El Consell de Menorca i Maó protegeixen els gravats de l'hipogeu de Santa Anna

MAÓEl Consell de Menorca i l'Ajuntament de Maó han signat un conveni de col·laboració per a la restauració i adequació de l'hipogeu de Santa Anna, una tomba col·lectiva excavada al subsol i situada al municipi. Declarada Bé d'Interès Cultural per la Llei de 1985, recentment s'hi han descobert uns gravats de gran valor arqueològic que requereixen actuacions en matèria de restauració, habilitació i senyalització del monument per fer-lo visitable.

Inspeccionada la troballa pels tècnics del servei del Consell, es va considerar important controlar l'accés a l'interior d'aquest hipogeu, per la qual cosa s'ha instal·lat una reixa protectora per impedir-hi el pas no autoritzat. També es consolidarà l'entrada, que ha sofert alguns despreniments. Els gravats descoberts a Santa Anna són de gran interès arqueològic. Els investigadors Joan de Nicolás, Miquel Carreras i Vicente Ibáñez Orts, amb la col·laboració de Pere Arnau i la també arqueòloga Mónica Zubillaga, els han enquadrat entre la cultura púnica i l'època romana, fet que dona especial rellevància a aquest espai.

Les representacions es poden dividir en tres grups: bous de cos sencer, la fisonomia dels quals ens fa pensar que són antics (segle V-IV-III aC), atesa la morfologia de les banyes i del cos, i el tipus d'art de la representació. Un segon grup amb representacions de Tanit, deessa de la fertilitat en època púnica, que es troben a la cova dins temples o com a figures aïllades. I un tercer grup de gravats púnics, en forma de betil (pedra allargada que s'interpreta com una representació de divinitat), relacionats directament amb el món funerari. També hi ha algunes representacions de tipus romà, però són escasses.

El Consell és el responsable de restaurar i rehabilitar l'estructura interna i externa del monument, i l'Ajuntament de Maó, propietari del monument, de la neteja i habilitació del pas per accedir-hi, que actualment està bloquejat per la vegetació.