MEDI AMBIENT

Una nova cartografia blinda les zones humides de les Balears

L’aprovació del Pla hidrològic aquest divendres també inclou zones potencialment recuperables

Totes les zones considerades com a humides a l’Arxipèlag, però també les que podrien ser potencialment recuperables, han quedat per primera vegada delimitades i blindades contra noves construccions, d’acord amb l’aprovació del Pla hidrològic de les Illes Balears aquest divendres al Consell de Ministres. Un total de 41 zones humides de Mallorca, 30 de Menorca i vuit de les Pitiüses, quatre per illa, estan incloses en el llistat del nou catàleg. A més, fins ara no s’havien recollit les bases temporals.

Moltes zones humides insulars s’han vist greument afectades pel desenvolupament urbà. Fins a l’any 1985, si un propietari volia dessecar un aiguamoll, era legal; és més, l’Administració ho subvencionava. Aquesta pràctica es va derogar i, en el cas balear, els nous plans hidrològics separarien les zones humides anteriors i posteriors a aquell mateix any, a més d’incloure la figura de zones potencialment recuperables. Així doncs, les edificacions que s’hi havien duit a terme abans del 1985 no s’haurien de restablir.

Ara, el nou pla simplifica això i només distingeix entre zones humides i potencialment recuperables, de manera que si existeix una zona que realment es pot retornar al seu estat natural es farà, però si hi ha sòl urbanitzat consolidat, no. Segons el geòleg Alfredo Barón, excap del Servei d’Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics, perquè una àrea potencial pugui tornar a ser humida, no haurà de tenir cap activitat o que aquesta s’hagi vist interrompuda; per exemple, si en un moment es va voler dessecar una zona per a ús agrícola i després aquesta explotació no va funcionar, sí que es podria recuperar, “arribant a un acord o compensació per part de les institucions”, explica el geòleg. A més, Barón recorda que la Comissió Europea potencia la protecció, i fins i tot creació, de planures d’inundació pel seu valor ambiental, però també hidràulic.

De fet, s’ha de tenir en compte que el Pla aprovat simplifica les cartografies que l’equip de l’exconseller de Medi Ambient Biel Vicens (PSM) va deixar enllestides durant el Pacte. Si s’hagués aprovat en el seu moment, hauria estat el primer a blindar les zones humides de les Illes Balears.

Això no va ser possible perquè, una vegada finalitzat el Govern de Progrés, el nou conseller de Medi Ambient, Biel Company (PP), va demanar la retirada d’aquesta normativa i va reduir les zones humides protegides, un fet que Alfredo Barón qualifica de “desplanificació hidrològica”.

Altres mesures

Un exemple que el nou pla preveu és que s’intentarà frenar la salinització de l’Albufera, una problemàtica que ha anat empitjorant any rere any. Aquest fet, apunten des del GOB, “està canviant dràsticament la biodiversitat de la zona”, i això es veu perquè “on abans hi havia canyissars, ara la salicòrnia en va ocupant l’espai”, denunciaven fa uns mesos. Per canviar la situació, la directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau, explica que els excedents que brollen de les conegudes fonts Ufanes tindran diversos usos. Entre aquests, s’especificarà una reserva estratègica perquè vagi directament cap a l’Albufera i que, d’aquesta manera, es puguin equilibrar els nivells de sal i aigua dolça. El projecte també preveu recuperar la zona del torrent de Sant Miquel, a l’entrada d’aquesta zona humida, amb l’objectiu de protegir millor l’aiguamoll més gran de l’Arxipèlag.

Un altre element que s’hi inclou és que en un futur pròxim els episodis de pluges torrencials podrien ser més comuns. Fets com els ocorreguts el 9 d’octubre passat al Llevant o, en menor intensitat però també nocius per a la seguretat humana, als municipis de Pollença, Alcúdia i sa Pobla podrien repetir-se més sovint. En aquest sentit, Garau explica que les zones humides són necessàries per poder drenar la gran quantitat d’aigua que pugui acumular-se en un mateix punt. A més a més, poden aturar una torrentada, ja que redueixen la velocitat i virulència de l’aigua perquè la vegetació la pot retenir.

Valor ambiental

Fa només una setmana es va celebrar el Dia mundial de les zones humides, per commemorar l’aniversari de la signatura del Conveni de Ramsar (convenció d’importància internacional), que tingué lloc el 2 de febrer de 1971. L’objectiu de l’acord és garantir la conservació d’aquests espais d’alta biodiversitat i gran importància ecològica i econòmica.

Segons expliquen des del GOB, pel seu valor, les zones humides tenen una consideració especial a la normativa ambiental i “cap altre ecosistema ha estat objecte d’un tractat internacional tan important”. A la Mediterrània, la importància és encara major, ja que “les zones humides ocupen un percentatge molt petit del territori i han patit greus amenaces, com la dessecació”, hi insisteixen els ecologistes. Actualment continuen patint problemes molt diversos que les posen en risc, com la dessalinització.

A l’Arxipèlag, el turisme per observar aus s’ha convertit, els darrers anys, en una motivació creixent. Aquest fet està íntimament lligat a la bona conservació de les zones humides, com pot ser l’Albufera del Grau a Menorca i el Salobrar de Campos. El Parc Natural de l’Albufera de Mallorca, el prat més extens de les Illes Balears, rep prop de 120.000 visitants cada any. Es tracta de persones interessades en l’observació d’aus, segons la Conselleria de Turisme.

El mercat britànic és un dels que més visitants aporta amb aquest interès. El Regne Unit destaca, a més, perquè és el país amb el mercat més gran de productes i serveis relacionats amb l’ornitologia.

Col·laboració de l’Ibanat amb l’empresa privada

El Club Pollentia Resort i PortBlue Hotels & Resorts mantenen un conveni de col·laboració amb el Govern, per mitjà de l’Institut Balear de la Natura (Ibanat), que té com a objectiu principal contribuir activament al manteniment, la conservació i la restauració dels hàbitats i les espècies de la Reserva Natural de l’Albufereta. Les claus, les guarda l’Ibanat, i una vegada a l’any es reuneix per fer un recompte de les guardioles on els turistes dipositen doblers de manera voluntària. Entre la institució pública i el grup hoteler, es donen 10.000 euros a parts iguals, a més de les aportacions, que poden arribar a mil euros. Segons Ferran Porto, propietari dels establiments turístics, “des de fa molts d’anys hem explicat amb cartells i un centre d’interpretació natural l’entorn que envolta els nostres hotels”. Amb l’aportació d’aquest any s’han pogut retirar espècies invasores i mantenir camins, entre altres actuacions.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF