Les Balears abracen el model d'Ayuso d'habitatge: més mercat i menys protecció

PalmaLa decisió del PP de permetre que les empreses i els fons d'inversió puguin comprar habitatge a preu taxat és l'últim exemple del canvi de model en la política d'habitatge a les Illes que ha impulsat el Govern de Marga Prohens, amb referents polítics com la Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso. Els populars han apostat per augmentar l'oferta i la iniciativa privada per damunt de l'habitatge protegit, una estratègia que han criticat l'esquerra i experts consultats per l'ARA Balears.

"Podran adquirir habitatges de preu taxat les persones jurídiques que destinin aquests habitatges exclusivament a l'arrendament sotmès als requisits previstos en aquest Decret": això és el que diu l'article 5 de l'esmena del PP que es va aprovar durant la tramitació del Decret llei d'acceleració de projectes estratègics com a proposició de llei. Una mesura que no era cap exigència de Vox per donar suport a la norma i que els populars varen introduir-hi a iniciativa pròpia. El Govern de Francesc Antich va crear la figura d'habitatge a preu taxat mitjançant la Llei 5/2018 de reserves estratègiques de sòl, amb Jaume Carbonero com a conseller d'Habitatge. L'Administració és qui fixa el preu màxim d'aquestes cases.

Els habitatges que comprin les empreses s'hauran de destinar a lloguer o lloguer amb opció de compra durant un termini de 20 anys. Però l'article 6 de l'esmena fa una matisació important: "Excepte autorització prèvia del director general d'Arquitectura i Habitatge per motius excepcionals degudament justificat". Això significa que les empreses i fons d'inversió tenen al seu abast una fórmula per escurçar aquest termini. I també hi ha una fórmula per poder augmentar-ne el preu: l'article 7 de l'esmena diu que s'hauran de respectar els preus màxims "excepte autorització prèvia" en els termes previstos en el decret.

"Amb aquesta mesura es dona entrada als fons d'inversió, que són els únics amb els mecanismes de finançaments oportuns per treure rendibilitat a aquesta operació. L'oportunitat de comprar un bloc sencer de pisos sempre és atractiva", explica l'economista i expert en habitatge Eduard Robsy. L'economista també remarca que "la caiguda de la protecció en un termini de 20 anys no suposa cap inconvenient per a aquest tipus d'operadors" i que "poden demanar un procés de desqualificació anticipat" com ja ha passat altres vegades. "Hi ha precedents d'operacions molt poc elegants i premeditades", afegeix.

Un altre aspecte a tenir en compte és que la normativa no limita "altres despeses que es poden repercutir i que no són estrictament el preu de lloguer", apunta Robsy. "S'han de justificar, però no estan limitades", remarca. "Trobam aquestes pràctiques amb els grans tenidors. A més de pujades de lloguer, es començaven a pujar altres imports amb intensitat i el preu no aturava de créixer", explica l'expert, que veu paral·lelismes amb el govern d'Isabel Díaz Ayuso a Madrid. "Ja estam fent dumping fiscal com ells. No surten d'aquest paradigma i s'oposen a qualsevol mecanisme de control", remarca en referència amb mesures com declarar les Illes zona tensionada per topar els preus del lloguer.

El diputat de MÉS per Mallorca critica que permetre la compra d'habitatge taxat per part de fons d'inversió implica "fer competir la gent normal, la gent que no té un habitatge, amb qui en vol treure rèdit". D'aquesta manera, es fa possible que "l'habitatge a preu taxat sigui una font de negoci i estigui subjecte a l'especulació a mitjà i llarg termini". "El PP [balear] copia el model d'Ana Botella a Madrid i de tots els dirigents del PP que han vengut després. Es tracta d'obrir de bat a bat les portes als fons voltor i aprofundir en la visió de l'habitatge com un bé de mercat", afegeix.

D'altra banda, l'advocada de la PAH Gloria Olmos critica que, mentre que a les persones se'ls exigeix un arrelament a les Balears, no passa el mateix amb empreses i fons voltor. "A aquestes entitats no se'ls exigeix arrelament ni que paguin impostos aquí. Els requisits no són els mateixos, de manera que vendran entitats, compraran pisos i expulsaran la gent. Estan comprant totalment el model d'Ayuso", assegura.

Una filosofia de la política d'habitatge compartida

Les Balears han adoptat la mateixa filosofia que caracteritza la política d'habitatge d'Ayuso, amb el foment del mercat i dels promotors privats i un pes menor de l'habitatge protegit tradicional. De fet, fa només un any el Govern encara no havia començat ni una obra d'habitatge i a hores d'ara no arriben ni a cinc. En canvi, s'ha prioritzat la figura de l'Habitatge a Preu Limitat (HPL), amb menys protecció i restriccions menys estrictes. Ayuso ha impulsat figures com l'habitatge amb protecció pública de preu limitat (VPPL), també menys estrictes que altres règims de protecció. D'aquesta manera, es parla d'habitatge assequible, però també manca control públic.

Tant les Illes com Madrid i altres governs de PP plantegen l'increment de la construcció com a solució principal per al problema de l'habitatge. Aquesta aposta es basa en l'argument de l'equilibri entre oferta i demanda (actualment hi ha més demanda que oferta). Però segons molts analistes, aquest plantejament ignora que els demandants no parteixen de posicions equivalents: moltes famílies afronten situacions econòmiques difícils, mentre que les empreses i els fons voltor volen col·locar els seus capitals i multiplicar-ne els guanys. Per construir més i més ràpid, Prohens ha modificat la normativa, amb canvis urbanístics, reconversions i increment del temps mínim de residència, entre altres mesures.

L'oposició frontal a controlar els preus és un altre tret que comparteixen les comunitats governades pel Partit Popular, i les crítiques a la llei estatal d'habitatge han estat una constant des de les Balears. Aquí entra una altra vegada en joc la idea que el mercat és capaç d'autoregular-se, encara l'esclat de la bombolla immobiliària a Espanya demostra el contrari. Segons les dades del Banc d'Espanya, entre el 2000 i el 2009 es varen sumar cinc milions d'habitatges nous a l'Estat, mentre que el preu mitjà de l'habitatge lliure es va multiplicar per dos –dades de l'INE i del Banc Sabadell: de 1.000 euros el metre quadrat l'any 2000 a 2.218 el 2007.