difícil caminar. “Tenc un caràcter que no m’agrada molestar i preferesc que em diguin de sortir a haver-ho de demanar”, s’excusa, encara que és conscient que li cal anar a caminar per “fer exercici”.

L’aïllament en soledat

Per això, cal diferenciar entre les persones que viuen soles, acompanyades o en residències, puntualitza Carmen Orte, especialista en envelliment i directora de la càtedra de Dependència de la UIB. Els que han viscut en centres durant el confinament, afegeix la psicòloga i exdirectora l’Institut de Majors i Serveis Socials (Imserso), han patit “un aïllament quasi total”, a diferència de les que viuen amb familiars, que han tingut més estímuls emocionals i físics.

En aquestes edats, diu, “es necessita més estimulació física: no és suficient recórrer tota la casa, sinó que és important fer entrenaments físics de força diaris”. Des del punt de vista cognitiu, “no et pots nodrir només de la televisió, també són importants les relacions socials i el que passa al teu voltant”. Com a substitut d’això, Orte recomana exercicis de lectura, escoltar música o fer jocs de distracció.

Una de les conseqüències que el seu equip de treball i ella ja han començat a estudiar és la por que pateix aquest sector de la població davant la pandèmia. “Quan saps que ets un grup de risc i, a sobre, la gent de la teva generació es mor, provoca terror”, afirma l’experta, que adverteix que en aquests casos “com més informació tinguin és pitjor” per l’efecte de por que genera. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística de 2019, el 43% les persones que viuen soles a Espanya són majors de 65 anys. Aquestes, explica Orte, ara tendeixen més a no voler sortir per evitar contagiar-se i acaben més aïllades. En canvi, les que viuen acompanyades poden xerrar-ho i mitigar la sensació d’angoixa. Si no, alerta, “s’aguditzen els problemes de depressió i manca de son”.