La demanda d’hotels per a cans, en auge: “Ja tenc reservat fins Pasqua”

PalmaA les Balears hi ha més mascotes que habitants a Menorca i Eivissa. Les dues illes sumen prop de 270.000 residents. El 25 de juny hi havia censats a l’Arxipèlag 310.274 cans i 60.330 moixos, d’acord amb les dades del Registre d’Identificació d’Animals de Companyia de les Illes Balears. En un context en el qual la població animal no atura de créixer, també ho han fet els serveis, com, per exemple, les assegurances mèdiques per cobrir les despeses veterinàries. En són un altre exemple les residències canines, espais on els propietaris poden deixar les seves mascotes quan van de viatge o tenen un ingrés hospitalari.

Segons les dades de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, a Mallorca (no es donen les xifres d’altres illes) hi ha 21 centres dedicats a aquesta activitat i són nuclis zoològics, cadascun amb la seva manera de funcionar: amb gàbies, oberts, amb més o menys animals. A banda, hi ha totes les persones que a través de diferents plataformes s’ofereixen a guardar cans i moixos a ca seva. Tot i que no sempre és així, haurien de tenir el nucli zoològic que garanteix que l’espai té unes condicions determinades per a la cura i cria d’animals.

La demanda de guarderies ha augmentat molt, assenyala el propietari d’un centre ubicat prop de Pina. No té gàbies i els animals poden circular lliurement per l’entorn. Aquest model s’ha expandit. “Estam saturats. No vull més publicitat”, diu. “Ja tenc reserves fins a la pròxima Setmana Santa”, especifica. Un 70% de la clientela que atén és espanyola, “però no mallorquina”, matisa. Es refereix al fet que són persones que han vingut a treballar, i per això no solen tenir un arrelament familiar que els permeti, per exemple, deixar el ca amb algú proper. Hi ha animals que queden a la guarderia dos o tres dies, però d’altres n’hi queden 20. Tot i l’increment de la demanda, d’ençà que va obrir fa vuit anys, el centre només ha apujat el preu dos euros, però no diu quant cobra.

Son Batlet és una residència felina i canina que també ha notat l’increment de la demanda, però en aquest cas de clients mallorquins. Va obrir fa 17 anys i té espai per a 40 cans i 20 moixos. Ara bé, la capacitat pot augmentar si, per exemple, un mateix propietari interna dos animals, que poden estar junts. Cada caseta té nou metres quadrats, entre la zona coberta i el pati. Pel servei cobra 19 euros per dia, que inclou el lloguer de la canera, la neteja diària d’aquesta, l’alimentació amb menjar sec dues vegades al dia i sortides controlades diàries.

La propietària del centre i veterinària, Eva Borràs, assegura que el que ha pujat “moltíssim” en els darrers 10 anys és el mercat de moixos. “Com no els hem de manejar tant, tot es fa diferent. Un moix necessita una instal·lació en la qual es pugui moure verticalment i un espai on amagar-se. Si quan jo hi entr s’amaga, clarament em diu que no vol saber res de jo, i ho respect”, exposa. La majoria dels moixos surten quan ningú els veu. Son Batlet és una finca al mig del camp, a Sencelles. Per tant, les caneres i les moixeres estan exposades a la meteorologia. A l’estiu, quan al centre de Mallorca la calor torra, es tira aigua en terra per refrescar. A banda d’això, el recinte està dissenyat d’una manera que permet la circulació d’aire. No està climatitzat. Si fa calor, en passen.

No sempre és aconsellable

Tot i que les residències canines i felines han augmentat, no són adequades per a tots els animals. El doctor en Veterinària i especialista en Medicina del comportament animal Tomàs Camps assegura que en el cas dels felins és “molt millor” que no vagin a cap residència. “És recomanable trobar algú que els vagi a visitar a ca seva. Són animals molt territorials, individualistes i ajuntar-los amb altres moixos els pot provocar desequilibris greus de comportament”, assegura. En el cas dels cans, tot depèn de l’animal. En general, són familiars, socials i sempre volen estar en grup, sigui amb persones o amb animals. “Quan hi ha un canvi brusc, solen tenir ansietat, perquè és una zona nova, amb persones que no coneixen i reben un tracte diferent del de casa”, explica el veterinari. “El millor és fer una adaptació i setmanes abans de la separació dur-hi el ca un parell d’horetes, després un dia…”, apunta.

Camps assegura que en el cas dels centres en què els cans viuen en una casa amb altres persones i animals, és diferent. “Formen grupet i estan millor que tancats. Hi ha animals que són molt sociables i quan els deixen s’ho passen bé, com un infant que va de colònies. Estan amb altres cans i juguen”, explica. A l’altra banda hi ha els animals amb problemes com l’ansietat per separació. “Pots haver gestionat el problema durant l’any i tenir-lo mig solucionat. De cop el deixes a la guarderia i, a partir d’aquell moment, pot ser que ja mai més vulgui quedar tot sol”, exposa.

Hi ha residències que obrin i d’altres que han tancat. És el cas de l’Arca de Tia Vivi, que va cessar l’activitat fa un any i mig. “Feia 23 anys que estàvem en marxa, però ara volen que tanquem els animals dins gàbies i m’hi neg. És una pena, perquè cada any salvàvem entre 130 i 140 cans de Son Reus, que recollíem i després els cercàvem un lloc on estar”, explica la propietària, que espera tornar a obrir les portes aviat. “El que passa és que hi ha centres sense nucli zoològic”, matisa Camps. Si bé els animals es poden tenir en espais comuns, les gàbies hi han de ser per fer front a certes eventualitats. “Per exemple, si un ca té diarrea cal que estigui apartat per seguretat i per evitar mal a la resta”, argumenta.u