Es destapa la caixa dels trons de la Menorca Talaiòtica

CiutadellaEncara no fa dos anys que la riquesa monumental de Menorca és Patrimoni de la Humanitat i ja se’n qüestiona la declaració. L’expert que en coordinà la candidatura, Cipriano Marín; el director de l’Agència Menorca Talaiòtica, Antoni Ferrer, i la impulsora de la declaració de Patrimoni Mundial del Prado i El Retiro a Madrid, Mónica Luengo, han dimitit. I, fins i tot, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha hagut d’aixecar la veu i avisar: el reconeixement internacional està en perill. El canvi de govern al Consell Insular ha modificat de nou el model de carretera i, en conseqüència, s’ha alterat també l’ordre de prioritats. La seguretat viària s’ha posat com a argument enfront de la protecció del patrimoni, de manera que el pont mig fet que s’havia d’esbucar a l’entorn de les navetes prehistòriques de Rafal Rubí ara es construirà, fent cas omís així de la recomanació de la Unesco. Nou entitats de l’illa també s’hi han dirigit, però, tot i l’enrenou, continua sense donar-hi resposta.

“Tenim tots els informes a favor i nosaltres en som els competents”, remarcà la setmana passada el president Adolfo Vilafranca, qui justificà així que el Consell tiri endavant sense esperar el pronunciament definitiu de la Unesco a l’informe que li va remetre el desembre passat. “Fins i tot el director de l’Agència Menorca Talaiòtica, que no és sospitós d’haver-lo col·locat nosaltres, n’ha informat a favor”, digué tot traient pit el vicepresident Simón Gornès. Acabava de destapar la caixa dels trons. La tempesta no ha fet més que començar.

El director de l’Agència, Antoni Ferrer, a qui Gornès havia disputat dos anys enrere la plaça, presentà l’endemà la seva dimissió, molest per la utilització política i partidista que s’havia fet del seu informe. Tot i el seu càrrec, en cap moment se’l va convidar a participar del procés i, el juliol de l’any passat, tan sols se’l requerí perquè informàs sobre les mesures correctores que es proposaven per reduir l’impacte del viaducte sobre el jaciment. Ferrer lamentà que no s’haguessin estudiat altres alternatives, però avalà que la proposta en “mitigaria” l’afectació.

El Consell Científic de la Menorca Talaiòtica, del qual participaven Cipriano Marín i Mónica Luengo, també va ser consultat sobre l’informe d’avaluació patrimonial que apuntava les mesures per atenuar l’impacte del pont en el jaciment. Amb 15 vots a favor, una abstenció i dos vots contraris, un d’ells de Marín, també acabà beneint-ho.

La conclusió pública del govern del PP és que tant el director de l’Agència Menorca Talaiòtica com el Consell Científic han informat a favor de la solució tècnica proposada d’acabar el viaducte de Rafal Rubí. La realitat, però, és que només en van valorar les mesures correctores. “S’ha fet una utilització incomprensible i inapropiada de les nostres funcions”, recriminà en la seva carta de renúncia el coordinador de la candidatura, que troba a faltar que, “després d’aquest llarg període” de dos anys des de la declaració, només s’hagi convocat el Consell Científic per tractar “l’assumpte Rafal Rubí i no per abordar altres temes d’importància per a la Menorca Talaiòtica, el que denota un nul interès pel nostre comès”.

Fa un any, l’actual conseller de Cultura, Joan Pons Torres, ja havia tret Cipriano Marín del Consell Rector, l’únic òrgan amb cert poder executiu de la Menorca Talaiòtica i havia exclòs, sense avisar-los, altres dos experts del Consell Científic. Curiosament, es tracta de Rafael Mata i Felipe Criado, els dos paisatgistes que havien col·laborat en l’èxit de la candidatura, però que, també, havien format part de la comissió avaluadora que escollí Ferrer com a director de l’Agència en detriment de Simón Gornés. Al Consell Rector, a més, posà al lloc de Marín una tècnica més afí, l’actual cap de la secció d’història i arqueologia de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), Amalia Pérez-Juez.

El PSOE i Més per Menorca, des de l’oposició, no han dubtat a exigir la “dimissió immediata” del conseller per haver “tergiversat” i utilitzat els informes tècnics “de manera partidista”. Polítics i tècnics de l’esquerra, alguns d’ells integrants dels òrgans consultius de la Menorca Talaiòtica, també s’han manifestat a favor de Ferrer i Marín, mentre el PP i l’Ajuntament d’Alaior sortien en defensa del govern insular.

“Interessos particulars”

Però ha estat el GOB qui ha posat el dit dins la nafra de “l’escàndol”. Ha recordat que el gestor de les visites al jaciment de Rafal Rubí és Rafa Duran, historiador i exregidor de l’Ajuntament de Palma pel PP i persona propera al conseller Gornés. Els ecologistes critiquen que s’inverteixin 6 milions i mig d’euros de doblers públics en acabar el pont de Rafal Rubí, quan aquesta obra “hauria de ser sufragada, en tot cas, pels promotors privats” i acusen el Consell d’haver projectat el pont per servir “interessos particulars”. En opinió dels ecologistes, no està justificat un viaducte per aquesta cruïlla quan, a la resta de trams semblants de la carretera general, s’ha optat per rotondes o solucions a nivell que garanteixen igualment la seguretat viària.

Rafa Duran va ser consultat en l’elaboració de l’informe d’impacte patrimonial que donà per bo el viaducte, el que per ell és “la millor solució per garantir la seguretat a Rafal Rubí”. A més, ha posat en marxa diverses societats amb les quals gestiona recintes culturals a l’illa, alguns d’ells, inclosos a la Menorca Talaiòtica. A part de la Fortalesa de la Mola, que havia assumit amb anterioritat, s’encarrega de Rafal Rubí, la taula de Torralba d’en Salort i Binissuès.

Precisament, en aquests dos anys ha quedat pendent l’aprovació dels contractes de custòdia que han de regular les condicions de la visita als jaciments del Patrimoni Mundial que, en una gran majoria, són de propietat privada. La feina l’haurà de culminar el successor de Ferrer, qui encara haurà de mantenir-se en el càrrec, tot i haver-ne renunciat, fins a finals d’octubre, per així donar temps a l’Administració a trobar-li un substitut. També s’haurà de dotar l’Agència de més personal, ja que, des de la seva creació i la posterior declaració de Patrimoni Mundial, Antoni Ferrer ha estat l’únic treballador públic assignat en exclusiva a la seva gestió. Fins al darrer moment, diu, va insistir per disposar del personal necessari per tirar endavant amb els contractes de custòdia i altres iniciatives del departament. Mentrestant, però, estan a punt de començar les obres que convertiran l’annex a la seu del Consell Insular a Ciutadella en el futur centre d’interpretació de la Menorca Talaiòtica. També al setembre es coneixerà el constructor adjudicatari que es farà càrrec de les obres del pont de Rafal Rubí. Amb la declaració de Patrimoni Mundial a la mà, Menorca ha començat la casa per la teulada.