El 'boom' de les mascotes a les Balears: més animals, més veterinaris i menys fills

PalmaFa temps que els cans i els moixos varen deixar de ser simples animals de companyia. Avui fan part de moltes famílies, ocupen un lloc central a les llars i, en nombrosos casos, es converteixen en els principals destinataris de les cures i l'afecte dels propietaris. Les Balears en són un bon exemple. L'Arxipèlag ja registra 404.489 animals de companyia, entre cans, moixos i altres espècies, una xifra que supera amplament la població menor de 18 anys, que se situa lleugerament per damunt de les 200.000 persones. És a dir, hi ha pràcticament dues mascotes per cada menor d'edat.

La tendència continua accelerant-se. En només dos anys, el nombre d'animals registrats ha augmentat un 16%, amb 55.785 noves identificacions, segons les dades del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears. Paral·lelament, també ha crescut el negoci al voltant d'aquest fenomen: els centres veterinaris han passat de 186 a 196 en el mateix període, un increment del 5,4%.

Dels més de 404.000 animals registrats, 312.832 són cans, els quals representen el 77,3% del cens, mentre que 89.808 són moixos (22,2%). La resta correspon a fures i altres espècies. Només entre juliol del 2024 i juliol del 2026 es varen identificar prop de 56.000 nous animals, una evolució que, segons la presidenta del Col·legi de Veterinaris de les Illes Balears, Ana Sancha, respon tant a l'augment real de mascotes com a l'obligació, vigent des del 2023, d'identificar també els moixos amb microxip.

Animals contra la precarietat

Ara bé, darrere aquestes xifres hi ha una transformació social molt més profunda. El sociòleg i professor de la UIB, David Abril, considera que l'augment de mascotes està estretament relacionat amb les dificultats materials que afronten les noves generacions. "És molt car tenir un fill. Si l'edat d'emancipació ja se situa als trenta i escaig, imagina't plantejar-te tenir-ne un. És molt més barat tenir un animal que un infant", resumeix.

Abril parla també des de l'experiència personal. Té tres fills i quatre cans, però defensa que cada vegada més persones arriben primer a la mascota que a la maternitat o la paternitat, perquè és l'opció que poden assumir econòmicament. Mantenir un ca, explica, costa una desena d'euros setmanals en pinso i uns quants euros més en llaminadures, una despesa incomparablement inferior a la despesa que implica criar un infant. L'habitatge, la precarietat laboral i el retard en l'emancipació configuren un escenari en què molts joves posposen indefinidament la decisió de tenir descendència. "La gent jove, per una qüestió de materialitat, té animals, perquè és el que es pot permetre", afirma.

Però les explicacions van més enllà de l'economia. El sociòleg sosté que la societat actual és cada vegada més individualista i que els vincles personals també s'han debilitat. En aquest context, les mascotes cobreixen una necessitat emocional. "Som éssers socials i estam programats per cuidar. Quan aquesta necessitat no se'n va als fills o a altres relacions, un animal omple aquest buit", explica.

Són de la família

Aquest canvi també s'ha traduït en una manera diferent d'entendre la relació amb les mascotes. Si fa unes dècades molts de cans vivien al pati o complien funcions de vigilància, avui ocupen un lloc central dins moltes llars. Cada vegada hi ha més propietaris que els consideren un membre més de la família i els cuiden amb una dedicació que sovint recorda la que tradicionalment s'associava als fills: els contracten assegurances de salut, n'adapten les vacances a les necessitats, en celebren els aniversaris o no dubten a assumir despeses veterinàries importants. Aquesta humanització dels animals també explica l'augment de la despesa que moltes famílies hi destinen. Abril considera que aquest fenomen respon, en part, als buits emocionals que deixa el model social actual. "Les mascotes són una espècie de placebo", resumeix.

La transformació també es reflecteix en el sector veterinari. Actualment, les Balears disposen de 196 centres veterinaris, 10 més que fa dos anys. Tot i això, el creixement és molt inferior al del nombre de mascotes, fet que ja provoca tensions en el sector. Segons Ana Sancha, el principal problema no és la manca de clients, sinó la manca de professionals. Tot i que Espanya és un dels països europeus amb més facultats de Veterinària (la UIB no en té), costa trobar especialistes, especialment en clínica i veterinària de camp. A les Balears, aquesta dificultat encara és més gran a causa de la insularitat, el cost de la vida i uns salaris que, assegura, continuen sent baixos dins una professió sanitària. Molts professionals formats a les Illes acaben marxant per trobar oportunitats laborals més bones.

Actualment, 584 veterinaris fan feina per compte d'altri, mentre que 204 exerceixen com a autònoms. Més de la meitat dels professionals, el 58%, es dedica als animals de companyia, una xifra molt per damunt de la dels que treballen amb animals de producció o espècies exòtiques.

Més assegurances

L'augment del nombre de mascotes també impulsa nous serveis. Les assegurances de salut per a animals, pràcticament inexistents fa uns anys, desperten cada vegada més interès entre els propietaris. Sancha explica que moltes persones ja cerquen pòlisses que cobreixin tant la responsabilitat civil com les despeses veterinàries, una tendència que previsiblement s'intensificarà amb els canvis normatius. Malgrat la percepció que dur un animal al veterinari és car, la presidenta del Col·legi defensa que els preus no han augmentat de manera significativa i que continuen molt per sota dels que es paguen en països com el Regne Unit.

Per a Abril, tanmateix, l'increment d'animals domèstics té una cara menys amable. L'augment de mascotes conviu amb els abandonaments. "Com abans et cansaves de l'al·lota o l'al·lot, ara et canses del ca. El compres perquè mola, per fer quatre fotos, i després l'abandones", lamenta.

Les dades mostren que les Balears tenen cada vegada més mascotes, però també dibuixen una societat que canvia. L'encariment de l'habitatge, la dificultat per emancipar-se, la baixa natalitat i la necessitat de crear vincles expliquen en bona part per què els cans i els moixos ocupen avui un espai que va molt més enllà del d'un simple animal de companyia. Per a moltes persones, s'han convertit en un membre més de la família i en el reflex d'una nova manera d'entendre les cures, la convivència i els afectes.