Societat 15/11/2019

Amber Case: “Cadascú hauria de tenir la llibertat de decidir quanta tecnologia vol a la seva vida”

L'antropòloga defensa que la tecnologia de la informació no requereix ser constantment el centre de la nostra atenció

Ivan Martín
4 min
“Cadascú hauria de tenir la llibertat de decidir quanta tecnologia vol a la seva vida” Amber Case

MaóAmber Case va néixer el 1986 a Portland, als Estats Units, i és llicenciada en Sociologia per la Universitat Lewis & Clark. És una antropòloga cyborg, una estudiosa de la interacció entre els humans i la tecnologia. El pròxim divendres 22, al Mercadal, en el marc de l’Innovem Fest 2019, parlarà de la calm technology, la tecnologia de la informació que no requereix ser constantment el centre de la nostra atenció.

Què és un cyborg

Pensam en un cyborg i ens imaginam Terminator o Robocop, però el terme prové d’un document de 1960 sobre viatges espacials. Els cyborgs són qualsevol persona que afegeix un component extern a si mateixos per adaptar-se a un nou entorn. Una persona en un vestit espacial és un cyborg. Quan portam ulleres som cyborgs. No cal que tingueu un implant de màquina per ser cyborgs. Molta gent ja dorm al costat del telèfon. De vegades, és el primer que veuen quan es desperten. L’alimenten amb electricitat i el cuiden. Hem estat cyborgs des de les primeres eines, però ara estam més a prop que mai de les nostres eines. Alguns hem oblidat que la tecnologia és una eina. Cal reorganitzar la nostra perspectiva de la tecnologia.

Fa més de 25 anys que estudiau com l’ús massiu de la tecnologia afecta els humans. A quina conclusió heu arribat?

L’objectiu original de la tecnologia era proporcionar-nos més temps humà. Ara ens crida molt l’atenció. La tecnologia no és dolenta, però hi ha un mal hàbit i és addictiva. Hi ha tanta tecnologia en un parell de sabates de running bones com en un ordinador. Però les sabates de running no ens criden l’atenció. Treballen al nostre costat, no contra nosaltres. Hi ha una diferència entre utilitzar la tecnologia com a eina i consumir mitjans a través seu.

Fins a quin punt la tecnologia és addictiva?

La tecnologia en si no és addictiva. Els mitjans poden ser addictius. Ara mateix, gran part de la nostra tecnologia està creada per atreure la nostra atenció amb finalitats publicitàries. Molts inventors intenten crear noves xarxes socials, no innovar en malalties, biologia i canvi climàtic. Podem utilitzar la tecnologia per ajudar-nos, però hem de pensar abans d’utilitzar la tecnologia com a eina.

En què es basa el concepte de calm technology

Mark Weiser en va ser pioner, en un centre de recerca anomenat Xerox Parc, durant la primera meitat de la dècada dels noranta. Va publicar un article amb John Seely Brown el 1993 anomenat L’era que ve de la tecnologia tranquil·la ( The Coming Age of Calm Technology ). En el futur, varen escriure, la tecnologia serà molt econòmica. L’atenció serà escassa i més cara. Weiser va dir: “Necessitam tecnologies més intel·ligents, necessitam humans més intel·ligents”. El concepte calm technology es basa a tenir coses a l’entorn que centrin la nostra atenció en la tasca, i no en l’eina.

Com es pot dissenyar una tecnologia així?

Ja la tenim. Pensau en com feim servir una forqueta i un ganivet, o com la vostra família fa el sopar. Les eines formen part del procés i del ritual de la vida. No heu de pensar abans d’utilitzar un interruptor de llum. Simplement tocau l’interruptor de llum per encendre’l. Al darrere de l’interruptor hi ha l’electricitat perillosa, però no heu de saber utilitzar l’electricitat per encendre els llums. És una tecnologia tranquil·la. Les noves plataformes multimèdia criden molt la nostra atenció i funcionen en telèfons mòbils amb un disseny a curt termini, que cal substituir cada any. També són bidimensionals. Fer un sopar és tridimensional. Hi ha una capa física. Hem de mantenir aquests aspectes físics a la nostra vida. A més, no podem continuar consumint tecnologies a curt termini per sempre. Es necessiten massa recursos naturals per substituir aquestes tecnologies. Haurem de treballar amb tecnologia a llarg termini, dissenyada a escala humana, com un bon martell o un ganivet.

L’ús de dispositius tecnològics ens converteix en ostatges dels serveis d’intel·ligència dels diferents països?

Els serveis d’intel·ligència ja tenen molta informació, els mitjans socials són una font d’informació més a la qual tenen accés. Cada vegada que rebeu un correu brossa, la vostra informació personal s’ha vist compromesa.

La societat mundial està preparada per prescindir de tauletes, telèfons mòbils i ordinadors?

No crec que la societat hi hagi de renunciar, de la mateixa manera que no cal renunciar a les targetes de crèdit. Però hauríem d’utilitzar-los com a eines. Podem fer gran part de la nostra feina amb altres persones, amb papers i passejant, i després podem fer servir els nostres dispositius per treballar. Quan cercam un dispositiu perquè estam avorrits, primer hauríem de fer una migdiada o una passejada. Aleshores podem tenir la ment clara quan utilitzem tecnologia. Hauríem de tenir temps per ser humans, i la tecnologia hauria de funcionar al nostre costat. Cadascú hauria de tenir la llibertat de decidir quanta tecnologia vol a la seva vida. A mesura que el nombre de tecnologies que distreuen augmenten a les nostres vides, el més important és la manera d’utilitzar la nostra atenció. El disseny serà cada cop més important. També és important saber que les coses fracassaran i dissenyar-les de manera que fallin sense problemes. La peça més important de l’era de l’automatització serà el servei d’atenció al client i la cultura.

stats