El descontrol de l’aigua a Menorca
Els ajuntaments comencen a restringir-ne el consum, que excedeix un 35% el permès, mentre que els promotors s’aprofiten de llicències agràries i l’Administració pren decisions contradictòries sobre la gestió
PalmaMenorca consumeix un 35% més d’aigua de la que preveu el Pla hidrològic de les Balears. És, amb diferència, l’illa que presenta un desequilibri més gran entre la realitat actual i el cabal màxim d’abastiment per a usos urbans i residencials que, en teoria, havia de suportar. L’informe de l’Aliança per l’Aigua que compara les extraccions amb les quotes establertes pel Pla hidrològic ho deixa ben clar. La situació s’ha descontrolat, molt més que a Mallorca (que només supera el previst un 8,5%) i Eivissa (15,4%).
Aquest sobreconsum, unit a l’alarma creada per la davallada de les reserves d’aigua a Menorca, que es troben només al 34%, ha fet créixer la consciència de les institucions sobre la necessitat d’actuar. En poques setmanes, més de la meitat dels ajuntaments menorquins han imposat restriccions a la població, i el GOB s’ha encarregat de denunciar els incompliments. Sobretot a Sant Lluís, on diu que és habitual veure regs per aspersió sobre extenses zones de gespa, tot i que l’Ajuntament ho ha prohibit.
Llicència agrària
Els grans tenidors estan en el punt de mira. No només perquè, a la fi, els consistoris ja modifiquen les ordenances per penalitzar-ne el sobreconsum sinó, també, perquè es comença a sospitar de pràctiques que fins ara defugien el control de l’Administració i que permetien a propietaris de finques aprofitar-se d’una llicència agrària per regar grans extensions o, fins i tot, piscines.
Posem-ne un cas. Una societat mercantil domiciliada a Madrid i representada per un empresari francès del sector turístic, François-Xavier Bourgois, tramita actualment l’autorització per treure 10.000 metres cúbics d’aigua de la finca de Biniparretxet (Sant Lluís) amb l’argument que l’emprarà per regar dues parcel·les. Bourgois, que fa tres anys ja demanà permís a l’Ajuntament per renovar els casats del lloc, és el president d’AMC Investissements, una societat dedicada a l’explotació d’hotels i altres allotjaments i té deu càrrecs a diferents companyies mercantils del sector. La societat que demana ara la concessió fou constituïda el 2015. No consta que s’hagi dedicat mai a fer de pagès.
Recursos Hídrics ja l’autoritzà el 2023 a regar una de les dues parcel·les de Sant Lluís perquè, com a promotor de la concessió, demostrà que els terrenys formaven part d’una explotació agrària prioritària. Si no hagués pogut acreditar que l’aigua s’empraria per regar les parcel·les, la concessió hauria estat denegada.
No obstant això, el permís es donà tot i que la massa d’aigua subterrània afectada es troba “en mal estat quantitatiu”, segons el Pla hidrològic, que permet fer excepcions en aquests casos i autoritzar extraccions de fins a 10.000 metres cúbics a l’any si es tracta d’explotacions agràries preferents. I la societat turística en qüestió hi està inscrita com a tal.
“És la trampa de sempre”, diu una font coneixedora d’aquestes tramitacions. Societats mercantils que, damunt el paper, no tenen res a veure amb l’activitat agrària, sol·liciten concessions d’aigua com si fossin per regar terrenys agrícoles, però després ho empren per a altres usos. Que no és un cas aïllat ho demostra que, arran de denúncies del GOB, ja s’han destapat els darrers anys tres casos d’agroturismes d’Alaior que havien convertit en piscines el que havien de ser aljubs d’ús agrari per estalviar aigua. És el que va passar a la finca de Torre Vella amb set piscines que havien de ser aljubs, i a Sant Llorenç, amb altres nou.
Fa un any, la Guàrdia Civil clausurà un pou il·legal que usava l’agroturisme de Llucalari per treure’n 40.000 litres diaris d’aigua per regar les 16 piscines del complex. Tot i la intervenció del Seprona, Recursos Hídrics no tancà el pou fins al desembre, un cop acabada la temporada, i l’ha tornat a autoritzar tot i situar-se a menys de 500 metres de la costa –cosa que no permet la llei. Ha sancionat la promotora Llucalari Hotel SL amb només 5.700 euros. “És una broma de mal gust”, ha dit el conseller Esteve Barceló, de Més per Menorca.
El Consell ha anunciat que encarregarà un informe per conèixer les necessitats actuals i futures de la població amb l’objectiu de corregir les previsions de creixement de l’illa. El govern insular ja no dona per bo ni el seu mateix estudi de capacitat de càrrega turística, que diu que es pot créixer en 23.859 places.
Per primera vegada, ha constituït una comissió de coordinació sobre temes d’aigua amb tots els ajuntaments amb la idea de liderar-ne la presa de decisions amb una visió insular i de futur. Però, a la vegada que s’hi posa, el Consell perd les competències directes que li haurien permès intervenir de valent a controlar la gestió de l’aigua a Menorca.
La llei del litoral que promou el Govern del PP es carrega l’article 13 de la Llei de reserva de la biosfera, que preveia traspassar al Consell menorquí competències en gestió hídrica: des d’autoritzar les concessions i extraccions de pous a controlar els regadius i l’explotació dels aqüífers i assumir les depuradores.
“Això és un escàndol, una presa de pèl als ciutadans de Menorca”, denuncia el coordinador del GOB, Miquel Camps. “La dependència de Palma ha estat un fracàs de gestió. S’han concedit extraccions molt per damunt de les possibilitats reals i el control és inexistent”, conclou. Segons Camps, “amb la situació dels aqüífers menorquins, el Consell ha d’explicar per què promouen aquests canvis nous a la Llei de reserva, que és un dels instruments que ens podria ajudar. S’han de dir públicament quins són els motius d’interès general pels quals el Consell en promou la modificació. Quina és l’explicació que fa concloure que és millor per Menorca que tot es continuï (des)controlant des de Mallorca”.
La consellera d’Ordenació del Territori, Núria Torrent, li lleva importància. “L’article no era d’aplicació real sense el traspàs efectiu de la competència, que tots els consells insulars tindran quan es formalitzi. Era una declaració que no aportava res”, raona. “No és el mateix crear una comissió amb tots els batles i tenir capacitat de decisió que haver de continuar depenent sempre de Palma”, lamenta el diputat socialista Marc Pons. “Fins ara només es demanen sacrificis a la població: que deixin de regar o de fer net el cotxe, que rebin menys pressió d’aigua a casa… I l’Administració? Qui lidera i mira, per exemple, que no hi hagi pous il·legals i uns pocs deixin de consumir autèntics disbarats d’aigua?”, es demana. Però des de fa uns mesos ja no és preceptiu que Recursos Hídrics emeti un informe sobre la suficiència d’aigua abans d’autoritzar creixements nous.