Les atrocitats familiars d'Edward St Aubyn
El britànic transforma en novel·la els punts foscos de la seva vida a la trilogia 'El padre'
Barcelona.No és cap secret que Edward St Aubyn, que acaba de fer 53 anys, en va passar de tots colors abans de descobrir la seva vocació literària. En parla a Da igual , Malas noticias i Alguna esperanza , les tres novel·les autobiogràfiques que Mondadori reuneix en un sol volum, que porta per títol El padre . En el primer camufla sota una intensa i efectiva capa de ficció els excessos etíl·lics i de fàrmacs de la mare i els abusos sexuals que va patir -des dels 5 anys- per part del pare. "Mai vaig tenir la intenció de fer cap escàndol amb els meus llibres. L'escàndol ja l'havia viscut, es tractava de convertir-lo en matèria literària", explica, amb veu tranquil·la, a punt de fer un glop d'aigua.
L'Edward St Aubyn del present no té res a veure amb el jove que acabava de superar l'addicció a l'heroïna i que, amb 28 anys, va escriure el que acabaria sent el primer capítol de Da igual . Arrenca amb un home de mitjana edat, David Melrose, que rega les plantes del jardí i frueix ofegant formigues a cops de mànega. L'atrocitat domèstica és present en cadascun dels llibres de la trilogia. "Aquell primer capítol em va costar tot un any. Estava convençut que no me'n sortiria mai -recorda-. Ja fa 25 anys, d'això! És pràcticament mitja vida el que ha passat entre llavors i ara".
Matar el pare i la mare
Da igual , publicada finalment el 1992, es remunta fins al 1965, i condensa l'acció en una jornada fatídica en què l' alter ego de l'autor, el petit Patrick Melrose, és violat pel seu pare, el David, un metge que mai no ha exercit gràcies al llegat familiar. "Molts escriptors han començat a escriure sobre els seus inicis -diu-. Entre els 20 i els 25 anys vaig tenir unes quantes idees de novel·la, però quan m'hi posava ho deixava córrer de seguida. Eren pretextos massa literaris. Volia trobar un tema que interessés els lectors i que m'afectés". Va ser llavors que se li va aparèixer el pare: "La meva intenció era fer servir el material que tenia més a mà, però sense cap intenció de confessar-me. L'últim que volia era explicar la meva vida. Els temes del llibre són massa incòmodes, massa comprometedors, massa esquius. He escrit des dels límits de l'oblit i de la drogoaddicció, i són dos mètodes tabú en la nostra societat".
A Malas noticias St Aubyn es va encarar amb la mort del pare. En comptes de treure's un pes de sobre, el seu personatge viatja a Nova York per buscar-ne les cendres, i encadena excessos de tota mena: "El Patrick ha de matar aquella part del pare que ha quedat dins seu -diu l'autor-. Quan el 2006 vaig publicar Leche materna , la primera part del díptic que he dedicat a la mare, el meu personatge ja fa anys que ha deixat la droga, ha madurat i ha aconseguit refer la vida". Així i tot, quan arribin les novel·les, la primavera que ve, el lector es trobarà amb frases tan devastadores com aquesta: "Crec que la mort de la mare és el millor que m'ha passat... des de la mort del pare".