L'Associació en Defensa de la Marina de Llucmajor interpel·la MÉS per aturar el megaparc fotovoltaic

PalmaL'Associació en Defensa de la Marina de Llucmajor i Cap Blanc ha enviat aquest dimarts diverses cartes als responsables de MÉS per Mallorca Bel Busquets, Guillem Balboa i Miquel Ensenyat en què els demana que no es construeixi el megaparc fotovoltaic previst a la zona. En un comunicat, Maria Antònia Company, presidenta de l'associació, ha informat que "suposarà convertir la Marina en l'escombraire industrial més gran de la Mediterrània occidental".

Company considera que "la instal·lació de 750.000 metres quadrats de plaques equival a 170 camps de futbol, la construcció de diverses estacions de transformació i 110 torres de quaranta metres d'altura amb un cablejat d'alta tensió tan altes com la Seu de Palma". Per aquesta raó, s'oposa "frontalment" a les intencions de l'executiu balear i culpa directament el Govern de Francina Armengol i "l'herència" del seu exdirector general d'Energia Joan Groizard.

L'entitat titlla el projecte de "bogeria" i creu que situaria les Balears al punt de mira d'Europa per "atemptar contra el territori". Segons explica al comunicat, "no és necessari sacrificar més territori verge i intacte per a la construcció d'un altre polígon industrial".

En aquest sentit, Company afirma que "tenim els exemples dels Cabildos insulars de Lanzarote i Fuerteventura", atès que "s'han oposat, amb èxit, al projecte d'instal·lació d'un nombre indeterminat de torres d'alta tensió a fi de preservar el seu fràgil territori insular”. Per això, demana que es faciliti la interconnexió amb el sistema elèctric peninsular i que es cancel·li ja la tramitació dels megaprojectes en curs.

Autoconsum

Segons argumenta Maria Antònia Company, amb la recent derogació per part del govern socialista de l'impost al sol es pretén instaurar el dret a l'autoconsum compartit d'energies renovables i l'expansió d'una situació en què "petits usuaris consumeixin l'energia que ells mateixos produeixen en els seus propis habitatges o edificis", afirmen.

"El Govern sosté que el desenvolupament de l'autoconsum garanteix als consumidors l'accés a alternatives més barates i respectuoses amb els límits del planeta i contribueix a reduir les necessitats de la xarxa elèctrica", afirma Company, qui recorda que "són els propietaris de les finques de Santa Sirga i Son Crespí els primers que s'han oposat a la construcció d'un altre megaparc".

"No n'hi ha prou amb les bones intencions, tots els ciutadans són conscients de la necessitat de reduir les emissions de CO2, però això no implica que es puguin plantejar projectes tan invasius com aquest", critica l'associació. A més, afegeix que no es pot comparar el seu impacte amb el que tenen els molins tradicionals del Pla de Sant Jordi, com va fer Joan Groizard, opinió que no comparteix.

Valor ornitològic

El

Segons explica en un comunicat, el seguiment dels 12 polls de milana que varen ser equipats l'any passat amb equips de geolocalització confirma que la Marina de Llucmajor és la zona de Mallorca per la qual més transiten. "La Conselleria de Medi Ambient tramita des de fa dos anys un decret d'ampliació de les ZEPA que reforçarà considerablement aquesta xarxa d'espais protegits, però que desgraciadament exclou la zona central de la Marina de Llucmajor", recorden els ecologistes.

Tot i això, assenyalen que "no sembla que es tingui previst atendre" la seva petició que l'àrea central de la Marina de Llucmajor, "la més valuosa ecològicament", sigui declarada ZEPA. Per això, reclama a Medi Ambient que reconsideri el seu plantejament "en atenció a la informació científica disponible, que posa en relleu la seva importància ecològica per a la conservació de la milana".