Caminando Fronteras n'avisa: "La ruta algeriana està invisibilitzada i ha duplicat els morts en un any"
L'experta en migracions Helena Maleno ha denunciat la manca de recursos per atendre els migrants que arriben a les Balears i que s'empri la infància per al "mercadegi polític"
PalmaLa fundadora de Caminando Fronteras i experta en migracions Helena Maleno ha alertat que la ruta migratòria entre Algèria i Balears continua sent "invisibilitzada i negada" malgrat haver estat la més transitada durant els mesos d'estiu i ser de les més perilloses de la Mediterrània, a causa de les distàncies que han de recórrer els migrants fins a arribar a la destinació. "Ha doblat el nombre de morts respecte de l'any passat", ha dit. Enguany, han perdut la vida prop d'un miler de persones. Maleno participa aquests dies en un curs impartit per la UIB sobre l'atenció a les persones migrants que arriben a les costes de l'Arxipèlag en pastera. L'experta ha criticat que s'utilitzi la infància migrant "com a mercadeig polític", un comportament que només serveix per "alimentar els discursos de l'extrema dreta". Sobre el fet que el Govern s'oposi a rebre més menors migrants, Maleno ha fet una crida a la solidaritat. "Hem de ser solidaris amb les Canàries, perquè les Balears podrien arribar a estar en la mateixa situació i després serien la resta de comunitats les que ho haurien de ser", ha dit.
La visita de Maleno a les Balears s'ha produït després que el Govern d'Espanya hagi negat a les Balears acollir-se a la contingència migratòria, que és la condició que permet a un territori demanar la derivació de menors migrants a altres comunitats autònomes, per considerar que no compleix els requisits, ja que no triplica la seva capacitat ordinària d'acolliment, fixada en 406 places.
La defensora de drets humans ha assenyalat que el creixement de la ruta algeriana es deu, en part, als desplaçaments de les rutes des de Tunísia i Líbia cap a l'oest. "La ruta ens obliga a reconèixer que les Balears són frontera i que s'hauria d'atendre a més gent de la que es fa", ha dit. "Ens ha sorprès la quantitat de gent que arriba procedent del corn d'Àfrica, cosa que no passa en altres rutes migratòries", ha dit. "Moltes procedeixen de Somàlia i el Sudan del Sud", ha afegit.
A Tunísia i Líbia, ha apuntat, es persegueix les persones subsaharianes "de manera sistemàtica", per la qual cosa aquestes intenten travessar el Mediterrani des de la costa d'Algèria. "Són persones que no poden tornar enrere i que han de cercar una via. Moltes vegades parteixen amb mal temps, però és que són persones que fugen de situacions terrorífiques i han de continuar el camí", ha indicat. Maleno ha reconegut que Caminando Fronteres s'ha sorprès de l'elevat nombre de persones que arriben a les Balears procedents de Somàlia i el Sudan del Sud, dos països que pateixen "conflictes terribles", però que es troben a milers de quilòmetres de l'Arxipèlag. "La ruta algeriana continua sent invisibilitzada i negada, però és la més transitada des de l'estiu, superant la canària.
L'increment de trànsit en la ruta algeriana cap a les Balears, segons Maleno, ha evidenciat que "s'estan repetint els mateixos errors que amb Ceuta, Melilla, Andalusia i les Canàries". "Arriben persones i viuen al ras, les tenen a la platja durant hores perquè no hi ha una bona primera assistència, per la manca de recursos de personal sanitari. Molts migrants són nàufrags que han vist morir els seus éssers estimats. El que hem de fer com a societat civil és fer front a la ignomínia de les autoritats públiques, que utilitzen políticament la vulneració dels drets humans", ha dit l'experta.
Embarcacions a la deriva
Maleno ha lamentat la manca d'implicació en la recerca de les embarcacions que han quedat a la deriva en els darrers mesos. "Les autoritats estaven avisades i no sabem quina recerca es va fer, perquè qui les va trobar van ser vaixells en trànsit per la Mediterrània. Hi ha una manca de protecció de Salvament Marítim quan es tracta de persones migrants", ha sentenciat.
Una vegada arriben a les Balears, l'atenció no és adequada. "No sols fan faltes policies per activar els procediments d'estrangeria, sinó que cal una atenció humanitària, que si estan banyats es puguin canviar de roba", ha dit. Maleno també ha lamentat que la manca d'habitatge i les condicions de vida a les Balears fan que no hi hagi professionals disponibles. "Si a Formentera arriba una embarcació i hi ha tres metges a Urgències, es necessiten els tres i es deixa desatès l'hospital", ha posat com a exemple.