Els ciutadans de les Balears necessiten dues vides laborals per pagar un habitatge

PalmaEls ciutadans de les Balears necessiten 60,8 anys per comprar un habitatge, destinant-hi un 30% del seu salari, el doble de la mitjana estatal, segons ha exposat Antoni Alcover, secretari general del Consell Econòmic i Social (CES), durant la presentació de la memòria del 2024. L’any passat, el 26% de les compres d’habitatges les van fer estrangers, molt per sobre del 7,8% de la mitjana estatal. El preu del lloguer de les Balears és el més alt d’Espanya, amb un increment del 3,9% respecte de l’any anterior i del 23,9% respecte al 2015. Actualment, el 30% de la població viu de lloguer, la xifra més alta de totes les comunitats autònomes.

Segons indica la memòria, les Illes Balears continuen consolidant-se com una de les regions més dinàmiques d’Espanya, amb un PIB que ha arribat als 40.000 milions d’euros, un creixement del 3,4% respecte de l’any anterior, superant la mitjana estatal, segons ha destacat el president del CES, Francesc Fiol. Aquest augment econòmic arriba en un context internacional marcat per la incertesa: eleccions als EUA, conflictes comercials amb la Xina i la guerra a Ucraïna, factors que no han impedit que la Comunitat Autònoma es mantingui resilient. El PIB per càpita, que és el que perceben les famílies, també ha crescut (+10,9%), fins a situar-se en els 34.381 euros.

El turisme continua sent el motor principal de l’economia balear. Aquest 2024, les Illes han acollit 18,7 milions de turistes, amb un increment del 5% respecte de l’any anterior. La despesa turística també ha experimentat un augment notable del 7%, superant els 22.000 milions d’euros. La majoria dels visitants són estrangers (82%), i l’estada mitjana és de cinc dies, amb un increment en la temporada baixa que permet allargar la temporada turística més enllà dels mesos tradicionals. Les Balears presenten la tarifa hotelera mitjana més alta d’Espanya, amb 145 euros per dia, i els turistes es gasten una mitjana de 187 euros per persona i dia. El 86% dels turistes s’allotgen a hotels; el 12%, a apartaments turístics, i el 2%, a allotjaments rurals. En total, el 2024 s'hi varen registrar 120 milions d’estades (dies).

No obstant això, el creixement econòmic arriba acompanyat de reptes estructurals importants. Els ciutadans dediquen aproximadament un 30% de la seva renda disponible a l’habitatge, un percentatge que eleva el temps necessari per adquirir una propietat a gairebé 61 anys, molt per sobre de la mitjana estatal.

Creixement dels sectors econòmics

Pel que fa als sectors econòmics, l’evolució és desigual: la indústria ha recuperat força després del rebot del 2021, amb l’índex de producció que passà de 100 a 106. La construcció creix un 3%, mentre que els serveis continuen expandint-se gràcies al turisme, amb una diversificació cap a activitats d’alt valor afegit, segons Alcover. El sector primari també puja i un fet que ho evidencia és que han augmentat un 40% els llocs de feina que s'hi dediquen. Així i tot, només representa el 0,7% de tota l'oferta laboral.

El mercat laboral presenta rècords històrics de treballadors (+3%) i una duplicació en la creació d’empreses respecte de l’any anterior. Tot i això, el nombre de funcionaris ha disminuït un 3,4%. En l’àmbit de la recerca i el desenvolupament, les Balears continuen a la coa, amb només un 0,48% del PIB invertit en R+D i la meitat de personal investigador que la mitjana estatal.

Altres desafiaments inclouen la transició energètica, la gestió de recursos hídrics i la pressió sobre el sistema sanitari, educatiu i les infraestructures públiques, especialment arran del turisme i la mobilitat a les Illes. Actualment, el govern estudia l’impacte demogràfic del turisme i la transformació laboral que pot implicar l’automatització i la reorientació dels llocs de treball, amb un estudi que podria trigar un any i mig a completar-se.

Mallorca guanya terreny a Eivissa

Mallorca s’ha consolidat com l'illa més dinàmica econòmicament, mentre que les Pitiüses, tradicionalment més actives, mostren signes de canvi. Respecte del 2014, el Valor Afegit Brut (VAB) de les Pitiüses ha pujat un 37,1%, mentre que el de Mallorca ho ha fet un 27,2%; el de Menorca, un 24,7% i la mitjana de les Balears s’ha situat en el 28,3%. En canvi, si es mira la variació respecte del 2023, Mallorca puja un 4,4%; Eivissa, un 3,3%, i Menorca queda sensiblement per davall: 1,5%. La mitjana autonòmica de creixement és del 4,0%.

Malgrat els reptes, s’ha indicat que la comunitat autònoma manté la seva posició com una regió amb un fort potencial econòmic, turístic i social, amb una població d’1.231.768 habitants (+21.682), el 27,7% dels quals són estrangers. El 68,7% tenen entre 16 i 64 anys; el 14,6%, menys de 16, i el 16,7%, més de 65. Per tant, hi ha més gent adulta tardana que menors d’edat. Tot això en un context en què el nombre de naixements duu anys a la baixa, fins a arribar als 8.768 el 2023, molt lluny dels 11.918 que es varen registrar el 2007, en plena època econòmica expansiva i en ple boom immobiliari.