El dia que els franquistes varen assassinar Serafí Vives Servera i el seu pare

PalmaSerafí Vives Servera tenia 31 anys el 17 d'agost de 1936, quan els franquistes el varen assassinar, juntament amb el seu pare –de 53 anys. Va deixar una dona i dos fills, de cinc i dos anys. Ell ha estat la primera víctima de Son Servera que s'ha identificat i els seus dos fills, que han pogut viure fins a trobar el seu pare, han decidit que l'enterraran juntament amb la seva dona qui, a més de quedar vídua amb dues criatures, va haver de patir la marginació i la profunda hostilitat que rebien els familiars de les víctimes, una tortura que es va perllongar durant anys després dels assassinats.

"Era molt jove. Sempre havia tingut interès per la cultura i era una de les poques persones del poble que sabia llegir, per això va aconseguir feina a l'Ajuntament. S'encarregava de donar aigua a les cases i els vespres ensenyava a llegir i escriure els fills de les famílies que li demanaven", explica el seu net, que du el seu nom: Serafí Vives. La família creu que és molt probable que Serafí escrivís al setmanari satíric Foc i fum, que els franquistes es varen encarregar de tancar. No és clar si Serafí va militar en alguna organització política, però hi ha indicis que la seva mort fos a causa d'un tema de "revenges dins del poble".

A més, els franquistes no varen informar les famílies de la mort dels seus éssers estimats, fet que n'augmentava el patiment. "A la meva repadrina li varen faltar el fill i l'home el mateix dia. Ella va anar cada dia, durant molt de temps, a demanar per ells. Però li contestaven que els havien alliberat i que si no havien tornat a casa per alguna cosa seria". No li varen dir que eren morts. El més cruel va ser que, com a treballador municipal, Serafí va reunir les persones que li varen indicar. Quan va veure que el seu pare era a un dels camions, li varen dir que ell també hi havia de pujar.

"Quan he parlat amb el meu pare ens hem posat a plorar i hem hagut de penjar", explica el net. "Però ha tingut forces per parlar amb el seu germà i decidir entre els dos què fer. L'únic que volíem a la família era que el meu pare i el seu germà poguessin enterrar el seu pare", afegeix.

Una porta a l'esperança

Que s'hagi pogut identificar una víctima de Son Servera dona esperances a altres famílies del municipi amb parents assassinats pels franquistes. "Hi va haver dos camions amb gairebé trenta persones que varen dur directament a afusellar a Manacor, i un tercer vehicle amb una quinzena de polítics i intel·lectuals del poble, la majoria dels quals varen sobreviure [varen estar presos a Bellver]", explica el dramaturg i investigador serverí Jaume Miró. Els camions varen sortir entre l'1 i el 15 d'agost. "Els dos primers eren d'homes que figuraven a les llistes negres del feixistes, per ser d'esquerres, republicans, perquè els havien acusat d'alguna cosa o perquè els nous amos del poble així ho havien decidit, sense una causa política clara", continua Miró. Serafí i el seu pare varen sortir en un d'ells cap a Son Coletes, però als familiars els varen dir que anaven "a la presó de Manacor". "No hi ha cap indici que anassin allà, sinó que els varen dur directament a matar-los", diu.

Els investigadors varen creure inicialment que els havien duit al cementeri vell. D'aquesta manera, trobar Serafí a Son Coletes ha estat una sorpresa, però permet pensar que els altres serverins que els franquistes varen assassinar podrien estar a la mateixa fossa que ell.

Miró explica que a Son Servera hi va haver determinats elements perseguits pels feixistes i detalla el cas de tres ferroviaris que varen matar. "Estaven sindicats i s'havien manifestat pels seus drets", remarca. Això va passar a molts municipis de Mallorca. "A Artà hi va haver gent que es va declarar a favor de la revolució d'Astúries del 34 [una insurrecció obrera que el govern republicà va reprimir]. Hi havia persones a llistes de sospitosos des de feia anys".