El camí de Baix de Son Bunyola, una vella i històrica via

PalmaEn aquesta ruta recorrerem el camí de Baix de Son Bunyola, una vella i històrica via que connecta Banyalbufar amb el port del Canonge pel vessant marítim de la Serra. L’itinerari senzill, familiar i molt estiuenc ens permet redescobrir una més de les més belles perspectives litorals de la Tramuntana. Un paisatge cultural marcat per la presència humana al llarg dels segles –marges, fonts, síquies i safareigs– i la dura resistència contra la pirateria, on encara ressonen els silencis còmplices dels contrabandistes.

Al camí de Baix se’l coneix també amb el nom de ‘la volta del General’. Però aquest topònim de caràcter popular, més recent que l’anterior i perfectament localitzat, s’ha estès per tot el camí. Fa referència al general Fernando Cotoner y Chacón (1817-1888), propietari de la Baronia de Banyalbufar, que, a finals del segle XIX, a més de contribuir a arreglar la carretera principal, l’actual Ma-10, passava llargues estones a l’esmentat revolt contemplant el poble. Des d’aquí ens sumam novament a la històrica reivindicació de Tomàs Vibot, qui des de la publicació de Son Bunyola, una mar de noms el 1999 fins al tercer volum de Mallorca Litoral. 15 rutes per la frontera illenca, editat enguany, ens recorda que “el camí que uneix Banyalbufar amb el port del Canonge, passant per Son Bunyola, es diu, s’ha dit i, el més important, s’ha documentat sempre com el camí de Baix. Res de volta del General. La volta del General en si no és més que la corba que descriu la carretera just al començament del camí, al costat de la Cabarola, on el noble general Cotoner, propietari de la Baronia de Banyalbufar, anava a seure per gaudir del deliciós paisatge marjat del poble”. La toponímia és una ciència que no admet experiments casolans.

El nostre punt de partida i d’arribada és l’esmentat revolt de la carretera Ma-10 (km 85,250) abans d’arribar a Banyalbufar, venint de la banda d’Esporles pel coll de la Bastida. La calçada nova ha retallat un revolt, fet que ha generat un replà, custodiat per un parell de garrovers i perfectament condicionat com a aparcament, on estacionen nombrosos senderistes que s’acosten aquí per fer una ruta que des de temps enrere ha esdevingut un itinerari clàssic a manera de passejada fins al port del Canonge. Hi podem accedir amb el transport públic. Aquestes són les línies que ens hi duen: la L-202 Estellencs-Palma i la L-131 Santa Ponça-Banyalbufar. Al web tib.org trobareu tota la informació sobre horaris i disponibilitat. La parada més propera al punt d’inici de la ruta es troba a 1 km de distància en direcció al poble.

La ruta

[00 min] Iniciam la nostra excursió a la volta del General, d’on sortim per un camí de terra perpendicular a la mar. Uns indicadors de fusta ens assenyalen la ruta que, a partir d’ara, ens conduirà en suau descens fins al port del Canonge, recer de pescadors i llogaret costaner que pertany a Banyalbufar, tot i que majoritàriament habitat per esporlerins. Aviat trobam a la nostra esquerra un xalet, anomenat la Cobarola, des d’on s’obté una panoràmica bella i espectacular del poble, amb la mola de Planícia com a rerefons.

L’arxiduc Lluís Salvador, a les acaballes del segle XIX, descriu aquest itinerari i esmenta que tan sols un estret tirany creuava tot el pinar. El canvi substancial es produeix durant els primers anys de la dècada dels trenta del segle XX, quan Josep Puig i Canals, propietari aleshores de Son Bunyola, decidí eixamplar tot el camí entre el corral Fals i la volta del General (Son Bunyola, una mar de noms, Tomàs Vibot, 1999). Tot just superam la Cobarola, el camí passa per devora un aljub modern i, poc després [05 min], travessa el portell d’accés a la finca de Son Bunyola. Tot seguit, transcorreguts els primers 500 metres del nostre itinerari, deixam a l’esquerra un camí que puja del pla del Cavall fins a la ruta principal, molt a prop del qual trobam la cova de na Bernada.

Feim una pausa per comentar aquest entorn, molt visitat pels excursionistes i, més antigament, per pescadors agosarats i contrabandistes. No debades, l’esmentada cova fou molt probablement usada com a ‘secret’ de contraban i, tal com descriu Vibot en el tercer volum de Mallorca litoral (2026), també es feu servir com a refugi secret. Aquí, un parava l’orella per sentir els rems i les fustes dels pirates dins l’aigua en aquells segles de dura resistència contra els perills de la mar, entre la primavera i la tardor.

El pi de la Consulta

Com assenyalàvem abans, nosaltres seguim tot el temps els indicadors de fusta de la Ruta de Pedra en Sec, permanentment governats per les alçades del puig de les Planes (339m) i amb la visió de la punta del Cavall, cap a la mar. Passam devora d’unes antigues construccions, la caseta d’en Pere Antoni, i una sitja de carboner al costat. Transitam planers entre una vegetació dominada pels pins, les arboceres, les carritxeres i alguna alzina, entre d’altres. [30 min] Topam amb el pi de la Consulta, topònim que ens remet a l’època en què els carrabiners vetlaven aquesta riba. Just a l’altre costat, a la dreta, hi trobam un forn de calç. A poc a poc el camí s’arrecera baix els costers del puig de les Planes, molt afectat per les esllavissades produïdes durant la tempesta del 2020, i ens acosta a les balmes del corral Fals [40 min], als peus del Revellar, esperó nord-est de l’esmentat puig.

Ara ja en ràpid descens, el nostre camí s’ajunta [45 min] amb el camí asfaltat que baixa de les cases de Son Bunyola. Els indicadors de fusta ens conduiran pel camí original, que serpenteja entre turonets, molt a prop de la mar. [50 min] Des del camí, mirant a la mar, contemplam l’agut esperó dentat de la punta de l’Àguila (on se situava un altre amagatall) i, tot seguit a la dreta, la platja del Carregador i del carregador de les Garroves, topònims que assenyalen indrets emprats tradicionalment pel transport marítim, sobretot de productes agrícoles, i que revelen la dificultat que suposava en altre temps fer-ho pels camins interiors.

[1 h 00 min] Travessam el torrent i la platja de Son Bunyola (la identificarem per la presència de dos escars). Poc abans d’arribar al port del Canonge, [1h 15 min] travessam un altre torrent, el de Son Coll, al final del qual se situa cala Gata. D’aquí, ens enfilam amb dues grapades sobre una gran esplanada, anomenada la tanca de la Mar, darrere la qual ja trobam les cases del port i la cala amb els seus escars [1 h 30min]. La tornada a la volta del General la farem pel mateix camí de Baix, en sentit invers [3 h 00 min].

@Fita_a_Fita