Les Balears necessiten 17.000 habitatges més per cobrir la població actual
Segons el nou Observatori de l’Habitatge de les Illes Balears, els pisos anunciats surten al mercat amb un sobrepreu mitjà del 38,1% respecte del preu real de les operacions
PalmaLes Illes Balears necessitarien uns 17.000 habitatges més per cobrir el creixement de la població dels darrers 25 anys, segons les dades del nou Observatori de l’Habitatge de les Illes Balears, una eina del Govern que recopila 23 indicadors sobre l’evolució del mercat immobiliari. Segons han detallat aquest dijous, en la seva presentació, entre el 2000 i el 2025, la població de les Illes va créixer un 46,3%, mentre que el parc residencial ho va fer un 31,5%, una diferència de 14,8 punts percentuals.
A més, han remarcat que aquest desajust entre població i habitatges és especialment acusat a les Pitiüses. Segons les dades de l’Observatori, el dèficit estimat és del 43,1% a Eivissa i del 54,3% a Formentera, mentre que a Mallorca és de l’11,4% i a Menorca, del 8,3%.
Els anuncis de venda inflen els preus un 38,1%
L’altra gran dada que aporta el nou observatori és la diferència entre els preus que apareixen als portals immobiliaris i els imports pels quals finalment es tanquen les compravendes. Així, segons aquestes dades, els habitatges anunciats a les Balears surten al mercat amb un sobrepreu mitjà del 38,1% respecte del preu real de les operacions, d’acord amb la comparació amb les dades de l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB).
La diferència arriba al 42,3% a Palma i al 49,3% a Formentera. A Eivissa el sobrepreu mitjà dels anuncis és del 31,6%; a Maó, del 35,5%, i a Ciutadella, del 31,2%. Si la comparació es fa amb les dades del Col·legi de Registradors de la Propietat, el preu dels habitatges anunciats és més d’un 31% superior al preu mitjà real de les compravendes.
Un parc residencial que creix per davall de la població
Segons les dades publicades aquest dijous, el 2025 les Balears disposaven de 618.908 habitatges: 479.516 a Mallorca, 75.519 a Eivissa, 58.784 a Menorca i 5.089 a Formentera. D'aquest total, els pisos representen el 66% del parc residencial i tenen una superfície mitjana de 128 metres quadrats, mentre que els habitatges unifamiliars arriben als 263 metres quadrats de mitjana.
En aquest context, en què l'Observatori de l’Habitatge de les Illes Balears denuncia un dèficit acumulat d’habitatge, l'any passat la construcció de pisos nous va créixer. El 2025 es varen visar 2.452 habitatges nous, un 18,6% més que l’any anterior i la xifra més alta des de la crisi de 2008.
Tot i aquest augment, el director general d’Habitatge i Arquitectura, José Francisco Reynés, ha remarcat que encara cal incrementar l’oferta, especialment mitjançant la construcció d’habitatges plurifamiliars. El director general ha qualificat les dades de "bones", però ha defensat també agilitar la tramitació dels visats.
Els estrangers paguen un 80% més pels habitatges
El nou indicador també posa de manifest la diferència entre els preus de compra segons la nacionalitat dels compradors. L’any 2025, els compradors estatals varen pagar de mitjana 304.120 euros per un habitatge, mentre que els compradors estrangers varen desemborsar 548.662 euros de mitjana, un 80% més. La incorporació d’aquestes operacions fa pujar el preu mitjà global de les compravendes fins als 396.165 euros.
Pel que fa a l’habitatge protegit, gairebé la meitat dels demandants inscrits a l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) preveu l’opció de compra. Un 22,8% opta exclusivament per adquirir un habitatge i un altre 25,9% es decanta pel lloguer amb opció de compra. El 36,8% prefereix exclusivament el lloguer.
El Govern assegura que té 10.006 habitatges assequibles per a residents en planificació dins el seu pla de xoc, que inclou habitatge protegit i habitatges de preu limitat. Per accedir-hi es demanen almenys cinc anys de residència a les Illes, un període que en alguns municipis s’eleva fins als 18 anys.
El lloguer turístic representa el 4,2% del parc
L’observatori també analitza l’evolució del lloguer turístic. Actualment, les Balears disposen de 26.143 habitatges amb llicència turística, que representen el 4,2% del parc residencial. L’eina del Govern assenyala un creixement especialment intens d’aquest tipus d’habitatge entre el 2015 i el 2022. A partir d’aquest darrer any, però, el nombre d’habitatges turístics amb llicència s’ha reduït en 349, un 1,3%.
El Govern presenta el nou observatori com una eina de recopilació i tractament de dades que ha de permetre seguir l’evolució del mercat de l’habitatge i donar suport a les polítiques públiques en matèria residencial.