Des de fa uns dies que els espectadors de TV3 no acaben d'entendre res del que passa amb la graella. Els conflictes laborals de l'empresa i el dret a vaga estan afectant de manera molt important els continguts i, de retruc, els resultats de les audiències. Diumenge ens vam quedar sense la gala dels Gaudí. Dilluns, ni Crackòvia ni Afers exteriors. I dimarts, sorpresa, va aparèixer el Crackòvia però no el Miquel Calçada. Per què un sí i l'altre no? Després ens van emetre la gala dels Gaudí amb caràcter retroactiu i sense el factor sorpresa dels guardons. Plat reescalfat per a l'audiència en comptes d'oferir el Sense ficció que aquell mateix dia TV3 anunciava als diaris, al Twitter i que els responsables del documental sobre la pòlio havien promocionat a El matí de Catalunya Ràdio. El desconcert dels espectadors és absolut. Per acabar-ho d'arreglar, al TN vespre de dimarts havien d'informar, teòricament, dels aldarulls que en aquells mateixos moments s'estaven produint als despatxos de TV3, on un grup de treballadors retenien o bloquejaven (segons el costat de la porta des d'on es mirés) l'equip directiu. Incomprensiblement, el TN ho va relegar fins i tot després de l'avanç del temps. Més enllà de la polèmica amb el verb que va fer servir Toni Cruanyes (si "retenir" o "bloquejar") el pitjor de la informació és que l'espectador estàndard, aliè al món del periodisme i dels mitjans, no entenia res. Més que una autèntica voluntat d'informar amb transparència es va fer evident una incomoditat per explicar, una flagrant inquietud i inseguretat pel contingut, i una notable necessitat de complir amb l'expedient més que no pas una sincera voluntat de servei. Si la notícia no es va donar bé, ni quan tocava, i a sobre va ser dictada des d'un despatx potser no només cal que dimiteixi el consell professional. Potser cal mirar més amunt. I és que en aquell TN hi hem de sumar el desafortunat despropòsit d'incloure una peça endogàmica de com el programa Què, qui, com explicaria tot el que no veuen els espectadors del fantàstic Telenotícies nou de trinca. Quina paradoxa. Molt d'autobombo però van ser incapaços d'informar d'un fet tan senzill com que la programació de TV3 es veuria modificada i el Sense ficció que havien estat promocionant havia caigut de la graella. Des del punt de vista dels espectadors i del que està transmetent implícitament TV3 en pantalla és que entre els uns i els altres s'estan fotent un tret al peu. I que tots plegats s'estan oblidant d'un fet cabdal en la pervivència del mitjà: el respecte per l'audiència.