Crit d'alarma dels excursionistes: Hi ha fins a 300 camins públics tancats pels propietaris
Els titulars de finques rústiques i de muntanya van tancant el pas i les resolucions judicials tarden anys a arribar
PalmaLa mobilització de més de 300 persones aquest diumenge a Raixa ha tornat a evidenciar un conflicte social que fa anys que es cou a Mallorca a causa del progressiu intent de tancament de camins públics. La marxa reivindicativa convocada per entitats excursionistes i plataformes com Camins Oberts hatornat a demostrar la preocupació ciutadana per "una pràctica cada vegada més habitual", com varen afirmar alguns dels presents.
La protesta d'aquest diumenge es va centrar en el camí de Passatemps, un itinerari tradicional que connecta Palmanyola amb Raixa i que continua parcialment barrat dins una finca privada, tot i que el seu caràcter públic ha estat objecte de debat i reclamació durant anys. La marxa va reunir excursionistes, famílies i activistes que arribaren caminant amb pancartes i consignes per reivindicar el dret de pas i denunciar la inacció institucional davant aquests casos.
El que passa a Raixa no és una excepció, sinó que forma part d’un conflicte estructural, com demostra el cas paradigmàtic del camí de Ternelles a Pollença, que històricament era un camí reial i públic, però que va quedar dins una finca privada amb la compra del castell del Rei. Després de diversos processos judicials, va acabar sent considerat privat malgrat la seva trajectòria històrica. Un dels arguments de la propietat és la presència del voltor negre i la seva necessària preservació. Segons alguns excursionistes, els propietaris han fet servir aquest argument com a pretext per limitar de manera exagerada l'accés al camí públic.
Alguns casos, als tribunals
Aquest cas resumeix bé la complexitat del problema fins i tot quan hi ha documentació històrica o reconeixement social del camí. La resolució final depèn sovint dels tribunals civils i no de l’administració local, la qual moltes vegades no té prou eines per defensar la titularitat pública, especialment si el camí no està inclòs en cap catàleg oficial.
Precisament, aquesta és una de les claus del conflicte, ja que molts camins no figuren en cap inventari municipal, fet que impedeix que els ajuntaments puguin actuar amb contundència per obrir-los, ja que han de demostrar amb documentació antiga, plànols o testimonis que aquell pas era públic. És una càrrega de prova que sovint acaba en litigis llargs i costosos.
La manca de catàlegs contrasta amb el que estableix la Llei de camins de 2018, que obliga els municipis a inventariar-los, però que encara avui s’aplica de manera irregular. Hi contribueix el fet que hi hagi pocs ajuntaments que hagin completat aquesta tasca.
Centenars de camins tancats
Els casos es multipliquen arreu de les Illes, ja que, segons han dit alguns excursionistes, hi ha fins a 300 camins catalogats com a públics que continuen tancats a Mallorca. Molts es troben enmig de contenciosos administratius entre administracions i propietaris, com passa amb el mateix camí de Passatemps o amb accessos a cales verges, encara pendents de resolució judicial.
Aquest escenari ha generat una resposta social creixent. Mobilitzacions com la de Raixa connecten amb altres lluites anteriors en què la ciutadania ha sortit al carrer per reivindicar drets de pas i recuperar camins històrics davant la percepció que el territori es tanca progressivament.
El debat de fons resta obert entre el dret de propietat i el dret col·lectiu d’accés mentre els propietaris reclamen la protecció de les seves finques i privacitat. Els col·lectius socials insisteixen que aquests camins formen part d’un patrimoni comú que no es pot perdre.
La imatge de centenars de persones caminant cap a Raixa aquest diumenge reforça aquesta idea: el conflicte no és puntual, sinó estructural. Sense una política clara de catalogació, defensa i recuperació dels camins públics, tot apunta que continuarà marcant l’agenda social de les Illes.