Els banys en aigua freda són bons per a la salut?

BarcelonaEls nòrdics són uns ferms defensors dels beneficis de fer un bany en aigües fredes, i per això no és estrany veure’ls submergir-se en aigües gèlides, fins i tot fent un forat al gel per entrar-hi. De fet, potser no cal anar tan lluny, perquè cada vegada és més habitual veure a les platges del Mediterrani (o a les del Cantàbric, on l’aigua difícilment supera els 10 graus), persones que comencen el dia fent unes braçades en aigua ben freda. De fet, és una pràctica que Hipòcrates ja recomanava al segle IV aC i que al llarg de la història ha tingut defensors ben coneguts com Thomas Jefferson, que assegurava que el seu bon estat de salut es devia als banys de peus en aigua freda que feia cada matí.

El que per a alguns pot semblar una bogeria, per a molts és una manera de guanyar en salut i en benestar emocional, ja que diferents estudis han anat demostrant que aquestes immersions aporten beneficis físics i mentals. D’aquests beneficis en parla la científica danesa Susanna Søberg en el seu llibre Baños en aguas frías (Alienta Editorial), un manual per descobrir el secret escandinau per portar una vida més feliç i saludable. Søberg defensa aquest tipus de bany, alhora que explica on, quan i com fer-ho correctament, analitzant les conseqüències que té en el nostre cos i la nostra ment aquest contacte amb el fred. Assegura que banyar-se a l’hivern és una cosa que la majoria de gent pot fer i que es pot aprendre, tot i que alerta que no hauran de fer aquestes immersions les persones que tinguin problemes de cor o una hipertensió no tractada. La científica té un doctorat en ciències mèdiques i de la salut, amb especialitat en greix marró i immersió en aigües fredes i a partir de la seva pròpia experiència i de les seves investigacions ha creat un mètode basat en l’exposició deliberada al fred per augmentar el metabolisme.

Una sensació extrema que genera felicitat

Søberg assegura en el seu llibre que “entrar en contacte amb l’aigua freda exigeix tota l’atenció de cos i ment per sobreviure, ja que el cervell ho interpreta com una situació de perill”. Produeix una descàrrega de positivitat que es deu a un augment dels neurotransmissors –com la dopamina i la serotonina– que controlen l’humor i l’equilibri mental. En certa manera, aquest contacte amb l’aigua freda genera uns efectes similars als que provoquen els antidepressius. Potser per això podem entendre que la sensació dels banyistes després de la immersió sigui, en contra de tot pronòstic, experimentar una sensació “de calor i felicitat”.

Així, pel que fa als beneficis per a la salut mental i emocional, s’ha demostrat que les dutxes fredes desencadenen l’alliberament d’endorfines i, segons una investigació publicada a la revista Medical Hypotheses, s’ha aconseguit demostrar que una dutxa freda de fins a cinc minuts, dues o tres vegades per setmana, alleuja els símptomes de la depressió i té efectes analgèsics. En aquest sentit, el Dr. Juan Carlos Portugal del Pino, especialista en cardiologia i membre de la plataforma Top Doctors, apunta que no coneix estudis específics sobre el tema, tot i que no el sorprèn que pugui ser una pràctica beneficiosa, ja que “poder augmentar la nostra capacitat d'adaptar-nos a entorns més hostils és sempre gratificant”.

Uns banys que poden ser molt saludables

Més enllà d’aquests beneficis en l’àmbit emocional, el Dr. Juan Carlos Portugal del Pino reconeix que “ja fa alguns anys que aquesta pràctica ha guanyat popularitat entre els atletes, sobretot d'alt rendiment. Després de nombrosos estudis, les últimes revisions sistemàtiques semblen deixar clar que hi ha benefici per accelerar la recuperació i prevenir el dany muscular induït per exercici. A més, ha demostrat tenir beneficis ajudant a regular la funció del sistema nerviós autonòmic. A nivell cardíac, el benefici sembla produir-se per alleujar la hipertèrmia i el consegüent estrès cardíac a què se sotmet el cor per bombar més sang a la pell i així perdre temperatura, cosa que alhora alleuja la fatiga del sistema nerviós central”. El Dr. Portugal del Pino explica que “arran de l'estudi dels seguidors de Wim Hof, un home que és capaç de regular el sistema nerviós autonòmic per suportar condicions extremes de fred en aire i aigua, s'han realitzat estudis sobre l'exposició a immersions en aigües a baixes temperatures que demostren que aquestes pràctiques desenvolupen un alliberament agut d'hormones de l’estrès i que hi ha una regulació subsegüent de les cèl·lules inflamatòries i del sistema immune sempre que es faci l'exposició acompanyada d'un entrenament d'exercicis respiratoris”.

I com haurien de ser aquestes immersions per poder aprofitar aquests beneficis? El cardiòleg explica que “en el cas dels esportistes, s'ha demostrat que les immersions curtes i a temperatures molt baixes tenen més efecte que les prolongades a temperatures més temperades. En el cas de la regulació de la funció immunològica, s'ha demostrat que sense fer l'exercici de respiració no tenen cap efecte favorable i és el fred el que potencia els efectes d'aquesta tècnica de respiració”. En aquest punt, el doctor insisteix que “les persones que se sotmeten al fred per regular el sistema immunològic i el sistema nerviós autonòmic hauran de seguir un entrenament en les tècniques de respiració. Cal destacar que algunes persones podrien desenvolupar broncoespasmes (sobretot els asmàtics) a causa del xoc tèrmic. És sempre recomanable fer una exposició gradual en intensitat i durada”. Finalment, afegeix que es tracta d’una pràctica que serà millor que fem acompanyats, “sobretot a les primeres sessions, fins a tenir-ne l'hàbit, sentint-nos segurs de poder controlar-nos en realitzar aquesta pràctica”.