Els arqueòlegs volen convertir sa Galera en museu

PalmaUn jaciment convertit en museu que formi part d’una ruta arqueològica que arribi fins al Pla de Sant Jordi i amb un centre d’interpretació a Can Pastilla. Aquest és el somni del reduït equip d’arqueòlegs que des de fa uns anys excava a sa Galera, l’illot del mateix nom situat davant el caló de Son Caios de Palma, on hi ha restes púniques ebusitanes sobre les quals preveuen fer importants anuncis durant les properes setmanes.

Només que un 1% de tots els turistes que estiuegen a la zona visitàs aquest jaciment, el projecte seria econòmicament viable, asseguren els que hi treballen i formen part de l’associació Amics de sa Galera. “El nostre objectiu és que el jaciment sigui museïtzable, amb un centre d’interpretació a Can Pastilla que permeti a tothom conèixer els jaciments de la Platja de Palma i del Pla de Sant Jordi, i que amb les visites hi hagi beneficis que siguin reintegrats en la investigació”, explica Jorge Argüello, un dels codirectors de l’excavació. El projecte està molt verd encara, reconeixen els promotors. Primer s’ha d’acabar la tasca de camp i restauració, fer la memòria i la divulgació dels descobriments... I després ja es donarà forma a la proposta que es presentarà a totes les administracions culturals. La intenció dels investigadors és que “els béns arqueològics no es vegin com una càrrega, sinó com un recurs”, afegeix Argüello.

De moment, Jorge Argüello i Ramon Martín, l’altre codirector de l’excavació, anticipen que s’han trobat ceràmiques pretalaiòtiques que indiquen que fa més de 4.000 anys l’illot era, com a mínim, visitat per l’home. Pel tipus d’estructura i les dimensions del jaciment, els experts es plantejaven dues possibilitats: que sa Galera tingués antigament un ús militar o bé religiós. Ara, les suposicions s’inclinen cap als rituals. La constatació de la presència de l’home en aquella època és “tota una fita”, remarca Martín.

Deu morts violentes

Però les sorpreses de sa Galera no acaben només amb aquestes ceràmiques. Martín i Argüello insisteixen que encara han d’anunciar més coses importants, però necessiten un poc més de temps; d’aquí a unes setmanes, preveuen donar a conèixer més descobriments. No es cansen de dir que el que hi ha a sa Galera és només comparable a estructures monumentals arqueològiques pròpies de grans ciutats fenícies com Cartago.

El que sí que comenten és la descoberta de deu esquelets de l’època de la conquesta romana, devers l’any 123 aC. La manera en què han trobat els cossos i el lloc dins el jaciment, com és el pou, els fa pensar que van tenir una mort violenta. Però les hipòtesis no es confirmaran fins que no s’hagin fet les anàlisis de cada esquelet. I cada anàlisi suposa uns 600 euros de despesa.

Pendents de la mar

A diferència d’altres jaciments, el púnic ebusità de sa Galera no permet plantejar-se fer campanyes en una data concreta. El treball, l’excavació, que es va iniciar el 2012 i que compta amb un equip de 40 voluntaris, es fa quan la mar els deixa arribar fins a l’illot. L’any passat, comenta Ramon Martín, impulsor del projecte, no hi van poder anar ni un sol dia d’agost. Per aquesta mateixa raó, per haver de dependre de les condicions de la mar, les visites turístiques guiades que ja es van anunciar juntament amb el Govern fa un parell d’anys no s’han arribat a consolidar.

En canvi, hi ha un altre tipus de visita els mesos d’estiu. “Entre 20 i 30 persones hi arriben, cada dia, nedant o en barca, i a vegades hi excaven també”, comenta Martín. Els arqueòlegs, que solen tenir en comú una vocació de divulgadors, acostumen a explicar què fan i la importància de les restes.

El de sa Galera és un jaciment que ha d’estar actiu. En setze dies, l’herba torna a créixer i, si ningú no hi treballa, s’hi diposita una capa de sediments que fa endarrerir la feina.

Si tot va bé, aquest podria ser el darrer any d’excavacions. A tot estirar, diuen els arqueòlegs, es podrien allargar un any més. I mentrestant, es van restaurant els murs del perímetre, amb la idea que s’hi permetin les visites guiades, i alhora es van fent càlculs per saber quines eren les dimensions d’aquesta estructura.