Barberá: 24 anys d’alcaldessa fent del valencià folklore

ValènciaEl ressò mediàtic que ha tingut el discurs pronunciat diumenge per l’alcaldessa de València, Rita Barberá, en l’acte que dóna el tret de sortida a les festes de Falles ha fet públic i notori que la màxima autoritat de la ciutat té serioses dificultats per expressar-se en valencià de manera fluida i lligar quatre idees en aquesta llengua si abans no se les ha après de memòria. El deficient nivell de valencià emprat per l’alcaldessa en l’acte en què convida els veïns de la ciutat a gaudir de les Falles explica per què és molt complicat trobar en les sis legislatures que porta al capdavant del consistori intervencions públiques de Barberá que no siguin en castellà.

Nascuda a València el 1948, Rita Barberá porta 24 anys com a alcaldessa de la seva ciutat fent gala de la seva valencianitat, però sempre en castellà. Sis mandats en els quals l’alcaldessa ha relegat la llengua a actes molt puntuals -i quasi sempre de folklore- i més de dues dècades en les quals no ha fet cap esforç per aprendre a parlar valencià. De fet, les explicacions que ahir va donar sobre la seva desafortunada intervenció, que va tractar de justificar dient que es va quedar “en blanc”, demostren que Barberá té molt poques competències lingüístiques per expressar-se en valencià quan oblida el discurs que du preparat.

La poca capacitat i la nul·la voluntat per parlar en un correcte valencià no li han fet, però, sentir vergonya a l’hora d’haver de defensar en castellà la “identitat valenciana” i la llengua pròpia i “diferenciada”, que, segons ella, parlen els valencians. Tant d’interès ha mostrat en ocasions a fer palès que valencià i català són llengües diferents que fins i tot alguna vegada ha protagonitzat algun episodi quasi tan esperpèntic com el de diumenge. El març del 2007, poc abans de les eleccions municipals, Barberá va dir durant la inauguració d’una biblioteca que el poeta àrab Al-Russafí, nascut al segle XII, abans que Jaume I annexionés el País Valencià a la Corona, ja escrivia en valencià. Un comentari que va generar moltes crítiques des de l’oposició per la manca de rigor històric; però ella, lluny de retractar-se, va reiterar: “A València es parlava en romanç valencià abans de l’arribada de Jaume I”. Almenys Barberá va ser més cauta que els seus companys de partit, que fa uns mesos defensaven a les Corts una proposició que assegurava que el valencià prové de l’iber.

Un altre infortuni per a l’alcaldessa és que el calendari ha volgut que justament sigui notícia pel seu nivell de valencià tres dies abans que el PP aprovi a les Corts la criticada llei de senyes d’identitat, que reconeix la llengua que l’alcaldessa només utilitza en actes fallers com el principal tret identitari dels valencians.

Ahir Barberá va excusar-se al seu estil. Va restar importància al fet i va demanar perdó només als fallers mentre s’enreia de tenir el dubtós honor de crear el “ caloret ”. La disculpa, en perfecte castellà.