El Camp Nou perd la seva veu més estimada, Manel Vich

BarcelonaAra fa una setmana la veu de Manel Vich no va cantar les alineacions del Barça-Sporting. El club va informar que l’ speaker del Camp Nou estava malalt, motiu pel qual es perdia tot just el quart partit des del 1958. La setmana vinent, contra l’Espanyol, les alineacions les cantarà el seu fill Carles, que passarà a ser la veu del Camp Nou després de la mort del seu pare, un dels noms més estimats del barcelonisme, ahir a la capital catalana. Tenia 78 anys.

Nascut a Barcelona el 12 de març del 1938, Manel Vich Sánchez es va fer soci del Barça als quinze anys, el 7 de maig del 1953, però ja havia anat al vell camp de les Corts amb el seu pare, soci, des que portava pantalons curts. Manel Vich estimava el Barça i estimava la ràdio. Ja jubilat, escoltava La transmissió d’en Puyal per assegurar-se que veia bé els canvis que es produïen. Des de la seva cabina al Camp Nou, amb una ràdio que tenia més de 30 anys, escoltava la veu de Puyal abans d’agafar el micro ell. A casa li agradava escoltar Joan Maria Pou a RAC1. I potser recordava aquells anys en què havia somiat ser presentador de ràdio. No va poder complir el seu somni, malgrat que va arribar a transmetre alguns partits del seu Barça al programa La veu de Catalunya, a Ràdio l’Hospitalet. A casa seva un dels tresors era una vella foto d’ell amb un micròfon, Helenio Herrera i el seu gran ídol, Kubala. Precisament la seva passió per la ràdio el va portar a conèixer els treballadors del club. I la nit del 10 de setembre del 1958, al camp de les Corts, tot va canviar. Aquell dia el Barça feia un homenatge al mític davanter César Rodríguez amb un partit entre l’equip local i l’Elx, equip entrenat per César. Ricard Combas, cap de personal del club, va demanar a Vich si podia cantar per la megafonia de l’estadi els regals que havia rebut César. Tant Combas com Vich van acabar satisfets amb l’expèriencia i, quatre dies després, Vich cantava les alineacions d’un Barça-València al Camp Nou. La primera alineació era la formada per Ramallets, Olivella, Rodri, Gracia, Verges, Segarra, Tejada, Evaristo, Martínez, Kubala i Czibor. El Barça va guanyar per 6-0 i Vich va passar a ser la veu tant del Camp Nou com de les Corts, ja que fins al 1966 el Barça va jugar partits amistosos encara al vell estadi.

Defensor del català

Aquell 1958, com es podia esperar, Vich cantava les alineacions en castellà, per imperatiu legal, però el 3 de setembre del 1972 va parlar en català durant un Barça-Deportivo. “S’ha perdut un nen. És a la porta principal de tribuna”, va dir. El llavors ministre de Governació, Tomás Garicano Goñi, va enfadar-se tant que el català no es va tornar a sentir al Camp Nou fins al 26 agost del 1975. El 2 de setembre del 2012, el dia abans dels 40 anys del català al Camp Nou, es va jugar a l’estadi el partit de Lliga Barça-València i Manel Vich va recordar la fita per la megafonia: “És un honor per a mi, després de 40 anys, continuar parlant la meva llengua, la nostra llengua”.

Vich, que va fumar fins al final, sempre deia que el jugador que més havia admirat era Kubala, però els futbolistes dels últims anys també l’estimaven molt. Ronaldinho va arribar a dedicar-li dos gols contra el Betis i Iniesta el va recordar ahir a les xarxes socials. Un record per a qui durant més de mig segle va treballar sense cobrar ni un euro, fet que li permetia bromejar dient que no es podia jubilar, ja que no era una feina. De fet, ell s’havia jubilat de la seva feina, comercial d’una marca de roba per a nens, però no de la seva passió, i això que la directiva de Joan Gaspart va estudiar apartar-lo per modernitzar els moments previs als partits. Per sort, Vich va poder continuar donant la benvinguda fins al final, amb el seu “Bona nit i benvinguts a l’estadi”.