Societat 08/12/2021

El boom en el consum de drogues recreatives provoca una falta d’abastiment

La reobertura de l’oci nocturn fa que escassegi l’èxtasi i els camells opten per adulterar aquesta substància

3 min
Joves ballant en una discoteca

BarcelonaLa reobertura de l’oci nocturn ha disparat la demanda de les drogues recreatives fins al punt de provocar problemes d'abastiment. Les restriccions de la pandèmia, que pràcticament han obligat a mantenir tancades les discoteques des del març del 2020, havien fet caure el consum d'aquest tipus de droga, però la seva reobertura ho està canviant tot. Els laboratoris clandestins, que durant la pandèmia havien apostat per fabricar altres drogues, ara tornen a funcionar a tot drap per intentar abastir la demanda, però no ho estan aconseguint. La falta d'èxtasi, el principal component de les pastilles sintètiques MDMA (metilendioximetamfetamina), està provocant que els laboratoris adulterin aquest tipus de droga i la barregin amb altres substàncies, com les amfetamines o la cafeïna, dos compostos químics estimulants, segons adverteix Mireia Ventura, coordinadora del Servei d’Anàlisi de Substàncies d’Energy Control, un projecte de reducció de danys de l’entitat ABD. 

“És la primera vegada en més de deu anys que ens trobem amb pastilles d'èxtasi adulterades”, explica aquesta experta en el sempre canviant món del consum de drogues. “Ens preocupa especialment, perquè fins ara era un mercat estable i els consumidors sabien què era el que estaven prenent. Ara ja no ho saben”, adverteix. Aquesta adulteració és especialment perillosa perquè en aquest tipus de droga s’havia aconseguit una gran puresa, fins al punt que en una sola pastilla s’hi podien trobar fins a tres o quatre dosis d’èxtasi (es considera que una dosi mitjana té 80 mil·ligrams d'èxtasi). Els consumidors, en canvi, es troben ara amb un producte totalment diferent i, si consumir drogues ja és nociu i perillós per si mateix, ara hi ha un risc afegit: no saber que s'està prenent. En algunes anàlisis d’aquestes pastilles s’han trobat, fins i tot, que hi havia menys èxtasi que altres substàncies. 

Les drogues recreatives que es consumeixen a Catalunya arriben, en bona part, de laboratoris clandestins dels Països Baixos i de Bèlgica i la solució que han trobat a la falta d’èxtasi és afegir-hi estimulants. “L'èxtasi fa que el consumidor se senti a gust, però l'adulteració amb aquestes substàncies fa que els consumidors es trobin més espitosos, i amb més risc de patir taquicàrdies”, avisa Ventura. L'adulteració és perillosa, però els experts en drogues temen que Europa pugui acabar seguint el camí del Regne Unit, on els laboratoris estan compensant la falta d’èxtasi amb catinones sintètiques, un nou tipus de substància psicoactiva amb efectes encara molt més perillosos. “Cal seguir monitoritzant per comprovar que la catinona no arriba aquí”, avisa Ventura.  

Malgrat això, el sol fet que s'adulteri la droga sempre incrementa el perill. La combinació de l'èxtasi amb altres substàncies com la cafeïna, les amfetamines, la marihuana o l'alcohol "pot augmentar el risc que es produeixin efectes secundaris", segons adverteix l’Institut Nacional sobre l’Abús de les Drogues dels Estats Units.

Pastilles d'èxtasi en una imatge d'arxiu.

El subdirector general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública, Joan Colom, explica que és possible que s'hagi generat un "efecte tap de cava" després d'estar tants mesos tancats i que estigui augmentant el consum d'èxtasi. Tot i així, insisteix que "cal més temps per poder analitzar si realment ha incrementat el seu consum o si té un impacte relatiu". Sobre l'adulteració de la droga, Colom explica que sempre hi ha una doble cara: "Si la droga és molt pura també és més psicoactiva, en canvi, si està adulterada té menys impacte sobre el cos però pot acabar provocant efectes no desitjats".

Colom, com Ventura, insisteix que el gran problema pel consum de substàncies a Catalunya és l'alcohol . De les 14.730 urgències anuals que es registren als hospitals pel consum d'alguna substància, 7.549 són per culpa de l'alcohol, mentre que només se'n registren una vuitantena per èxtasi o amfetamines.

Menys alcohol durant la pandèmia

Durant la pitjor part de la pandèmia, amb l'oci nocturn tancat, el consum de drogues va disminuir en general i les urgències hospitalàries van caure en picat. Tret del consum de cànnabis, que més o menys s'ha mantingut estable, la resta de drogues han perdut consumidors a tot Europa, segons explica Colom. També l'alcohol, la pitjor de totes . "Encara que veiéssim algun supermercat que havia exhaurit les ampolles d'alcohol, la majoria de la gent no es beu a casa seva el que es bevia al carrer", explica Colom, que afegeix: "Tot el que té a veure amb la interacció social, com els cinemes, els bars i els restaurants, estava tancat, i això va facilitar que es reduís el consum".

stats