Els directors dels centres educatius se senten apagafocs

Palma“Fins a l’any passat estava a gust, però enguany em not bastant decebut perquè m’han expedientat. Estic meditant deixar el càrrec, perquè som un mer transmissor d’informació de l’Administració”. D’aquesta manera explica el seu sentir Pep Fillol, director de l’IES Ramon Llull, un dels instituts més grans de les Balears, amb 1.046 alumnes matriculats. “Tu et presentes amb un projecte de direcció amb el qual tens cert marge, però quedes limitat per les normatives i hi ha moltes iniciatives que no pots tirar endavant”, afegeix. Els directors dels centres educatius, que aquests dies es troben en plena voràgine per l’inici del curs, són el tercer esglaó de poder dins l’educació, per davall de la Conselleria i del departament d’Inspecció. Tenen, per tant, poc poder executiu.

A l’hora de la veritat, la funció de lideratge pedagògic dels directors, encara que es manté, queda eclipsada per la burocratització del càrrec i per la incapacitat de prendre decisions de relleu sense comptar amb el vistiplau dels superiors. Un fet, aquest, que limita les seves atribucions i els deixa amb pocs recursos per afrontar les situacions diàries. “No em vaig sentir amb suport, perquè Educació t’escolta, però en pocs casos fa el que proposes; t’escolta, però fa el sord. Un director té tantes funcions, que acaba sent un apagafocs permanent”, explica Joan Amorós, que va ser director del CEIP Can Misses durant sis anys i ho va deixar per esgotament. Enguany, dotze directors han renunciat al càrrec abans d’acabar el mandat, informa la Conselleria d’Educació.

Poli Sansó va arribar a la direcció del CEIP Guillem Frontera Pascual sense pretendre-ho. La que era directora abans ho va deixar i ella es va sentir interpel·lada a assumir el repte. “En aquell moment, no ho volia, perquè sabia la feina que suposava”, explica. I ara ho ha confirmat. El seu centre és petit i això fa que l’equip directiu tingui menys hores assignades a gestió i més a fer classe. “Hem de treure les mateixes tasques que la resta de centres, però amb la meitat de recursos perquè, per no tenir, no tenim ni conserge ni tan sols un despatx de direcció”, lamenta. La burocràcia és, ben igual que per a tots els directors consultats, el principal maldecap. “Hem de fer documents institucionals, presentar projectes, atendre les famílies i cercar la informació per poder-los respondre, llegir el BOIB, el BOE, enviar documents a Hisenda, revisar la normativa, i tot això, en un termini fixat”, enumera. Ara bé, repetiria en el càrrec, si li ho tornassin a demanar. “Ara m’agrada”, diu.

Un càrrec que desgasta

A l’altra cara de la moneda hi ha Marga Genestar, directora de l’IES Josep Miquel Guàrdia, d’Alaior. “No, no em compensa, és un càrrec molt desagraït i sempre hi ha algú que et cerca l’error i te’l retreu. Fas feina 24 hores set dies a la setmana”, exposa. En el seu cas, va arribar a la direcció obligada per Inspecció Educativa, sense disposar de projecte de direcció i per un període de dos anys que acabarà aquest curs que comença ara. “Hem anat tirant com hem pogut, aprenent al mateix temps que exercim”, lamenta. Genestar és professora d’FP i, abans d’accedir a la direcció, no coneixia en profunditat la LOMLOE ni com s’havia d’aplicar. “L’estiu passat, la llei va ser la meva lectura de nit, una immersió absolutament exprés”, recorda.

Malgrat les dificultats que suposa l’exercici del càrrec, també hi ha directors amb una visió positiva del que fan. “A mi sí que em compensa, perquè és un tema vocacional i tenc un equip meravellós”, exposa Myriam Fuentes, directora de l’IES Antoni Maura des de fa 16 anys. La part burocràtica de la direcció “sempre hi ha estat i hi ha aspectes que lleven molt de temps a qüestions que tindrien més impacte en la vida dels alumnes”, opina. La gestió del temps i de les tasques a fer “és una de les més complicades”, explica Fuentes. De fet, assegura que sempre fa més hores de les que marca l’horari i està pendent de la feina les 24 hores del dia, també durant les vacances. “No pots dir mai ‘desconnect’, però a mi m’és igual, perquè ho consider el meu granet d’arena per canviar la societat”, resumeix. I té clara una idea: “Per accedir a la direcció cal formació”.

Precisament amb aquest objectiu, fa tres anys va néixer el Centre de Formació, Innovació i Recerca de la Direcció Escolar (CFIRDE), amb la meta de professionalitzar la funció directiva i que els directors en actiu puguin formar els que accedeixen al càrrec. “Ser un bon director exigeix tenir unes aptituds i uns recursos determinats, és per això que organitzam formacions, ponències i activitats per contribuir-hi. Tot amb l’objectiu de fer atractiva la funció directiva”, explica Manel Perelló, director de l’organisme.

Vocació poc remunerada

La manca d’autonomia és una de les queixes compartides per tots els càrrecs directius consultats. “És molt insuficient”, opina Perelló. La normativa diu que els directors són els caps de personal, però a la pràctica no tenen gens de poder damunt aquest. “No els poden avaluar ni tenen marge per triar-ne una part, com es permet a Catalunya”, diu. El mateix ocorre quan es produeixen situacions més compromeses. Si el director constata que un docent no compleix de manera reiterada amb les seves funcions, primer ha d’obrir un expedient, “que passa a l’inspector, que és qui finalment fixa el procediment a seguir”, afegeix Perelló. Joan Amorós confirma aquesta idea: “Sempre tens damunt la Conselleria i, de tan garantista que vol ser, es passa i a qui supervisa és als directors”. En posa un exemple. “Si es detecta un incompliment d’un docent, Inspecció et dicta unes passes, algunes molt difícils, com aconseguir proves de la infracció”, explica. Tot plegat fa que no es tingui temps per dedicar al lideratge pedagògic “tant com caldria”, lamenta. Ara bé, malgrat que va deixar el càrrec, n’extreu un missatge positiu. “M’ha valgut la pena el tràngol, perquè he pogut comprovar que els nostres alumnes han evolucionat en positiu i obtenen bons resultats a l’institut, un dels objectius que s’havia fixat l’equip directiu”, explica amb orgull.

Els directors consultats coincideixen que fan la feina per vocació, i no pel prestigi ni per la remuneració que n’obtenen. En el cas de Sansó, el complement és només de 199 euros bruts al mes, mentre que Fillol en percep 776,95. “És molt insuficient, en relació amb la responsabilitat que tenim”, explica Genestar. “Els directors miren molt per millorar els seus centres, però hi ha poca cultura de reivindicar millores per a ells mateixos”, assenyala, per la seva banda, Perelló.

Les Balears és de les autonomies on hi ha més directors que hagin presentat un projecte, prop del 80%, “un fet que indica una ferma voluntat dels docents a agafar la responsabilitat”, exposa Manel Perelló. És per això que, malgrat les dificultats del dia a dia i la burocratització de la tasca, continuen lluitant. “Faig feina per millorar la vida dels alumnes i perquè crec en la igualtat d’oportunitats i en un món millor”, sintetitza Fuentes. “S’ho paga. Qualcú ha de mirar endavant i assumir el repte”, afegeix Poli Sansó.