Confessions d’un voluntari de campanya

PalmaDies primers. Em dic Adalbert Baixera i aquesta és la sisena campanya electoral en què faig de voluntari pel meu partit, que és el mateix de tota la vida: no soc un girajaquetes, jo, d’aquests que un dia els veus aquí i l’endemà allà. Soc un tio de conviccions fermes, i, tot i que la meva feina no té res a veure amb la política (amb la política de despatxos i catifes, vull dir, perquè trepitjar el carrer és la manera més directa i noble de fer política), cada vegada que ve campanya decidesc donar una part del meu temps i de la meva energia (mentre en quedi. Ha ha, ara m’he fet gràcia) a ajudar. ‘Ajudar’ és la meva paraula favorita.

A les campanyes, a més, sempre coincidesc amb na Noni. Ara ja no és com quan érem jovenets, però ella encara és igual de guapa (jo també vaig millorant com els bons vins. Ha ha, és broma). M’agraden molt els dies anteriors al començament de la campanya, quan ens reunim a ensobrar la propaganda. Això ho solíem fer a la casa dels padrins d’en Norbert, que ell va heretar i que estava buida, però ara la dedica tot l’any al lloguer turístic i hem hagut de cercar un altre lloc de reunió. Ara ens trobam a l’apartament que té na Barita, la nostra candidata al Consell, a Can Pastilla. És millor, perquè és una sala menjador no molt gran i així estam més junts, i jo m’assec al costat de na Noni i així podem xerrar de coses. L’altre dia em va renyar perquè li vaig dir de sortir a fumar a una terrassa que hi ha, però resulta que ho ha deixat i ara no pot sofrir el tabac. Però després li vaig donar Filipinos (sempre duc Filipinos a les reunions d’ensobrar propaganda) i li va espassar el mal humor. La taula del menjador de ca na Barita és d’aquestes antigues, amb unes cames gruixades que no deixen tenir contacte amb qui tens al costat, ni una fregadeta de genolls. També hi ha uns quadres de gent que caça amb cans que són bastant lletjos, i que no s’adiuen gens amb el programa del nostre partit en matèria mediambiental, però què hi farem.

Inici de campanya. Sempre em fan molta il·lusió les nits de començament de la campanya electoral: els periodistes i els tertulians sempre diuen que la campanya, en realitat, ja ha començat fa mesos, o que els partits estan sempre en campanya, però què saben els periodistes i els tertulians. La primera nit de campanya és màgica: deu ser per l’aferrada de cartells, deu ser per l’olor de la cola i el moviment de les brotxes amunt i avall, però cada primera nit de campanya és una experiència que no s’oblida (com la primera nit amb l’estimada. Ha ha, de vegades dic coses per provocar un poc). Aquesta vegada la primera nit de campanya ha estat una mica fresca i na Noni ha vengut amb una jaqueta d’entretemps i una camiseta a baix que li quedaven brutals. Li he dit d’anar a fer una birra i m’ha dit que sí, però després l’he perduda de vista i me n’he anat amb els companys al Paraninfo, que és el bar on sempre ens ajuntam des de la primera campanya. Ells, el del Paraninfo, han aguantat crisis i pandèmies darrere la barra i continuen al seu lloc: són com nosaltres, uns supervivents (és una manera de xerrar, ha ha). Qualcú ha dit que hi havia na Barita, en Javi (que és el cap de campanya) i na Noni al Vistillas, que és un bar que hi ha més amunt. “N’hi ha que fan grupets”, ha dit un altre, i no m’ha agradat. Després he desferrat un cartell d’una candidata rival i a un altre li he pintat mostatxos amb el retolador que sempre duc a les campanyes. Ha ha, són bromes que ens feim tots.

Acte central de campanya. L’acte central de campanya l’hem fet aquesta vegada al Palacio del Hielo, que són unes pistes de patinatge damunt gel que hi ha a un polígon, perquè el nostre missatge s’adreça sobretot a les classes assalariades (abans dèiem treballadores, però és que treballadors ho som tots) i als autònoms. Jo mateix ho soc, autònom, i sempre dic que ser autònom és bo per a la salut: no et poses mai malalt perquè no pots, ha ha. En Joan Carles, que és el nostre candidat a president del Govern balear, na Barita i na Paula, que és la candidata a la batlia, han estat sembrats avui vespre (sembrades, que nosaltres defensam el femení genèric inclusiu). Dins el recinte no es podia fumar, així que he sortit al carrer per fer un piti i a la porta m’he trobat na Noni que també fumava amb en Javi. Li he fet la broma que quina gràcia que la més antitabac hagués tornat a pegar-li al vici i l’he cagada, perquè m’ha dit que no recordava haver-me demanat res i que una altra vegada me’n podia anar a fumar al dic de l’Oest. Li he contestat que estava encara més guapa quan s’enfada. Ha ha, això sempre cau bé.

Nit electoral. Estam molt contents perquè, a pesar que hem perdut vots i escons, podrem tornar a sumar forces amb altres formacions i fer sentir la nostra veu a les institucions els propers quatre anys. Hem de fer un procés d’autocrítica interna, però a la vegada constatam que els ciutadans i les ciutadanes de les Balears han respost al nostre missatge, i ara, com han dit en Joan Carles, na Barita i na Paula, que han estat fantàstiques, nosaltres hem de respondre al seu, al mandat que ens han donat a les urnes. He tret el cava i els Filipinos per celebrar-ho, i na Noni m’ha fet una besada a una galta i en Javi m’ha pegat una clatellada de camaraderia. Ha ha, és catxondo, quan vol, en Javi. No està molt bé que ho digui jo, però estic orgullós d’haver tornat a contribuir a la campanya i a fer possible la festa de la democràcia i un bon govern per a aquesta i les altres Illes Balears, i també per a l’ajuntament. I, a més, m’enduc una besada de na Noni, a veure qui discuteix que soc tot un triomfador. Ha ha, és broma.