Societat 11/12/2021

Les associacions veïnals de Ciutat lluiten per rejovenir-se

La manca de relleu generacional amenaça el futur de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, que cerca seduir membres joves

4 min
Manifestants convocats per la Federació d’associacions de veïns de Palma per defensar la zonificació del lloguer turístic.

PalmaUna de les principals raons per les quals la societat està “fragmentada” per edats és perquè les institucions fomenten polítiques públiques diferenciades entre infants, adults i gent gran, lamenta la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, Maribel Alcázar. Aquesta “sectorialització” iniciada durant la Transició provoca que els grups no es coneguin i que no reclamin conjuntament millores per als barris. “Divideix i guanyaràs”, afirma l’activista de 64 anys, vinculada al moviment veïnal de Ciutat “des de sempre”. La manca de relleu generacional de l’organització que històricament ha liderat les protestes a favor de la ciutadania és un problema que analitzen amb preocupació, reconeix Alcázar, que clama per unir forces entre joves i adults. “L’experiència és un coneixement insubstituïble; no comptar amb això et pot dur a cometre errors brutals”, adverteix.

La dificultat que té el moviment veïnal tradicional de Palma per seduir el jovent es deu a altres factors, segons la presidenta, com ara la precarietat laboral i la burocràcia. “Els joves no estan disposats a viure l’angoixa terrible d’haver de formalitzar el seu paper dins d’una associació”, explica, perquè suposa “un sacrifici molt gran”. “L’exigència burocràtica per gestionar les entitats veïnals és excessiva, similar al d’una empresa”, assegura, i afegeix que té un efecte dissuasiu entre els joves que de per si pateixen “inestabilitat” a la feina. Aquesta situació, però, creu que alhora és un element “a favor nostre”, perquè de cada vegada és “més necessari” l’associacionisme per fer front als problemes de la societat actual.

La presidenta de l’Associació de Veïns de Son Rapinya, Marisa Bonache, de 58 anys, també creu que, “conscientment o no, s’ha tendit a separar la gent en franges d’edat diferent”. “Els joves van als esplais i la gent gran, als grups de jubilats”, diu, mentre que el mercat laboral ha empitjorat més la relació dels joves amb la seva entitat. “Record una al·lota que havia d’estar pendent del telèfon tot el temps per feina i no es va poder comprometre”, lamenta, i afegeix que abans el temps de durada de la jornada laboral “era molt clara”. Bonache critica que amb els anys han emergit valors, com ara l’individualisme i la competitivitat, que han fet decaure la feina a favor de la comunitat. “Compra per internet, queda a casa mirant Netflix, no surtis al carrer... és terrorífic cap on anam”, declara.

La turistificació no hi ajuda

L’Associació de Veïns de la Llotja i el Born ho té encara més difícil per trobar relleu generacional, perquè són barris que “agonitzen” a causa de la gentrificació. El seu president, Jaime Herrero, de 53 anys, explica que la zona és “totalment inaccessible” per als joves que cerquen llogar o comprar un habitatge. “Tenim seriosos problemes per reclutar-los perquè quasi no n’hi ha”, lamenta el veí de les zones de Palma on el gruix dels habitants són estrangers o turistes de pas. La intenció de l’associació, que es va refundar a l’agost, és encarar “col·lectivament” els reptes que afecten la barriada, com ara la contaminació acústica generada per l’oci nocturn, però també la turistificació.

Tant Bonache com Alcázar i Herrero admeten que la seva és una lluita “contracorrent”, però els membres de la Federació no es donen per vençuts. La presidenta de la Federació comenta que les activitats formatives i de dinamització que fan han permès acostar els joves de les barriades. “L’any que ve tenim previst fer unes jornades de joventut i moviment veïnal, en què debatrem, escoltarem i obrirem un debat conjunt”, afirma. L’objectiu serà definir quina estratègia seguir perquè els joves assumeixin responsabilitats dins de les associacions. “Anar en contra dels joves és un gran error, no hem de cercar culpables, hem de repensar-nos i segur que arribarem a acords”, considera Alcázar.

Nous llenguatges

El professor d’Antropologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Alexandre Miquel, certifica que des del poder, sigui quin sigui, es tendeix a diferenciar i enfrontar grups d’edat, però el problema de la manca de relleu generacional a les entitats veïnals considera que es deu a un problema d’ús de llenguatges diferents. Les reivindicacions poden ser les mateixes o similars, però no la manera d’enfocar-ho. “Els joves participen de manera molt diferent, a través de les xarxes socials i les noves tecnologies; parlam de nadius digitals”, explica, i apunta que utilitzen un llenguatge que no està articulat. L’antropòleg opina que els sindicats, les associacions de barri i altres tipus d’organitzacions tenen una manera de fer més lenta, presencial i amb rituals que difereixen de la manera de viure dels joves.

“A Mallorca hi ha moviments que funcionen puntualment i que, tot i no ser massius, són actius”, comenta Miquel, referint-se a Fridays for Future, el moviment feminista, i a Ciutat per a qui l’habita. De fet, assegura que aquesta entitat és un exemple de lluita contra la gentrificació arreu d’Europa. “No hi ha tanta militància com abans, però sí més activisme”, apunta, i insisteix en l’ús que es fa de llenguatges nous, com ara l’artístic. “La unió d’activisme i artivisme és mal d’aplicar a les estructures organitzatives clàssiques”, diu. El professor creu que hi ha una continuïtat, però amb formes d’organització diferents que acabaran substituint les entitats històriques. “Les associacions de veïns mutaran en una altra cosa”, adverteix, i recomana que facin un pensament sobre el llenguatge que utilitzen.

stats