Els centres d’adults innoven per posar fi a l’absentisme
El pròxim curs s’engegarà la Unitat Zero: les classes començaran dues setmanes abans que l’any acadèmic per fer dinàmiques de grup
PalmaDesprés de cercar pertot el secret per posar fi a l’absentisme en la formació d’adults, Gemma Villanueva, directora del centre d’adults del Camp Redó de Palma, va trobar a Polinyà, un petit poble de Catalunya, un que en té la fórmula màgica. El Roure ha aconseguit erradicar aquest mal comú, que fa que entre un 30% i un 40% dels alumnes torni a abandonar els estudis. Cal dir que és un centre municipal, i això, segons Gemma Argelaga, una de les seves professores, facilita “fer feina en xarxa”. També és més senzill tenir línia directa amb l’assistenta social o amb la biblioteca. “Això ens permet treballar en una dimensió horitzontal molt potent”.
El concepte de crear comunitat no jeràrquica és clau. Segons els pedagogs, quan un docent parla, l’alumne només en reté un 10%, mentre que si és entre iguals, el percentatge es dispara fins al 80%. “Nosaltres programam en funció del que la ciutadania demana, de les seves necessitats, dels desitjos”, explica Argelaga. Un concepte important és la cohesió del grup. Això és el que cerca la Unitat Zero, que s’ha importat d’El Roure i es posarà en marxa l’1 d’octubre de 2019 a tres centres de Mallorca que ja han rebut formació enguany: Camp Redó, La Balanguera i Sud Campos. La Unitat Zero consisteix a començar les classes dues setmanes abans del curs acadèmic i dedicar-les a fer dinàmiques de grup perquè tothom es pugui conèixer i es creïn vincles. Són tutories grupals que marcaran com serà el curs. “No tenim el material tancat. Ho anam fent en funció del que surt a la Unitat Zero”, comenta la professora d’El Roure.
Competències emocionals
“Si hi ha abandonament, que no sigui per nosaltres, que no es tornin a trobar professors distants, que no els han escoltat”, diu Argelaga. El suport constant i l’escolta ajuden a conservar l’alumnat que cerca una segona oportunitat després del seu fracàs acadèmic. Remei Fernández, formadora del professorat i assessora de convivència i competència emocional, ha treballat amb els centres d’educació per a adults (CEPA) del Camp Redó i La Balanguera, a Palma, i Sud, a Campos, en aquest sentit. “Es tracta de fer un canvi en la mirada, amb una presència més amorosa per part del professorat”, apunta.
Fernández explica que els docents d’aquests centres solen ser professionals amb molts anys de trajectòria, perquè es necessiten molts punts per entrar-hi a fer classes. Però així i tot estan molt motivats i tenen un “esperit jove”. Malgrat això, lamenta l’oblit per part de l’administració. “Són centres que s’haurien de cuidar més”, remarca.
Aquesta professora de professors es mostra entusiasmada amb aquest projecte innovador, el qual va més enllà de la Unitat Zero. “Continuarem la formació per tenir més eines i recursos que es puguin recollir en el Document del Centre (DOC)”. Es tracta de “donar continuïtat a aquest acompanyament emocional i que el pugui aplicar el nou professorat que s’hi incorpora”, afegeix Fernández.
Aquest curs s’han treballat dinàmiques de cohesió de grup, s’han posat en marxa pràctiques, com cercles de diàleg i escolta activa. Segons comenta Fernández, la neurociència estableix que “el desenvolupament cerebral està connectat al factor emocional”. Enguany, el tema de la formació se centrarà en l’autoestima. “Farem treball cooperatiu i d’estructura d’equip”, diu.
Tant ella com la directora del CEPA del Camp Redó, Gemma Villanueva, comparteixen l’emoció d’introduir aquesta nova manera de fer. “En Educació Infantil, i també als altres cicles, s’ha innovat molt, però “a les Illes no s’havia fet mai a la formació d’adults”, diu Villanueva, qui manifesta la voluntat de no fallar a unes persones que han estat expulsades del sistema educatiu, com és el cas de Noelia Ruvera i Rosalia Fuster.
Històries d’èxit
El meu home em diu: “Deixa d’estudiar tant”. Però ella no en fa cas. Rosalia Fuster va abandonar l’escola a 14 anys i ha hagut de passar més de mig segle perquè tornàs als llibres. Tot just jubilar-se va tornar a classe. Tenia 63 anys. De llavors ençà s’ha passat els darrers onze anys anant al centre de formació d’adults del Camp Redó. Va molt a poc a poc, però supera els cursos de manera constant. Comencà amb els aprenentatges bàsics -llegir, escriure, sumar, restar, etc.- i actualment està acabant l’ESO. El que més por li fan són els exàmens. “I això que mai n’he suspès cap, però m’estressen molt”, confessa.
La decisió de tornar a estudiar ha fet millorar la seva manera d’estar en el món. “Abans, segons de què xerrava, havia de callar perquè no m’atrevia a ficar-me en la conversa. I ara puc dialogar amb un i l’altre tranquil·lament”, diu. En aquest viatge d’aprenentatge no té gaire suport del seu marit, que no està bé de salut i li reclama més atenció. “El meu fill, que és professor d’història, em diu: mamà, no escoltis el papà i continua estudiant”, comenta mentre riu. Confessa que té dificultats per dir que no. “Quan qualcú em demana un favor, corr per fer-lo”, però també recorda que moltes vegades el seu marit li demana va d’anar al cine i ella li ha dit que no podia perquè tenia deures de classe.
Rosalia Fuster és una dels 15.805 alumnes que es varen matricular el curs 2017-2018 en un dels 18 centres de formació d’adults que hi ha a les Balears, 14 dels quals són a Mallorca, 2 a Menorca i 2 a les Pitiüses.
En aquests tipus de centres, “la majoria de la gent gran són dones que vivien en zones rurals i que no varen poder estudiar per treballar o varen deixar els estudis. També hi ha nouvinguts que no han completat els estudis i que provenen de Sud-amèrica, el Marroc o de països d’Europa de l’Est”, afirma Empar Medina, professora del Camp Redó, qui també comenta que la manera d’arribar-hi sol ser “el boca-orella”. És el cas de Noelia Ruvera. “M’ho va dir una amiga i vàrem començar a anar junts a classe el meu marit i jo. Ell sí que va poder acabar l’ESO. Jo ho vaig haver de deixar quan els meus fills varen complir 5 i 6 anys. Però de seguida que vaig poder vaig tornar a classe i ara m’he tret la Secundària”, explica.
Noelia Ruvera i la seva parella són de Mendoza (Argentina). Ella va deixar d’estudiar a 16 anys i ho va tornar a intentar a 18 , va quedar embarassada i ho va tornar a deixar. Quan va arribar a Mallorca va treballar fent net a cases i tenint cura d’infants i de gent gran. Ara fa feina en una gelateria. “Mai és tard per tornar a estudiar”, diu. Crida l’atenció que ha fet l’ESO al mateix temps que un dels seus fills, que ara té 17 anys. “Hi havia coses que a mi m’anaven bé, com les matemàtiques, i les hi explicava a ell, i d’altres que jo no en sabia prou que m’explicava ell”, comenta entre orgullosa i satisfeta.