De peixateries a ostres per als turistes: la conversió imparable dels mercats de tota la vida

Palma“Si hagués pogut triar, m’hauria agradat que el meu local continuàs com a peixateria”. Joana va deixar el mercat de l’Olivar fa sis anys quan es va jubilar de peixatera i va haver de vendre el seu local a un comerç de restauració, que ven ostres per consumir allà mateix, perquè no va rebre una oferta de cap peixateria. Ara, el seu antic espai dins el mercat està ocupat per taules i cadires on la gent menja. Els propietaris del local actual li varen fer ofertes durant anys i ella les va rebutjar fins que es va jubilar i no va tenir cap altra opció.

A les ciutats turistificades com Palma, Maó i Barcelona, entre d’altres, els mercats han passat a ser una atracció per als visitants. Això fa que les dinàmiques de consum canviïn i, per tant, els comerços que hi formen part, també. David Abril, professor de Sociologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), vincula això al fet que els mercats “han passat de cercar satisfer les necessitats dels residents a satisfer les dels turistes”.

Així succeeix a Maó des de fa deu anys. Verònica Mullor, gerent del mercat del Claustre, explica que fa una dècada que els restaurants varen començar a incorporar-se al recinte. Com que Menorca és una destinació turística estacional, molta part d’aquests comerços obren només els mesos de temporada.

Aquest fenomen pot suposar un gran risc per a la supervivència dels mercats. “Si el mercat perd l’essència, els residents ja no vindran, però és probable que els turistes tampoc, perquè la majoria cerquen aquesta autenticitat local de l’espai”, declara Mullor. Per això mateix, David Abril insisteix precisament en el risc que representa apostar-ho tot al turisme, perquè “el dia que aquest sector falli, no hi quedarà res”.

La desaparició d’un dinamitzador

El tancament dels mercats de barri a les ciutats o la pèrdua de la seva essència implicaria la desaparició d’un “dinamitzador econòmic i social de les ciutats”, preveu Mullor. Els mercats exerceixen una doble funció: a més de l’evident, que és comercial, també són “un element cohesionador de la comunitat i dels veïns”, diu Abril. Al mercat, els residents es troben, coneixen els venedors i estableixen relacions socials al seu barri.

Per evitar que amb el temps aquests espais perdin la seva identitat, a molts mercats com el de Maó han establert una quota de mínims. Al mercat del Claustre, com a poc, un 60% dels metres quadrats del recinte han d’estar ocupats per parades d’alimentació, i un 40%, com a màxim, es pot destinar a restauració o altres usos, com botigues d’artesania, sabateries, floristeries…

Per a Abril, establir aquests límits als comerços de restauració que arriben als mercats és necessari “per evitar que es deixi la situació en mans de l’autoregulació dels mercats”, però defensa que “només el 25%” dels negocis haurien d’estar orientats al turista i que hi hauria d’haver “incentius per als negocis que venguin producte local fresc”.

Al mercat de la Boqueria, a Barcelona, fan reunions amb l’Ajuntament, en concret amb l’Institut Municipal de Mercats, per reformar la normativa que regula l’activitat del recinte amb la finalitat de, entre altres punts, poder incloure també un sistema de quotes. En aquest cas, volen “establir l’obligació que totes les parades del mercat hagin d’oferir producte fresc de les seves modalitats”, segons explica Òscar Ubide, gerent de l’Associació de venedors de la Boqueria. “De moment no hi ha res assegurat, només converses. Esperem que en un futur arribem a un acord més sòlid”, diu.

A Barcelona passa el mateix que a Maó i a Palma. El mercat de la Boqueria està ubicat a una zona on hi ha gran afluència de turistes i els comerços intenten modificar la seva oferta per adaptar-se al visitant. Per a Ubide, aquest fenomen suposa un “desvirtuament” de les ciutats. “Si només tens una parada al mercat per vendre menjar per endur-se’n o altres modalitats, no queden professionals, sinó venedors del sector i un empresari”, lamenta Ubide. El problema, per al gerent de la Boqueria, és que les parades que “solien vendre només producte fresc” cada vegada es dediquen més “a vendre take away o altres formats de menjar dedicats al turista”.

Uribe també denuncia la proliferació de comerços de restauració que no aposten pel producte local a la Boqueria, com és el cas de les empanades argentines, el sushi i els bars de tapes, entre d’altres. Per a David Abril, aquest fet és “lògic”, ja que la multiculturalitat de la societat implica “canvis a l’oferta gastronòmica de les ciutats”. Això sí, no creu que s’hagi de “‘McDonalitzar-ho’ tot”, fent referència al fet que no s’han de despersonalitzar els comerços dins el mercat, que és un canvi que “ja es duu a terme”.

Per això, Abril defensa que en el moment de començar un nou projecte a un mercat “s’ha de tenir responsabilitat social i respecte pel territori”, ja que “és un espai que simbolitza un expositor de què és la ciutat, els barris.”