Publicitat
Publicitat

1-O

Les càrregues policials de l'1-O van ferir 23 persones més grans de 79 anys i dos nens de menys d'onze

La majoria dels 1.066 ferits durant les càrregues de l'1-O van patir contusions

Dels 991 ferits que el mateix 1-O van haver de ser atesos als centres sanitaris, ja siguin centres d'atenció primària o hospitals, 23 tenien més de 79 anys i 2 eren nens menors d'11 anys. Aquestes són algunes de les dades que recull l'informe del departament de Salut sobre l'atenció mèdica als lesionats durant les càrregues policials el dia del referèndum, que conclou que, en total, 1.066 persones van requerir atenció mèdica: 991 van ser ateses el mateix diumenge i 75 van anar al metge aquella mateixa setmana, fins al dia 4.

La gran majoria de ferits el dia del referèndum, el 82,5%, van patir contusions o policontusions, i el diagnòstic lleu es va donar en un 83% dels casos. En els dies posteriors, el 93,3% dels atesos responien també a contusions o policontusions. Per edats, la franja entre els 41 i els 65 anys concentra gairebé la meitat dels ferits durant el referèndum, mentre que al voltant del 40% van ser majors de 18 anys però menors de 40. El 10% restant es va donar entre el grup de majors de 65 anys i només un 2% eren menors d'edat.

Davant aquest informe del departament de Salut, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha destacat que les dades que s'hi recullen refermen la veracitat dels diagnòstics dels professionals mèdics en relació als ferits i la seva correcta actuació. L'òrgan que agrupa els quatre col·legis de metges catalans ha agraït al departament que hagi donat a conèixer la informació detallada de tots els casos atesos per les càrregues policials de l'1-O. Segons el president del CCMC, el doctor Josep Vilaplana, "les dades posen fi a la polèmica sorgida en alguns mitjans que, en un intent de rebaixar la gravetat dels ferits, posava en dubte l'actuació dels metges".

12 agents van resultar ferits

L'informe ha concretat que 5 dels ferits durant la jornada del referèndum es van classificar en diagnòstic greu. S'hi inclou el pacient que va patir un infart i que aquesta setmana ha rebut l'alta, i el noi que va patir ferides a l'ull com a conseqüència de l'impacte d'una pilota de goma. Dins d'aquesta classificació també hi ha 3 casos de traumatismes. Un d'aquests és un cas atès a l'Hospital Plató, per traumatisme cranioencefàlic i abdominal amb crisi hipertensiva, un altre de traumatisme cranioencefàlic amb pèrdua de consciència atès a l'Hospital de Santa Caterina i un altre de traumatisme a l'espatlla i traumatisme muscular de trapezi dret, atès a Sant Pau.

Entre els atesos l'1-O també destaca el fet que la causa va ser lipotímia o hipotensió en 36 ocasions i crisi d'angoixa o ansietat en 28. Entre els 75 ferits que van ser atesos entre el 2 i el 4 d'octubre, també hi ha dos casos greus. Un, la fractura de fèmur tractada a l'hospital de Sant Pau, i un cas de policontusions i ferides que va ser tractat a la PAC La Ràpita.

Les càrregues policials van afectar sobretot homes, i tant els atesos el mateix 1-O com els dies posteriors van representar el 69%. Per regions sanitàries, els centres sanitaris de la ciutat de Barcelona van atendre 325 ferits l'1-O, el 32%, mentre que a Girona en van atendre 254, el 26%. A la regió de Lleida, Alt Pirineu i Aran van donar-se 123 ferits, el 12%, mentre que a les Terres de l'Ebre se'n van veure 106, l'11%. Durant la mateixa setmana, la regió sanitària que va atendre més persones va ser Girona, amb el 50% dels pacients atesos entre el 2 i el 4 d'octubre, mentre que a Barcelona van atendre's 15 persones més, el 20% del total. A la resta d'àrees sanitàries les intervencions van ser molt menors.

L'informe del departament de Salut també recull que 9 agents de la Policia Nacional, 2 de la Guàrdia Civil i 1 dels Mossos d'Esquadra van resultar ferits l'1-O.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Etiquetes