El canal verd més llarg d’Europa
Es rehabilitaran 325 km del camí que va en paral·lel al canal d'Urgell
MollerussaA Europa són molt populars les anomenades vies verdes (greenways, en anglès), antics recorreguts ferroviaris reconvertits en camins per a passejants i ciclistes. La que va de Cracòvia a Viena és de les més llargues (750 quilòmetres), seguida de la de París-Mont Saint-Michel (de 450 km). A Ponent, a falta d’autèntiques vies verdes, han decidit apostar pels seus regadius. La comunitat de regants del canal d’Urgell, una de les infraestructures de reg més antigues de la demarcació de Lleida, ha iniciat un pla de modernització que passa per convertir-lo en el canal verd més llarg del continent. Els 325 quilòmetres de camins que discorren en paral·lel al canal principal i les quatre séquies auxiliars es rehabilitaran amb la restauració de ponts i casetes, es connectaran a través de passarel·les i es verdificaran amb vegetació autòctona. “Volem que el canal beneficiï tot el territori i atregui un turisme familiar i de qualitat”, reclama el president de la comunitat de regants, Amadeu Ros.
Amb motiu del 160 aniversari del canal, el projecte ja s’ha posat en marxa. En connivència amb ajuntaments i agrupacions mediambientals, i aprofitant un ambiciós pla de modernització del sistema de reg, ja s’han rehabilitat alguns trams d’aquest llarg passeig. I és que mentre volen passar del tradicional reg a manta a un d’intel·ligent controlat per telefonia mòbil, van embellint els camins que discorren en paral·lel. A Bellvís (el Pla d’Urgell), aprofitant la instal·lació d’una canonada, es van plantar dues fileres de plataners d’un quilòmetre de recorregut; a Castellserà (l’Urgell) s’han acabat incorporant 150 arbres en dos anys vora la séquia; a Penelles (la Noguera) hi ha una filera de dos quilòmetres de lledoners i alzines, amb mobiliari nou per a la fauna aviar, i s’han pintat els murs del canal d’un color òxid per integrar-los al paisatge; a les Borges Blanques (les Garrigues) es va reconstruir un vell pont de pedra més amunt d’un salt d’aigua; i fa tot just una setmana, a Arbeca (també a les Garrigues) el consistori va inaugurar un passeig amb més de 350 arbres joves i dues passarel·les metàl·liques que permeten creuar el canal principal.
Arbres i noves cases
Simultàniament a les plantades d’arbres, la comunitat de regants disposa ja de tres milions d'euros del govern espanyol per a la rehabilitació de les antigues casetes on vivien els canalers, el personal que antigament s'encarregava del manteniment de la infraestructura i de la gestió de l'aigua. Al recorregut del canal principal hi ha 62 d’aquestes casetes, algunes encara utilitzades com a magatzem, però la majoria en desús i moltes ja deteriorades. Experts en biodiversitat de la Universitat de Lleida estan redactant el pla director, que preveu, en una primera fase, la consolidació de les velles casetes i, en una segona fase, convertir-les en espais de dinamització turística, mediambiental i social. “Una vegada recuperades les casetes, signarem convenis de cessió amb els ajuntaments i altres organitzacions interessades perquè determinin els usos que els podem donar”, explica el director general del canal d'Urgell, Xavier Díaz.
Als regants els agrada parlar d’una “segona revolució de l’aigua” que vol frenar el despoblament rural i conformar la Catalunya del segle XXII. “Es tracta d’un projecte per transformar els usos de l’aigua i del paisatge, però també de l’economia local, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible i models de negoci basats en l’economia verda”, anuncien membres de la comunitat.
