Carta a Chen Yansheng

Benvolgut senyor, aquesta setmana, com tots els socis de l’Espanyol, he rebut una carta seva en la qual ens explicava com vivia la seva nova condició de propietari i president del nostre club i què podíem esperar d’aquesta nova etapa.

Jo li agraeixo la carta i, com que a casa em van ensenyar que cal ser educat, tracto de respondre-li. Li confesso en primer lloc que tot plegat ho visc amb una certa estranyesa. El fet que un senyor que fins fa quatre dies no devia saber que existíem ara sigui de qui depèn el nostre futur explica aquest sentiment i una certa incomoditat. Suposo que vostè també s’ha de sentir força estrany: en aquesta, per vostè, nova línia de negoci es parla poc de beneficis i molt de gols -en el millor dels casos- i de sentiments -quan no hi ha cap més remei.

L’hem rebut amb una barreja d’esperança i de por. Esperança perquè no sabíem on agafar-nos, perquè la nostra situació començava a ser límit. Sense l’entrada d’un inversor extern estàvem condemnats a la desaparició. Érem un malalt terminal disposat a recórrer a qualsevol solució alternativa -fins i tot a la medicina xinesa- per salvar-se. Però també teníem por. Por de deixar de ser nosaltres (clar que aquest nosaltres, si no érem, perdia tot contingut) i por de ser enganyats: hem vist molts exemples d’inversors com vostè que han arribat a un club, han viscut l’eufòria de la fama efímera i n’han marxat sense haver gastat ni un euro i deixant el club pitjor de com l’havien trobat. No és el seu cas: d’inici ja va fer una bona inversió per comprar i rebaixar el deute.

I aquesta setmana tot són bones notícies: arriba un defensa central de garanties, el porter que volia Constantin Galca després de treballar amb ell fa temps i la compra de tots els drets de Felipe Caicedo, amb una clàusula de jugador franquícia. Fets, no paraules, que deia aquell. Perquè parlar, ha parlat poc. I crec que ha de seguir així: aquest club necessita una mica de fredor, de distància, de tranquil·litat. En la carta enviada als socis del nostre club deia que s’havia enamorat del club en pocs dies. Ja m’està bé. Però no cal que sigui un amor apassionat. Per a això ja hi som nosaltres. Vostè segueixi amb aquesta mirada hieràtica, prenent bones decisions i posant -si més no a curt i mitjà termini- els diners necessaris. Veurà com, si comencem a guanyar, encara se n’enamorarà més. I nosaltres de vostè.