Desacord absolut entre Prohens i els ecologistes: "No prendrà cap mesura real contra la saturació"

PalmaDurant tres hores, la presidenta del Govern, Margalida Prohens, i els representants del GOB i Terraferida han abordat el clam que aquest estiu s'ha sentit als carrers per demanar límits al model de consum de territori i saturació turística de les Illes Balears. Prohens ha rebut les dues entitats ecologistes aquest dimarts horabaixa al Consolat de Mar, després d'uns mesos marcats per les mobilitzacions socials massives.

Les tres hores, però, no han estat suficients per acostar posicions entre les dues parts, que han acabat en "desacord absolut", en paraules de la vicepresidenta del GOB, Tonina Siquier. "No coincidim ni en el diagnòstic ni en les mesures", ha resumit Siquier.

Malgrat el resultat, els ecologistes han destacat el tarannà "dialogant" de Prohens. A la reunió també hi han participat el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, i la consellera de Treball, Funció Pública i Diàleg Social, Catalina Cabrer. Ara bé, els ecologistes consideren que la predisposició al diàleg no s’ha traduït en cap acostament sobre les polítiques necessàries per afrontar la saturació.

El principal punt de ruptura és el decreixement i acusen l’Executiu d’intentar respondre a la saturació turística amb "petites mesures de maquillatge i contenció que ens duran al col·lapse". "La societat mallorquina ja està cansada d’estudis, plans i fotografies, tant dels governs d’esquerres com dels de dretes", ha assegurat Siquier. "La percepció que hem superat els límits és tan gran que hem de passar a l’acció, i no aprovar lleis de manera subreptícia per poder continuar creixent", hi ha afegit. La vicepresidenta del GOB també ha advertit que "la gent està farta que els uns i els altres es passin la pilota".

Els representants del GOB i Terraferida també han traslladat al Consolat les 1.050 aportacions recollides durant la cadena humana del 29 d'agost, impulsada per Madò Farta, i en la manifestació contra l'ampliació de l'aeroport de diumenge passat. Els participants havien de respondre en un full la pregunta 'Quina Mallorca volem?'. Entre aquestes aportacions també hi ha una carta que Madò Farta ha adreçat directament a la presidenta Prohens.

Contenint no n'hi ha prou

Les entitats ecologistes fan una esmena a la totalitat al model de creixement econòmic, territorial i urbanístic de les Illes Balears, en expansió permanent, i han entregat un extens document a Prohens en què reclamen un canvi profund basat en polítiques concretes. "Ja no basta contenir, hem de començar a reduir", és el missatge principal que s'ha traslladat al Consolat de Mar. GOB i Terraferida demanen que es redueixin activament la pressió turística, urbanística i automobilística, els impactes sobre els ecosistemes i el consum d'energia i de recursos naturals "per garantir que les generacions futures puguin continuar vivint dignament en aquestes illes".

Adverteixen que les crisis d'habitatge, mobilitat, aigua, biodiversitat i qualitat de vida són problemes interrelacionats conseqüència d'aquest model econòmic basat en el creixement il·limitat. Per això, reclamen que les polítiques públiques adaptin l'economia i el desenvolupament als límits físics i ecològics de les Illes Balears, en comptes d'adaptar el territori a un creixement sense fi, i demanen que se substitueixi la idea de "gestionar millor la saturació" i de "contenció" per polítiques explícites de reducció de les pressions existents. "Mallorca no necessita aprendre a suportar millor la saturació, necessita deixar d'estar saturada", hi insisteixen.

El document entregat a la presidenta de l'Executiu exposa vuit línies principals d'actuació, que es basen a recuperar l'habitatge per viure-hi, aturar el creixement urbanístic, posar fre a les noves carreteres i apostar pel transport públic, posar límits al creixement aeroportuari, adaptar el creixement a l'aigua disponible, recuperar l'autonomia alimentària, tornar a l'essència inicial de l'ecotaxa, i garantir un futur habitable i segur climàticament.

Els ecologistes s'han mostrat especialment crítics amb el Pacte per la sostenibilitat: "Les grans decisions que es prenen en paral·lel continuen facilitant més desprotecció del territori, més urbanització, més usos turístics i més carreteres". Per això, i assenyalant aquesta contradicció sense qüestionar els espais de diàleg, asseguren que "la sostenibilitat no es demostra amb el nombre de meses de diàleg que es convoquen, sinó amb les decisions que es prenen". El diàleg, asseguren, "només té sentit si estam disposats a parlar també de límits i de reducció de les pressions que ja són insostenibles", i marquen els límits biofísics com el marc dins el qual "qualsevol model econòmic ha de funcionar" en un territori insular.

Així mateix, el document reclama recuperar els mecanismes de la Llei 10/2023 de benestar per a les generacions presents i futures que varen ser suprimits o debilitats el 2024 pel Decret llei de simplificació administrativa impulsat pel Govern del PP amb el suport de Vox, especialment els informes d’impacte intergeneracional de normes, plans, pressuposts i grans projectes; les funcions de la comissió encarregada de vetlar per l’aplicació de la llei; i l'avaluació de totes les grans decisions segons la seva incidència futura sobre l’aigua, el territori, el clima, la biodiversitat i la qualitat de vida.

Habitatge

Per fer front a la greu crisi residencial que viuen les Illes Balears, els ecologistes demanen que es declarin les Balears zona de mercat residencial tensionada, regular els preus del lloguer, mobilitzar habitatges buits i ampliar el parc públic mitjançant compra i rehabilitació, garantir que l'habitatge protegit mantingui permanentment la seva funció social, aprovar una moratòria de noves llicències de lloguer turístic, perseguir l'oferta turística il·legal i reduir progressivament les places existents, sense retornar a la borsa les que es donin de baixa.

Aturar el creixement urbanístic

Una moratòria immediata de noves edificacions en sòl rústic és una de les principals mesures que el GOB i Terraferida han posat sobre la taula per posar fre a la urbanització massiva, a més d'avançar cap a la prohibició de nous habitatges dispersos. També aposten per impedir el desenvolupament dels sòls urbanitzables encara no transformats, impedir noves piscines privades, i evitar que la reforma de la Llei agrària converteixi foravila en una nova frontera urbanística, immobiliària o energètica.

El document destaca que entre els anys 2021 i 2024 es varen artificialitzar 546 hectàrees de sòl agrari i es varen construir o ampliar 846 xalets, mentre que entre el 2015 i el 2024 es varen construir 10.680 piscines noves a Mallorca, gairebé un terç de les quals situades en sòl rústic.

Menys carreteres i més transport públic

En un moment en què el col·lapse circulatori s'ha generalitzat a les carreteres de Mallorca, les entitats han sol·licitat paralitzar les ampliacions previstes en el Pla de carreteres, ja que generen trànsit induït, una major dispersió territorial i una major dependència del cotxe. També volen que es limiti el nombre de vehicles que poden circular per l'illa i substituir el Conveni de Carreteres amb l'Estat per un Conveni de Mobilitat Sostenible.

En aquest sentit, demanen l'impuls del tren de Llevant i de la connexió ferroviària amb Alcúdia, a més d'augmentar les freqüències ferroviàries, reforçar els autobusos i recuperar els carrils bus-VAO allà on siguin efectius.

Límits al creixement aeroportuari i turístic

Una altra de les línies principals de les peticions a Prohens és la reducció de les places turístiques, eliminar la despesa pública en promoció turística i els incentius a noves rutes aèries comercials. Pel que fa al creixement aeroporturari, demanen oposar-se a les ampliacions de la capacitat operativa dels aeroports i incorporar límits ecològics i socials en funció de cada illa a la governança aeroportuària.

Així mateix, han aprofitat per criticar que el DORA III impulsat per Aena prevegi inversions de 622 milions d'euros a Palma, 230 milions a Eivissa i 170 milions a Menorca, dins una planificació basada en el creixement del trànsit aeri.

No als nous creixements sense aigua disponible

La crítica més contundent pel que fa a l'aigua és sobre la Llei 4/2026, que permet tramitar determinats desenvolupaments urbanístics sense informe de Recursos Hídrics. Per això, demanen condicionar qualsevol nou desenvolupament urbanístic o turístic a l'existència acreditada d'aigua suficient i recuperar i reforçar els informes de suficiència hídrica. També apunten a la necessitat de protegir els aqüífers i reduir els consums excessius residencials, turístics i recreatius. Rebutgen frontalment que la resposta estructural sigui produir més aigua mitjançant més dessalació o noves captacions.

Sector primari i capacitat de produir aliments

Entre el paquet de mesures, el GOB i Terraferida aposten per augmentar l'autonomia alimentària i reduir la dependència exterior, la qual cosa implicaria la protecció del sòl agrari i els ecosistemes marins i garantir el relleu generacional per a la pagesia, a més de reforçar l'agricultura, la ramaderia extensiva i la pesca artesanal de baix impacte. També demanen que s'incorpori producte local, ecològic i de temporada a escoles, residències i hospitals.

Ecotaxa finalista per protegir el territori

Els ecologistes es mostren molt crítics amb la desvirtuació de l'Impost de Turisme Sostenible i advoquen per "recuperar el sentit de l'ecotaxa". Això implicaria augmentar-ne la quantia perquè s'adapti a la pressió turística actual, donar-li un caràcter finalista i destinar-la prioritàriament a restaurar ecosistemes, protegir el territori i adaptar les Illes al canvi climàtic.

Un futur habitable

Per tot això, i amb l'objectiu de garantir un futur habitable i segur climàticament, les dues entitats han demanat a Prohens que s'acceleri l'aplicació de la Llei del canvi climàtic aprovada el 2019, convertir la "seguretat climàtica" en un criteri transversal que afecti totes les grans decisions públiques, evitar que la transició energètica impliqui ocupar sòl agrari o espais de valor ecològic i executar les propostes pendents fetes per l'Assemblea Ciutadana pel Clima.

"El 26 de juliol, més de 70.000 persones varen sortir als carrers de Palma per dir que Mallorca està al límit". Aquella mobilització no demanava simplement gestionar millor la saturació, asseguren, sinó que "expressava la necessitat d'enfrontar-ne les causes", per la qual cosa les institucions "tenen ara la responsabilitat de convertir aquest clam en decisions", han conclòs.