Obligats a viure tot l’any als apartaments d’estiueig: “La gent es fica on pot”

PalmaL'arribada de l'hivern a les urbanitzacions litorals, principalment les més turístiques, provocava una apagada amb el tancament dels negocis, les cases i la sensació d'inactivitat. Però aquesta realitat que avui es manté també es combina amb un ús cada vegada més habitual dels apartaments turístics. Alguns geògrafs qualifiquen aquest fenomen de 'frankenstein' d'usos i provoca cada vegada més que els ajuntaments rebin més peticions de serveis.

És el cas de Ciutadella, on més de 1.000 persones es divideixen entre Cala en Blanes i Cala en Bosch, dues urbanitzacions que van néixer amb un propòsit de segona residència i que, a poc a poc, han anat ocupant els mateixos ciutadellencs i també nous residents que necessiten un espai per viure perquè els preus del nucli urbà són inassumibles i manca oferta, segons informaDavid Marquès. Aquests ciutadans lloguen apartaments que no sempre tenen les condicions idònies per fer-hi vida tot l'any, especialment els mesos més freds.

El mateix passa a Cala de Bou, una població nascuda amb el boom turístic, i que avui acull un terç de la població del terme de Sant Josep. "No sols passa aquí, també a altres nuclis com Cala Vadella i Cala Tarida. La manca d'habitatge fa que es lloguin apartaments que en principi són d'estiueig i que no tenen en cap cas les condicions d'habitabilitat per a una família tot l'any. Passa i és una situació 'frankestein' en l'àmbit d'usos, de necessitats i d'oferta de serveis públics", explica el geògraf eivissenc Josep Prats.

Segons Prats, el que passa és "a causa d'una necessitat d'habitatge no atesa". "La gent es fica on pot. A algunes d'aquestes urbanitzacions ens trobam que conviuen en pocs metres des d'un xalet de 3 o 4 milions d'euros fins a miniapartaments on viuen famílies, que són casos d'infrahabitatges. Les necessitats i demandes d'uns i altres són completament oposades, i els ajuntaments no poden oferir els serveis necessaris perquè senzillament no es van fer les previsions ni les concessions d'espais col·lectius per part dels promotors", explica Prats.

El cas de Mallorca

A Mallorca també es repeteix aquest escenari a urbanitzacions litorals, al Llevant, a zones com Cala Millor i al nord de l'illa, a l'entorn de les zones turístiques d'Alcúdia i Can Picafort i, per descomptat, a algunes de Llucmajor, com Vallgornera. "El procés urbanitzador del litoral es va caracteritzar en alguns casos per la improvisació i no es va fer complir sempre el que marca la normativa des de fa dècades: que els promotors han de cedir uns espais per als serveis públics. Si això no es fa, no és tan greu mentre l'ús és eminentment turístic. Però quan després arriba població tot l'any, no tens llocs per ubicar els serveis als quals té dret i que requereix el resident, com escoles i atenció sanitària", afirma l'arquitecte i exdirector general de Territori, Luis Corral.

Corral considera que "cal fer veure la pèrdua pressupostària que suposa haver de carregar aquests serveis a les arques públiques per no haver fet els deures". A més, hi ha un element fonamental, que és la poca intensitat d'usos que hi ha en aquestes urbanitzacions, on es prioritza ocupar espai de manera extensiva. Això fa molt poc eficient després que s'hagin de prestar determinats serveis públics, perquè "no té res a veure amb un ús urbà". "L'exemple més clar és la mobilitat. Si molta gent se'n va a viure tot l'any a llocs allunyats del transport públic, s'acaba abusant del transport privat i això ja sabem què significa", conclou.

Actualment, segons la recopilació de dades elaborada per l'ARA Balears, a les urbanitzacions costaneres de tot Balears hi viuen unes 150.000 persones, el que obliga a oferir molts serveis públics per a residents a llocs on, almenys en part, només s'havia previst un ús turístic i de temporada.