El budisme compromès de Thich Nhat Hanh

BarcelonaEntrar en l’univers de Thich Nhat Hanh és molt fàcil. Té do de gents i de paraula, carisma i els seus 88 anys encara el fan més venerable. Si no coneguéssim la seva trajectòria ni el que proposa, la imatge d’aquest monjo seria una més d’aquest món oriental i orientalitzat de savis taciturns i místics aïllats del món. Un recurs on refugiar-nos de tants conflictes i desordres. Paraules com revolució o militància no encaixarien en aquesta figura sense temps, en especial pels tòpics que envolten aquestes mateixes paraules: sembla que sense ideologia no hi pot haver ni revolució, ni militància, ni compromís social.

Si entrar en l’univers de Thich Nhat Hanh és senzill, observar-lo, escoltar-lo i comprendre’l ja no ho és tant. O sí, ja que dependrà de la nostra disposició a obrir-nos i rebre. Podem penjar una de les seves cal·ligrafies a la porta de la nevera i continuar com si res, ja que la publicitat ja s’ha encarregat de frivolitzar qualsevol missatge bàsic, com per exemple: “La pau comença pel teu somriure”. Com a molt, recordarem el missatge quan ens irritem pel trànsit o a la finestreta ens tractin amb despit. Ara bé, què passa quan la persona que està plenament convençuda d’això ho diu en una guerra com la que va sacsejar el Vietnam durant la dècada dels 60? Què passa quan, després d’aquesta frase, en diu una altra com que l’enemic no pot ser cap ésser humà, sinó les idees i fantasies que ens envolten i que, per tant, si el comprenem el podrem perdonar? La frivolitat aparent de la frase fa estona que ha desaparegut. La publicitat i la seva manipulació també. Per això entrar en el que ens proposa Thich Nhat Hanh (també conegut com a Thay) és tan senzill i complex com es vulgui. Perquè la seva veu, els seus missatges i les seves explicacions van de bracet d’una pràctica real.

El compromís neutral al Vietnam

Nascut a la part central del Vietnam, als 16 anys va ingressar al monestir. Quan va esclatar la guerra entre el nord comunista i el sud capitalista Thay ja havia desenvolupat la seva proposta, que va anomenar budisme compromès, en què feia compatible la pràctica monàstica i meditativa amb l’activisme pels drets humans. Veia que el poble es barallava d’acord amb unes idees i unes armes que provenien de l’exterior i que només proporcionaven malestar, en lloc de buscar l’arrel budista que tots portaven a dins. Aquest activisme neutral en favor de la pau i la no-violència el va portar a fundar l’any 1966 l’Escola de Serveis Socials i d’Ajuda als Joves, basada en els principis budistes de compassió i de no-violència (amb més de 10.000 estudiants voluntaris). Un any després, promovent la seva tasca als Estats Units, Martin Luther King el va proposar com a premi Nobel de la pau. Davant la prohibició de tornar al Vietnam, finalment es va exiliar a França l’any 1972. Una dècada després es va traslladar al sud-oest francès per fundar Plum Village, que va passar de ser una granja petita per a la comunitat que el seguia a un dels monestirs budistes d’Occident més grans i actius. Actualment hi viuen uns 200 monjos i reben la visita de 8.000 persones a l’any provinents de tot el món per aprendre tècniques de consciència plena.

Thich Nhat Hanh defineix el budisme compromès com un budisme que està present en cada moment de la nostra quotidianitat: “Mentre passeges pel supermercat, el budisme ha de ser-hi, i així sabràs què comprar i què no”. Però més enllà dels anunciats fàcils que funcionen per als que vivim en les zones més benestants del planeta, la seva pràctica és transformadora: “El budisme compromès respon a qualsevol cosa que passi aquí i ara, des del canvi climàtic i la destrucció de l’ecosistema fins a la manca de comunicació, la guerra, el conflicte, el suïcidi i el trencament familiar... Hem de ser molt conscients de què passa al nostre cos, què sentim, quines emociones tenim, com és el nostre entorn”.

Promotor del diàleg

Un aspecte interessant és que la seva atenció plena no hi entén de fronteres ni diferencia entre conflictes. Per això és capaç de defensar el diàleg entre religions a la mateix Nova York que dies abans ha vist caure les Torres Bessones: “El diàleg real ens fa tenir menys prejudicis i ser més tolerants i comprensius. El diàleg és fructífer si les dues parts estan veritablement obertes. Si realment creuen que existeixen elements valuosos en l’altra tradició”.

Sap veure que les societats amb grans desajustos interns no sempre formen part d’escenaris bèl·lics i que l’activisme ha de ser-hi igual d’incisiu (per exemple, a França se suïciden una mitjana de 12.000 joves a l’any, i per això pren una sèrie de mesures per treballar amb educadors, joves i famílies trencades). “La comprensió és el poder que pot alliberar-nos. És la clau que pot obrir la porta de la presó del patiment. Si no practiquem la comprensió ens impedim a nosaltres mateixos la utilització de l’eina més valuosa que pot alliberar-nos del sofriment, a nosaltres i a la resta d’éssers vius. El veritable amor només és possible mitjançant la comprensió real. La comprensió és el component més important de la transformació. Si parlem entre nosaltres, si organitzem un diàleg, és perquè creiem que existeix la possibilitat de poder entendre millor l’altre. Quan entenem una altra persona també ens entenem millor a nosaltres mateixos. I quan ens entenem millor a nosaltres mateixos, també entenem millor les altres persones”.

Per això entrar en l’univers de Thich Nhat Hanh és tan senzill i complex alhora. Només als Estats Units ha venut més de tres milions d’exemplars del centenar de llibres que ha escrit. Subtilment, i malgrat tot, alguna cosa pot estar canviant.