El catalanisme essencial
De l’article de J.V. Foix (Sarrià, Barcelona, 1893-1987) a La Publicitat (28-V-1936). Glosa a un manifest per intensificar les relacions entre Catalunya i Mallorca, recolzat en la comunitat d’idioma.
Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsNingú no s’hi nega: tots, escriptors, artistes, professors, homes de ciència, músics, arquitectes, afirmen, amb llarga complaença, el “Missatge als Mallorquins”. Només d’explicar-los-en, per alt, la intenció, els uns i els altres n’abasten la importància. Un s’oblida, tan sovint, que l’autonomia és un mitjà posat al servei del Catalanisme! Tot el secret de l’adhesió fervorosa de tants de catalans als actes de cultura que se celebren aquestes setmanes és ací. Tant més que treballàvem tants d’anys durament i coratjosament per la causa final de Catalunya -que és la seva incorporació com a entitat espiritual independent a la cultura universal. Allà on dèiem “Catalanisme” molts han posat “Autonomia” també; quan crèiem molts que calia catalanitzar d’arrel, molts d’altres han cregut que el més urgent era “republicanitzar” a la manera castellana, o provincianitzar a la francesa o a la moscovita. [...] D’ací que els qui, a la dreta o a l’esquerra, havien cregut -i creuen- que el Catalanisme era -és- una Idea que calia -que cal- realitzar, s’agombolen al volt del primer que, en nom de la Cultura, actua per Catalunya. Puix que, qui ho diria!, com en els temps de dictadura, molts no gosen parlar del dret de Catalunya en la seva realitat, de la Pàtria com a òrgan integrador. [...] El Catalanisme, que és una Cultura, és també una política -encara que, com ho creiem molts, aquesta política sigui també una cultura. [...] No estranyem gens que el “Missatge als Mallorquins” hagi obtingut, immediatament després de la seva aparició, tantes adhesions. És una veu catalana, pura en la seva intenció i quasi majestuosa en el to. Després de tanta de doctrina abstracta, de tant d’autonomisme hàbilment defensat amb vocabulari de tesi universitària, de tant de republicanisme històric, de regionalisme prehistòric i de flamenquisme traduït en un català inferior, ha arribat potser el moment que irrompi el Catalanisme amb tota la seva força original, i amb tota la seva original interpretació del mot “revolució”, dit, expressat, interpretat a la catalana. [...]