Com era Daniel Barjacoba, segons el seu germà: “Era capaç de treure un comentari enginyós del no-res”

De jovenet, entre els 8 i 10 anys, gaudia molt de la sèrie de llibres de terror Goosebumps, de R. L. Stine. Essent ja un adolescent, va escoltar en bucle el disc Californication, de Red Hot Chili Peppers. Durant la final de la Copa del Rei del 2003 que va guanyar el Mallorca, les càmeres varen captar un al·lot que corria cap als jugadors, vestit de blanc, amb un micro a la mà, per intentar aconseguir-ne les primeres declaracions enmig de tota l’alegria: “Aquell al·lot era el meu germà”, diu Manel Barjacoba, germà petit del director d’IB3 Ràdio, Daniel Barjacoba (nascut a Binissalem), a qui li diuen Dani. Abans de tot, però, arribà na Sílvia, la germana gran, amb qui Dani es duu pràcticament un any: ella és del 1985 i ell, del 1986. Efectivament: enguany és l’any dels 40 de Dani. I ens en parla Manel, el petit dels tres, que és set anys més jove que el periodista.

Conserva molts records de la infància i adolescència de Dani. Diu que era “un nin extremadament alegre i molt curiós”, i que pot presumir d’haver tingut sentit de l’humor i enginy per fer bromes des de ben petit, cosa que Manel encara admira. A casa, era sobretot Sílvia la que patia les bromes: “S’estimaven molt, però en Dani sabia com per fer-la empipar”. Podríem dir que era un poc trapella. “Era (i encara ara) una persona capaç de treure un comentari enginyós del no-res”.

També era extremadament organitzat: “No sé si dir que tenia una obsessió gairebé malaltissa”, diu entre rialles: “Tenia quaderns on apuntava les coses que eren seves. Si tenia quatre camisetes, ho anotava. Controlava els estalvis, estava tot registrat!”. Aquesta mentalitat també es va traslladar a la manera que tenia Dani de jugar a videojocs; almenys, així com el recorda el germà petit: “Jugava molt a Sonic, i tenia una llibreta on n’apuntava els recorreguts. Si perdia, anotava si el camí era cap a la dreta o a l’esquerra, i després repetia les indicacions per superar el nivell”. Amb Manel, Dani va jugar bastant al FIFA: “Llevava el volum dels comentaristes i retransmetia ell mateix el partit. Ho feia, fins i tot, quan jugava tot sol”, recorda.

El futbol va ser una de les seves grans passions. Jugà a l’Escoleta de Binissalem i arribà a la categoria juvenil, però es va rompre els lligaments creuats (els ha passat als tres germans) i va haver de deixar el futbol. En aquell moment, la ràdio ja formava part de la seva vida. Manel conta com començà tot: “En un final de curs de l’escola, li varen demanar que fes de narrador de l’acte. Ho va fer tan bé que el varen convidar a participar a Ràdio Robines, de Binissalem. Durant un temps va fer un programa musical en què els veïns feien dedicatòries de cançons, i també feien bromes telefòniques. Era un humor molt sa i molt graciós”, recorda.

I cap als setze o desset anys va arribar l’oportunitat de col·laborar amb Radio Manía Mallorca. En aquell moment, ja tenia claríssim que volia estudiar Periodisme, que finalment s’ha convertit en el seu ofici: “És una part essencial d’ell”, diu Manel. Això sí, continuava fent bromes: “Vaig estar amb ell a la cabina durant la retransmissió d’un partit del Mallorca. Era l’època d’Eurovisió Júnior. I en Dani em va presentar a la connexió amb els periodistes de Madrid com si fos el representant de Mallorca al festival. Em va fer cantar no sé quina cançó!”, recorda el germà petit.

Sobre Dani, assegura que és la persona a qui “tota la família va a demanar consells”, perquè “sap escoltar”. De fet, ho assegura: “Amb els anys m’he adonat que és una persona amb qui pots dialogar de qualsevol tema. Fins i tot quan no coincidim, sempre acab aprenent alguna cosa de les converses que tenim”.