La desfeta del permagel pot truncar l'objectiu de les zero emissions per al 2050

BarcelonaA les regions fredes d’Alaska, el Canadà i Sibèria sempre hi ha abundat el permagel, una capa de sol terrestre que fa centenars o milers d’anys que es manté congelada. Aquest terra, abans dura com el formigó i on poblats sencers han viscut ininterrompudament, no només està patint les conseqüències de la crisi climàtica, sinó que pot convertir-se en una imparable font d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Format per terra, grava i sorra, el permagel necessita el gel per mantenir-se, però s’està desfent a un ritme frenètic i la seva fusió allibera grans quantitats de diòxid de carboni (CO₂) i de metà –que té un efecte d’escalfament encara més potent, unes 25 vegades superior– que fins ara estaven retingudes.

Investigadors de la Universitat Nacional de Seül (Corea del Sud) i de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia conclouen que el permagel es desfà i que les emissions aniran in crescendo, de manera que es preveu que continuarà sent una font de contaminants atmosfèriques, com a mínim, fins a l’any 2300. Tot plegat no canviarà ni tan sols si tots els països del món compleixen l’ambiciós objectiu de reduir les emissions de CO₂ l’any 2050. És a dir, assolir la neutralitat climàtica a mitjans de segle, tal com fixa l’Acord de París.

“El permagel pot suposar un risc considerable en els esforços per mitigar el canvi climàtic”, alerta So-Won Park, investigador principal i coautor de l’estudi, que s’ha publicat aquest dimecres a la revista Science Advances. Si bé el permagel actua com a embornal (segrestador de carboni), aquesta anàlisi basada en models simulats per ordinador per al període entre els anys 2000 i 2300 suggereix que aquest escenari d’emissió de gasos d’efecte hivernacle es mantindria fins i tot en un escenari d’emissions negatives, és a dir, quan s’eliminen més contaminants dels que s’alliberen.

Canvi "irreversible"

El Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC en anglès), organitzat per l’ONU, ja va avisar que entre els canvis “irreversibles” causats per la crisi climàtica hi ha el desgel del permagel. En aquest procés, s’allibera CO₂ i metà –que és el gas que s’allibera de la matèria orgànica quan entra en fase de descomposició i que és molt més potent, però dura menys en l’atmosfera que el diòxid de carboni– en grans quantitats i això provoca un procés de retroalimentació molt negatiu: tornaria a augmentar la temperatura de la Terra i els desglaços s’accelerarien.

Les conseqüències d’aquestes emissions podrien desencadenar esdeveniments climàtics extrems com onades de calor, sequeres i tempestes més intenses. A més, el desgel ja ha obligat a traslladar pobles sencers –especialment, comunitats indígenes– perquè els fonaments de les construccions es van fent inestables i fins i tot s’enfonsen a mesura que es desfà el sòl en què estan erigides.