Sense cobertura amb el sagrat

PalmaLa variant balear del català té un sens fi de noms per referir-se als penitents de Setmana Santa, que hem vist desfilar recentment a les processons. Sense cap pretensió d’exhaustivitat, podem recordar que, segons un lloc o un altre, en deim “caraputxes”, “caperutxes”, “carapulles”, “carapunats”, “cucues”, “cucuies”, “cucuis”, “cucurulls”, “caputxins”, “cirineus”, “xirineus”, “encapironats”, “campironats”, “jugeus”, “judios”, i un etcètera que s’allarga fins a la trentena de denominacions. La cultura popular i tradicional no és una cosa solemne i estàtica, ans al contrari: ‘popular’ no vol dir res més que en participa tothom, i ‘tradicional’, que en participa tothom al llarg dels anys i de les generacions. En conseqüència, els elements –objectes, persones, personatges, festes, etc.– que en formen part, de la cultura popular i tradicional, sovint tenen molts de noms. Per això: perquè molta gent, al llarg de molt de temps, els ha anat posant noms.

A la vegada alguns d’aquests elements van canviant el contingut, la seva raó de ser, o el desgasten i el desdibuixen. Fixem-nos per exemple en els penitents: originalment, són persones que surten a expiar els seus pecats, i que per aquest motiu no volen ser reconegudes. El penitent és algú que surt a fer, abans que res, un acte de contrició, i això vol dir dur a terme la penitència pública, per mitjà de la qual ha de poder assolir la redempció. A posta es tapa la cara amb la caputxa, i el cos amb la túnica, que duran –túnica i caputxa– el color de les confraries a les quals pertanyen. Com és obvi, les tradicions que tenen caràcter litúrgic i religiós acumulen una quantitat enorme de simbologia, i només per explicar tots els símbols que concorren en una processó de caraputxes en tindríem a bastament per omplir un número de l’ARA Balears. Per posar només un exemple, els ciris penitencials en particular, i els ciris en general, tenen un alt contingut simbòlic. El ciri pasqual, que s’encén la nit de Divendres Sant cap a Dissabte Sant, representa per exemple la llum de Crist i la seva resurrecció. Convé que ciris i espelmes estiguin fets amb cera pura d’abella, perquè aquesta cera representa la puresa de Jesús, rebuda de la seva mare, Maria, que no oblidem que era verge i va quedar embarassada per la gràcia de l’Esperit Sant. Pel que fa als ciris de processó, els blancs representen –com hem dit– la puresa; els negres, el dol i el sufragi pels difunts; els vermells, el sacrifici; els verds, l’esperança de la vida eterna; els morats, la penitència i la humilitat.

D’aquest espès repertori simbòlic a la lleugeresa poc ortodoxa d’una caperutxa capficada en la pantalla del mòbil hi va, certament, un tros. Segurament té a veure amb el lent trànsit que va del ritual solemne a l’esdeveniment social que permet fer un poc de lluïment, encara que sigui en una festa on es va amb la cara tapada. Pensem que ja fa anys que molts de ciris, en comptes d’un ble, duen a la punta un llumet elèctric, per evitar degotims de cera, forats de foc i altres maldecaps: així ja es veu que no hi ha manera d’honorar la puresa, ni res de tot això.

Confits o ametlons

Quan els de la meva edat érem al·lots, les caraputxes repartien entre els que anaven a veure-les desfilar (en silenci total, res de cants ni mandangues) confits o ametlons: els confits per als que els queien bé, els ametlons com a broma. En principi els més desitjats eren els confits grossos, amb un bessó a dins, tot i que molts opinàvem que els més gustosos eren els confits petits. També n’hi havia que estàvem contents de menjar-nos els ametlons encara verds, baldament després ens fessin mal de ventre. Ens quedàvem amb la incertesa de qui havia estat que ens havia donat un confit gros, o un de petit o un ametló, perquè, per descomptat, les caraputxes tampoc podien dir res. Ara bé, ens hauria desconcertat més que les caraputxes haguessin passat de tothom i es dediquessin a desfilar amb el nas damunt el mòbil. Tal vegada per contestar un missatge en un xat de caraputxes (“en acabar anirem a sopar de vèrtoles”) o simplement per consultar quina hora és, o si ha de ploure aviat. Tampoc podem descartar que juguin una partida de Minecraft, ara que el videojoc està més de moda perquè n’han fet una pel·lícula. En lloc de confits i ametlons, poden considerar la possibilitat de repartir stickers i fundes de mòbil entre els infants.