El cafè de Lola Flores i el bar d’Errol Flynn

PalmaEn parlava l’altre dia aquest mateix diari, que el cafè bar Lírico, un dels locals més llegendaris de Palma, es podria trobar en el destret d’haver de tancar en els propers temps. Un problema amb el lloguer del local, el total del qual es podria veure multiplicat en la pròxima renovació, i la pressió de la competència de les grans cadenes de restauració que envolten el bar podrien estar a punt d’acabar amb la trajectòria del Lírico, que va obrir les portes l’any 1893 amb el nom de Ca s’Andritxol i que es va veure obligat a rebatejar-se durant el règim franquista, a causa de la prohibició que els establiments oberts al públic exhibissin noms en mallorquí. El nom de Lírico va ser escollit en homenatge al teatre que estava just enfront de l’establiment, i que segurament va propiciar que a les taules del bar s’hi asseguessin personatges de tota mena de casta, que anaven des de músics com Lola Flores i Manolo Caracol fins a polítics com Jordi Pujol, passant per escriptors com Jorge Luis Borges.

Salvador, un dels actuals propietaris del Lírico, mira de treure ferro al suposat drama del tancament: “Fa temps que intentam negociar un traspàs i encara no ho tenim resolt, però tenim llicència fins a l’any 2017, de manera que ja veurem què passa”, comenta. En preguntar-li si el traspàs es faria amb uns inversors autòctons o estrangers, es mostra opac: “Això no puc contestar-ho”. Però sí que és clar quan se li pregunta per la competència que exerceixen les grans cadenes instal·lades a les proximitats de l’antic Ca s’Andritxol: “És molt difícil aguantar davant d’ells”, lamenta en Salvador. Pel que sembla, al públic (especialment al turista) li sembla més atractiva una oferta que pot trobar en condicions idèntiques a casa seva mateix que no el sabor i les ressonàncies dels locals històrics de la ciutat que visiten. En concret, en poc més de cinc-cents metres, el Lírico es troba acompanyat de tres Capuccinos, un McDonald’s, un Capitán Burguer i un Japonice.

Menys pessimisme

Ara bé, el propietari del Bar des Born, l’eivissenc Liberto Torres, té sobre aquesta situació una visió menys pessimista. “Jo no faig cas del que fan els altres, em preocupa el meu negoci i prou”, declara. El seu negoci és una de les tres terrasses que fa un parell d’anys es van instal·lar al passeig del Born de Palma, no sense polèmica. “Malament si fas i malament si no fas”, ironitza en Liberto. “Per mi, perfecte si obrissin un parell de terrasses més”. Les franquícies que l’envolten no l’atemoreixen, però sí les estretors que passa el personal, tant autòcton com forà: “Hem passat un hivern molt dur. Ara estam esperant que el bon temps ens doni vida, perquè nosaltres vivim de la terrassa”. En efecte, el Bar des Born és un local reduït, amb poques taules a l’interior. Els guanys han de venir de la terrassa, però a Liberto no li preocupa l’abundància de competidors, sinó la manca de clients: “Al meu poble d’Eivissa van obrir un lloc de pambolis i en poc temps n’hi va haver un grapat més, i hi havia clients per a tothom. El que és necessari no és eliminar competència, sinó tenir clients per a tothom”.

Si a Palma les coses estan així, a la Part Forana el panorama, sense ser idíl·lic, sembla més acceptable. Posem per exemple Llucmajor i la seva plaça d’Espanya, entorn de la qual es concentren fins a nou locals que són referència per als habitants i visitants de la vila: set bars, un restaurant amb especialitats marroquines i una pizzeria i una gelateria que han obert les portes recentment. I fixem-nos, per raons d’espai, en només tres d’aquests bars, que ofereixen perfils tan diferents com complementaris. Amb un denominador comú: a diferència del que succeeix a Palma, a Llucmajor (com a tants d’altres pobles), el negoci hostaler és encara una qüestió de família.

Locals veterans

El cafè Colón, obert l’any 1928, deu ser un dels locals més veterans del poble. Ara fa un parell d’anys que el regenten els germans Ferretjans, Mabel i Pedro, que han sabut mantenir l’encant republicà del local (els anys trenta s’hi respiren) i la seva vocació d’espai obert a una clientela d’abast ampli, que va des dels joves fins als majors, passant pels turistes i els ciclistes passavolants. Com tots els altres locals de la plaça d’Espanya de Llucmajor, el Colón manté una forta dependència dels dies de mercat de la vila: els dimecres, els diumenges i, molt especialment, els divendres. És una visita gairebé obligada per a qualsevol persona que vagi a Llucmajor i que vulgui conèixer un dels centres neuràlgics de la vida social de la vila.

És clar que el visitant farà malament si es deixa perdre l’oportunitat, a pocs metres del Colón, de passar una estona dins el cafè Aràbic. Fundat i regentat des de fa denou anys pels germans Oliver, Jaume i Sebastià, l’Aràbic ofereix una proposta igualment popular, però una mica més sofisticada: llum tènue, música jazz i pop independent anglosaxó, un pati no gaire gran però molt agradable, i uns sestadors de bísties reconvertits en un reservoir ideal per a dinars o sopars de grup, sempre per encàrrec, tant si són de feina, de quintos, familiars, o de grups d’amics.

Entre el Colón i l’Aràbic, a la mateixa plaça de Llucmajor, el bar Pou, un local amb molta història. Actualment, i des de l’any 1972, el duu la família Pou, actualment encapçalada per la mestressa Carme Pou i pel seu fill, el jove Bernat Lillo. En Bernat també té el suport d’un jove d’origen musulmà, en Mussa, que parla català amb tanta fluïdesa (o més) que un mallorquí de tota la vida. La història del local, tanmateix, es remunta molt més enrere, quan a la plaça de Llucmajor existien el Negresco i Sa Granja, i el bar Pou encara es deia Saruba: va ser en aquells temps quan Errol Flynn en cos i ànima es va aturar a l’actual bar Pou a fer-hi uns beures, ja que es trobava de pas pel poble en una de les seves múltiples incursions vacacionals mallorquines. Era quan encara hi érem a temps de fomentar una mena de turisme que, em tem, amb els anys s’ha perdut per culpa de l’objectiu del diner fàcil.

En fi, tots aquests són bars que heu de visitar quan passeu per la plaça de Llucmajor, juntament amb Cas Borrico, Can Prohens o el Caliuet. També fareu bé, quan aneu a Palma, de fer alguna consumició al Bar des Born o al cafè Lírico, sigui quin sigui el seu desenllaç. Però pensem que els bars i els cafès, a més de simples locals de restauració, són espais de socialització i, si em permeteu l’expressió, de cohesió social. Nosaltres els fem falta a ells com a clients, però ells ens fan falta a nosaltres com a àgores. Aprofitem-los i gaudim-ne, ara que encara hi són. No esperem a la nostàlgia.