Les claus de la llei educativa més enllà del model lingüístic

PalmaLa primera llei educativa va aprovar-se dimarts al Parlament illenc, després d'un recorregut de gairebé sis anys. Es va tirar endavant sense el consens que desitjava el Govern, però amb el suport d'El Pi, Més per Menorca i Gent per Formentera. Aquestes són algunes de les claus més importants de la nova normativa, més enllà del model lingüístic.

Autonomia de centres

Empoderar els centres, donar-los autonomia per treballar en funció dels seus projectes educatius és un dels punts als quals més importància ha donat el conseller d'Educació, Martí March. Amb el nou marc, els centres tenen més llibertat en aspectes pedagògics, organitzatius, de gestió i d'organització. Hi destaca la capacitat de perfilar places de docents segons el projecte pedagògic de l'escola o institut.

Enfortir els equips directius

La llei vol reforçar la direcció dels centres, i dedica un capítol en exclusiva a aquesta figura. "Hi ha una aposta per la direcció educativa cada vegada més professionalitzada i competent", va dir March. Per tal de fomentar aquest lideratge, es preveuen formacions i el compromís de reduir la càrrega burocràtica. Per ara, ja s'ha anunciat que tots els centres tindran un administratiu, que era una demanda històrica a Infantil i Primària.

Educació 0-3

Un punt en què tots els partits s'han posat d'acord és l'objectiu d'universalitzar i fer gratuïta progressivament l'etapa educativa de 0 a 3 anys. A més, es preveu un augment de les ajudes per a les famílies.

Foment de l'FP

El redactat concep la Formació Professional com una aposta estratègica per millorar el model econòmic, adaptada al teixit productiu de les Balears. A més, es preveu, també, la creació de l'Institut d'Ensenyaments Artístics Superiors.

Reducció de ràtios

Es preveu rebaixar el nombre d'alumnes per professor un 10% en dos anys.

Finançament

La llei va acompanyada d'una memòria econòmica i recull el compromís d'increment de finançament fins, almenys, el 5% del PIB, en vuit anys. A més, s'inclou una inversió en infraestructures adaptada al creixement de la població escolar.

Sota el paraigua de la LOMLOE

En la línia de la llei educativa espanyola, la LOMLOE, la llei balear estableix el model d'ensenyament per competències, que ja es recull en els currículums que està elaborant la Conselleria. Així mateix, s'incorporen de manera transversal la perspectiva de gènere i la memòria democràtica.

Participació

Una de les apostes de la llei és potenciar la participació dels sectors educatius, amb la consolidació de sis meses específiques: la mesa sectorial d'educació; la de diàleg permanent amb els directors i les associacions de directors; la de l'ensenyament privat concertat; la de diàleg permanent amb les famílies de l'alumnat; la dels docents i la de l'alumnat.