Les Balears obren la porta a les herències en vida i a compensar les cures dins la parella
La reforma del dret civil permetrà transmetre la legítima entre cònjuges i, amb deu anys de convivència i descendència comuna, entre parelles no casades
PalmaEl Parlament ha iniciat la tramitació d’una reforma del dret civil balear que amplia els pactes successoris entre cònjuges i determinades parelles estables, desenvolupa les regles econòmiques del matrimoni i reforça figures com la compensació per la dedicació a la família. La proposició de llei, impulsada conjuntament per tots els grups parlamentaris, va superar dimarts passat la presa en consideració amb el suport de tots i l’abstenció de dos diputats no adscrits.
La proposta parteix del treball del Consell Assessor de Dret Civil i vol desplegar una regulació que fins ara era molt esquemàtica. L’advocat especialitzat en dret civil Miquel Àngel Mas (DMS) ho resumeix així: “L’actual compilació té quatre o cinc articles que regulen tot el règim econòmic patrimonial”. La reforma, explica, permet concretar qüestions que fins ara quedaven poc concretades i “donar més seguretat jurídica”. Mas valora especialment que s’aprofundeixi en el dret civil propi de les Balears.
Herències en vida també entre cònjuges i parelles estables
Una de les principals novetats és l’ampliació dels pactes successoris entre cònjuges. La reforma permet que també entre marit i muller es puguin ordenar en vida determinats drets successoris vinculats a la legítima, una possibilitat que fins ara quedava circumscrita als descendents. El text estén aquesta opció, amb requisits específics, a determinades parelles estables.
En el cas de les parelles no casades ni inscrites formalment, la proposta exigeix una convivència mínima de deu anys i descendència comuna. “És una modificació especialment significativa en un moment en què moltes parelles joves no es casen ni formalitzen la relació”, explica Mas. L’advocat subratlla que la reforma reconeix efectes jurídics concrets a aquestes unions, sense equiparar-les de manera general al matrimoni i a les parelles inscrites.
Més marge per pactar el règim econòmic
La reforma també desplega amb més detall el règim econòmic matrimonial i ordena les possibilitats de pacte entre els cònjuges. Els capítols matrimonials es podran formalitzar abans o després del casament, mentre que els pactes prenupcials hauran de complir determinats requisits perquè tinguin efectes jurídics.
A les Balears, la separació de béns continua essent el règim general, però la proposta concreta millor alguns límits i mecanismes de protecció. Un dels exemples és l’habitatge familiar: encara que sigui propietat només d’un dels cònjuges, determinades decisions que l’afectin no es poden adoptar sense el consentiment de l’altre.
La proposició també desenvolupa la compensació per dedicació a la família. Es tracta de reconèixer les situacions en què un dels cònjuges ha assumit una part més gran de les cures o de les tasques familiars, i com a conseqüència, aquesta dedicació genera un desequilibri patrimonial o una pèrdua d’oportunitats professionals. Segons Mas, aquesta figura ja es va començar a incorporar amb la reforma del 2007 i ara queda regulada amb més detall.
Córdoba reivindica la feina que s'ha fet des de Formentera
El diputat per Formentera, Llorenç Córdoba Marí, ha defensat al Parlament la utilitat pràctica de la reforma i ha posat l’accent en com afectarà les relacions econòmiques dins el matrimoni. Durant la seva intervenció, ha destacat especialment els casos de persones que redueixen l'activitat professional per cuidar fills i familiars dependents, o que col·laboren durant anys en el negoci de la parella sense prou retribució. La proposta concreta els criteris per valorar aquestes aportacions, mentre es manté la separació de béns com a règim supletori i la llibertat dels cònjuges per pactar com volen organitzar el seu patrimoni.
Córdoba també ha volgut reconèixer la participació de professionals de Formentera en l’elaboració del text, entre els quals Ángel Custodio Navarro Sánchez, secretari general del Consell Insular, i Shadia Nasser Garcia, notària de l’illa, com també la feina dels consells assessors de dret civil. “Preparar una regulació així exigeix revisar cada disposició i les seves conseqüències sobre la vida i el patrimoni de les persones”, ha remarcat.
Un dret civil diferent a cada illa
Un dels trets més singulars de la reforma és que no pretén uniformitzar el dret civil balear, sinó mantenir-ne les particularitats pròpies de cada illa. La mateixa compilació ja parteix d’aquesta diferenciació i la proposició conserva aquest esquema, amb regulacions específiques per a Mallorca i Menorca i un títol propi per a Eivissa i Formentera.
“Som illes i cada illa té les seves característiques”, assenyala Mas, que recorda que fins al segle XX les Illes gairebé no tingueren intercanvi entre elles, de manera que cada una tingué una història i es desenvolupà d’una manera. Un fet que, segons explica, es denota en la construcció del dret civil propi. Per això, considera que cada illa ha de ser lliure de triar entre la continuïtat i el desenvolupament del seu dret foral.
En el cas d’Eivissa i Formentera, la proposta desenvolupa institucions pròpies com els espòlits i l’acolliment en la quarta part dels milloraments, i també concreta qüestions relacionades amb les càrregues familiars, la protecció de l’habitatge i els drets del cònjuge supervivent. Córdoba ha defensat que aquesta actualització respecti les particularitats pitiüses. La iniciativa té antecedents que es remunten al 1998 i els treballs d’elaboració del text varen començar el 2004. El Consell Assessor de Dret Civil propi d’Eivissa i Formentera va avalar la proposta el 13 de juliol i, posteriorment, el ple del Consell de Formentera la va aprovar per unanimitat el 30 de juliol abans d’elevar-la als grups parlamentaris.
La protecció del cònjuge supervivent
Entre les modificacions que afecten Mallorca i Menorca també es reforça la protecció del cònjuge supervivent. La reforma desenvolupa l’anomenat 'any de plor', una figura que permet al cònjuge que queda viu continuar ocupant temporalment el domicili familiar, encara que l’habitatge no sigui de la seva propietat. L’objectiu és evitar que la mort d’un dels membres del matrimoni deixi l’altre, de manera immediata, sense la possibilitat de continuar residint a la casa familiar.
Una feina de més de 20 anys que arriba al Parlament
La proposició és el resultat d’un procés de més de dues dècades, amb participació dels òrgans assessors de dret civil i de professionals de les illes. A més dels canvis sobre el règim patrimonial del matrimoni, el text també actualitza la regulació de les parelles estables i preveu ordenar el dret civil balear en un text refós, tot mantenint les particularitats pròpies de cada illa.
Mas situa la reforma en un objectiu més ampli: evitar que el dret civil balear quedi “fossilitzat” i adaptar-lo a les noves formes de família i de relació patrimonial. Amb la presa en consideració aprovada, la proposició entra ara en la tramitació parlamentària i encara podrà incorporar canvis. El debat de fons és com actualitzar el dret civil sense perdre les singularitats jurídiques que diferencien les Illes.