El Carles Riba, per a la poesia en prosa de Marc Romera

BarcelonaL'escriptor Marc Romera (Barcelona, 1966) estava content, ahir, de rebre el 55è premi Carles Riba. Era el segon any que hi havia presentat el mateix original i per fi l'havien escollit entre la "batalla campal" de 46 candidats, la meitat dels quals podrien ben merèixer el guardó, segons el portaveu del jurat, David Castillo. Però, sobretot, Romera estava feliç de rebre el premi de Francesc Garriga, l'anterior guardonat i el seu admirat mestre.

La nosa és el llibre que n'agafa el relleu, un volum de poemes en "falsa prosa", diu Romera, on "hi ha una mètrica interna però no extremadament regular, al servei del ritme i la música del relat". Aquest és el setè volum de poesia d'aquest professor, editor de LaBreu, restaurador, crític literari i escriptor -pocs, tenint en compte que del primer a l'últim hi van 25 anys de distància- i, a cada nou recull, busca experimentar amb noves formes i registres. Ha escrit llibres d'alexandrins, octasíl·labs i vers lliure, i al febrer la col·lecció d' Els Llibres de l'Óssa Menor d'Edicions Proa publicarà aquests versos camuflats que mantenen l'estil característic de l'autor.

Després de L'aigua (2009), La mel (2002), La pau del cranc (2002) o La mandra (1994), La nosa desemmascara les coses que fan nosa a la veu poètica -"que no és en primera persona", aclareix l'autor- i en general a la societat. Això inclou la incomunicació, les drogues, l'estupidesa universal, el sexe o fins i tot la pàtria, un poema que Castillo va titllar de "genialitat". També va afegir que l'obra destil·la "mala bava, dolor i amargor".

Dotat amb 3.000 euros, el nou premi Carles Riba va defensar que, com a autor, també li fa nosa la poesia popular, la que ho dóna tot mastegat al lector, i reivindica al llibre una poesia "que ha estat maltractada i que té pocs lectors però que, en realitat, va a l'essència de la poesia: fer partícip el lector perquè en completi el significat".