Avui, tomàquets

Els tomàquets són un altre dels imprescindibles de l’estiu. És un cultiu bastant exigent pel que fa a nutrients o dedicació, però la recompensa és elevada, ja que amb constància podreu obtenir una bona producció.

Podem plantar-los a partir de llavor o planter. En el primer cas, haureu de fer forats a molt poca profunditat i posar-hi dues o tres llavors, deixant uns 40 cm de separació entre forats. Pot ser que us germinin totes les llavors, de manera que quan comencin a créixer i les plantes ja tinguin cinc o sis fulles, les podeu separar i fer planter.

L’aigua és fonamental per al seu funcionament. Demana regs freqüents i abundants, un substrat ric en matèria orgànica i vetllar per l’atac de plagues com el pugó, la mosca blanca o l’aranya roja.

Un aspecte molt important que cal tenir en compte és la poda. D’una banda, quan la planta ja és gran cal treure les fulles de la part inferior, deixant els primers 30-40 cm de tija nus. I de l’altra, ens hem de fixar en les aixelles que es fan entre la tija principal i les secundàries. Són uns petits brots que haureu de treure, ja que no donen fruit i només gasten energia de la planta.

Tingueu present també que els tomàquets tenen un pes considerable i per això cal lligar canyes formant una piràmide i col·locar una tomaquera a cada cantonada. A mesura que va creixent caldrà anar lligant la tija principal a la canya, sense estrènyer gaire fort el cordill.

Les varietats més utilitzades al nostre país són el tomàquet d’amanir, el de branca (per sucar), el de penjar (que es pot conservar tot l’any penjat en un lloc fresc i sec), el de Montserrat (o rosa) i el de pera, que va molt bé per fer salses i gaspatxos.

I recordeu que els tomàquets són rics en vitamines i minerals, tonificants i diürètics. ¿Us calen més motius per plantar-ne?