De paraula
Societat 01/04/2023

Antoni Nicolau: "En saber-nos catalans, els Ocultos passaren a ser els Ocults"

Músic

4 min
El músic Antoni Nicolau.

PalmaAntoni Nicolau Riutort sortirà del seu amagatall perquè dia 15 d’abril els Ocults actuaran a Can Lliro, a Manacor. Assegura que l’emblemàtica banda manacorina, que nasqué en paral·lel al moviment del rock català a mitjan anys 80, ara just actua segons demanda. Mentrestant, fa saber que prepara un projecte en solitari. “Som més jo que mai”, diu el músic veterà.

Per què tornen els Ocults?

— Jo diria que els Ocults no se n’han anat mai, però que han afluixat el ritme que duien fa vint anys. Ara estam molt relaxats i no ens dedicam a fer promos ni a encalçar ningú. Si ens cerquen, però, ens trobaran. De fet, l’origen d’aquest concert de dia 15 a Can Lliro és ben peculiar.

I quin és?

— Idò l’estiu passat actuàrem per les festes de Sant Bartomeu de Ferreries. Per allà hi havia un grup de manacorins que, en veure’ns, es mostraren molt efusius amb nosaltres i ens demanaren que, per favor, tornàssim a actuar a Manacor.

Eren gent de la vostra edat?

— Pots pensar! Era jovenalla manacorina que era de festa per Menorca. Ens varen insistir a fer aquest bolo, alhora que cantaven les lletres de les nostres cançons, com Pa amb oli nacional, Mallorca sempre, País petit... Eren al·lots d’una vintena d’anys i jo els vaig dir: “Però, com és que ens coneixeu si vosaltres no éreu en aquest món quan nosaltres anàvem a fer bolos per aquí i per allà?”. “Perquè mon pare posava la música dels Ocults quan anàvem amb cotxe i per això em sé les vostres lletres”, em va dir un. I, és clar, jo ja he de fer 61 anys, som de l’edat dels pares d’aquests al·lots.

Quan publicàreu Pa amb oli nacional encara us fèieu dir Ocultos...

— Sí que és ver. Les cançons que integraren el disc Pa amb oli nacional les vaig escriure per les festes de Nadal del 1989. En aquell temps jo vivia a Madrid, perquè estudiava al Real Conservatorio Superior de Música. Vaig venir a Mallorca per passar-hi les festes i record que va ser aleshores quan vaig prendre consciència del que jo era i de la identitat catalana de Mallorca i dels mallorquins. Hem de pensar que aquells eren els anys de la Movida madrilenya i, en un intent de formar-ne part, feia versions de les cançons de Siniestro Total. Escrivia en mallorquí lletres que després traduïa al castellà per cantar. En un moment donat, em vaig dir: “Què he d’anar jo a formar part de la colonització espanyola i suportar que ens diguin que parlam ‘en dialecto mallorquín’?”. Amb aquesta presa de consciència de la identitat catalana, els Ocultos passaren a ser els Ocults, i escrigueren, compongueren i cantaren en català.

Olives de Sóller i formatge maonès. Aleshores encara no es parlava de producte de km 0...

— I encara ens estorbaríem uns anys a parlar de producte local i de proximitat. Pa amb oli nacional s’edità el 1990, quan es començà a popularitzar el terme rock català. Ara, en un moment que la globalització està més avançada que a principis dels anys noranta, pens que hi ha gent que s’ha començat a tèmer de tot el que hem perdut pel camí, d’aquells trets identitaris que ens defineixen com a col·lectivitat i com a poble. Crec que és per això que hi ha joves que ara descobreixen el que fèiem els Ocults i per això ens reclamen.

I devers l’any 2000 us posàreu al capdavant de Músics per la Llengua.

— Aquell any jo vaig tornar de Barcelona, després de viure-hi 10 anys. En ser aquí, vaig pensar que n’havia de fer qualcuna, i amb Suso Rexach pensàrem de posar en marxa l’Associació Cultural Músics per la Llengua. L’objectiu era reclamar una major projecció per a la música feta en català a les Illes. Tot d’un s’hi afegí Toni Roig, d’Al-Mayurqa, i Biel Majoral ens donà suport. Vàrem fer concerts multitudinaris. En la II Trobada de Músics per la Llengua, pel març de l’any 2002, a Santa Eugènia, hi arribaren a venir devers 12.000 persones i hi actuaren 65 grups. Eren els anys del primer Pacte de Progrés, quan governava Francesc Antich.

Us hi veis ara posant-vos al capdavant d’una moguda així?

— Saps què passa? Que els músics som una guarda de penjats i aquell projecte va ser una manera de relacionar-nos. Jo ara no m’hi veig, en un projecte com aquell, perquè cadascú creu en les seves coses. Ara mateix, tot i que no dic que no m’interessi, no és la meva prioritat conèixer el panorama musical actual de Mallorca. He de dir, però, que en duc una, de moguda, dins del cap.

Mem, i quina és aquesta?

— Un projecte en solitari, per fer cançons a un ritme relaxat, dins el context de la meditació, que per mi és molt motivadora. No em veig anant a tocar a les places de Llubí, de Porreres o de Pollença. Em veig a mi mateix tocant en format acústic, veu i guitarra, i també amb una banda. Jo no som glosador, però sí que em consider un improvisador. Així que em veig improvisant davant el públic, ja sigui a Llubí, a Porreres o a Pollença. Jo ara no estic per fer feines de promoció, estic per fer música. Per això, enllestesc la relació amb un mànager perquè vehiculi la feina que prepar.

Missatge de veu (Petra, 1962)

“Havíem quedat que em telefonaríeu devers les 11, però si és a les 12 m’anirà més bé, perquè hauré acabat d’equalitzar una gravació. Tendré temps a bastament per parlar, fins que vagi a cercar el meu fill petit a escola, que té 11 anys i fa el darrer curs de Primària”, diu Antoni Nicolau des de Son Amagat, que és com anomena ca seva. Tot i que és nascut a Petra, perquè sa mare és petrera, quan tenia un any el dugueren a Manacor. Assegura que si el seu poble és Manacor, la seva ciutat és Barcelona. “En tornar de Barcelona, l’any 2000, tenia clar que volia viure a foravila. Per això em vaig arreglar una casa. Ca meva és al camí de Tortova, just a dos quilòmetres del poble, una distància que puc fer a peu”.

stats