"La demanda d'estudiar en valencià creix de forma espectacular": les noves dades de la consulta

ValènciaLa demanda d'estudiar en valencià creix de "forma espectacular" i supera, en molt, l'oferta de la xarxa pública i concertada. Aquesta és la principal conclusió del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) que ha comparat les dades de la consulta sobre la llengua a les aules de la conselleria d'Educació amb les dels informes publicats pel mateix sindicat abans de l'entrada en vigor del model plurilingüe aprovat el 2018 i ara derogat.

Les xifres revelen que la demanda d'ensenyament en català en l'escola concertada s'ha elevat fins al 30,12% –incloent-hi les comarques de domini castellà–, mentre que l'oferta és només del 7%. El mateix passa en la xarxa pública, on la demanda és del 60% davant una oferta del 40%. Des de l'STEPV conclouen que la consulta ha posat en relleu que el desig d'estudiar en valencià és més gran i que ara l'administració ha d'atendre aquesta realitat.

Precisament, sobre la implementació dels resultats, el sindicat reconeix els seus temors, i subratlla que li preocupa que l'adjudicació a les famílies que no van participar en la consulta –a la qual els representants dels treballadors i de la majoria de famílies es van oposar– sigui una nova font de conflictes. En aquest sentit, destaca que va haver-hi una abstenció del 41,39%, que va ser més alta a les comarques de domini castellà, on només van participar el 53,94% de les famílies davant del 61,07% de les comarques de predomini valencià.

Des de l'STEPV també critiquen que el model de la conselleria genera una fragmentació territorial, atès que com més al nord del País Valencià, més desig d'estudiar en català hi ha: a Castelló un 70,50%, a València un 57,84%, i a Alacant un 34,11%. Amb tot, destaquen que la demanda és "notable" a les vuit comarques on el català ha estat històricament poc present, i és ja del 31,82%. Per al sindicat, la xifra demostra que "s'ha capgirat la política de la conselleria de prohibir el valencià com a llengua vehicular en aquests municipis". "Com a cas extraordinari, ens trobem amb el resultat de la comarca de la Serrania, on més del 50% de les famílies han votat pel valencià", tot i ser una comarca de parla castellana, destaquen. A l'altre extrem hi ha el Baix Segura i la Plana d'Utiel-Requena, les dues úniques comarques on la demanda d'ensenyament en valencià queda per sota del 10%.

Què s'ha triat?

Tot i les dades destacades pel sindicat, i tal com ha denunciat, el model impulsat per PP i Vox suposa una reducció de l'ensenyament en valencià que cada cop s'allunya més del model d'immersió. En concret, les famílies han hagut d'escollir la llengua vehicular majoritària a les aules a partir del pròxim curs. Però, com tot al País Valencià, hi ha grans diferències territorials. En 25 de les 33 comarques valencianes, en l'etapa d'infantil l'idioma elegit (català o castellà) podrà assolir un màxim del 65% del temps lectiu, amb un mínim del 25% per a l'altra llengua cooficial i un 10% per a l'anglès.

En el cas de primària, secundària i batxillerat, l'anglès ocuparà entre un 15% i un 25%. En aquestes tres etapes la diferència d'ús vehicular entre valencià i castellà no haurà d'excedir del 20% i cap idioma podrà utilitzar-se menys d'un 25%. Per contra, en les vuit comarques on històricament el català ha estat poc present i on l'estudi del valencià es manté voluntari –adduint la poca presència històrica–, en l'etapa d'infantil el valencià i l'anglès ocuparan el 10% del temps, mentre que en primària, secundària i batxillerat el català serà optatiu. En canvi, l'anglès representarà entre un 15% i un 25% de les hores.