Aprendre dels gossos com ensumar amb precisió

L'estira-i-arronsa de cada dia entre el meu gos i jo es desenvolupa de la següent manera: jo li dic al Chico que tombem cap a l’esquerra i ell estira la corretja cap a la dreta furgant amb el seu morro negre i humit piles de fulles enfangades. I ja em teniu competint amb un bichon havà de 6,8 quilos exaltat a veure qui ensuma millor. Ho faig perquè, després d’haver llegit un nou llibre, Being a dog: following the dog into a world of smell, d’Alexandra Horowitz, tinc nous motius per apreciar la seva tendència a ensumar.

Horowitz dirigeix el Laboratori de Cognició Canina del Barnard College. Al llibre explica el disseny sofisticat del sistema olfactiu dels gossos i com alguns comportaments típicament canins (llepar, esternudar, bellugar la cua) estan associats amb l’olfacte. També hi descriu com es va entrenar a ella mateixa per millorar la seva capacitat olfactiva, inferior a la del gos pel fet de ser humana.

No fa gaire, una tarda vaig conèixer Horowitz i el Finn al Riverside Park de Manhattan. El Finn és el seu gos, que té 9 anys, un caràcter afable i un pèl negre llustrós. Gos i propietària van compartir amb mi observacions sobre l’olfacte que han fet que els meus passejos amb el Chico siguin més emocionants.

Si tant els gossos com els humans ensumem, on és la diferència? “Hi ha moltes maneres d’ensumar i el mètode que utilitzem els humans no és el millor”, assenyala Horowitz. Els investigadors de l’olfacte han descobert que les persones tenim uns sis milions de receptors olfactius, mentre que els gossos en tenen 300 milions. Els humans ensumem una vegada cada segon i mig; els gossos, entre cinc i deu vegades per segon. “Fins i tot exhalen millor que nosaltres”, afegeix Horowitz, i tot seguit descriu una mena de respiració iòguica canina. Els gossos exhalen a través de les escletxes laterals dels seus narius, de manera que mantenen un flux constant d’aire inhalat que els entra al musell. Això els permet d’olorar l’aire entrant. “Els proporciona una visió olfactiva contínua del món”, diu la investigadora.

Si bé els nostres nassos ja fan el fet, el musell dels gossos és extraordinari. Horowitz diu que la seva manera d’ensumar està dissenyada per enviar l’aire, que transporta olors, al llarg del morro humidificant-lo, escalfant-lo i netejant-lo de camí cap a la part posterior del nas.

Llepar i fregar per ensumar

Per què als gossos els encanta llepar peus pudents? Llepar està relacionat amb l’olfacte, assenyala Horowitz. Els gossos i molts altres animals disposen d’un segon sistema olfactiu anomenat òrgan vomeronasal. Està situat per damunt del paladar i sota el septe que separa el musell en dues parts. Quan un gos inhala, capta olors transportades per l’aire, però gràcies a l’òrgan vomeronasal, que té una gran sensibilitat, també pot detectar les molècules que ha absorbit un teixit. Una manera de fer-ho és llepant una superfície. “Els agrada fer-se una idea completa de l’olor, captar-ne tots els detalls”, apunta Horowitz per explicar per què els gossos s’acosten als seus iguals i als humans fins al punt d’envair-ne la intimitat. “Tenen un gran instint que els indica com analitzar una olor”.

Encara hi ha més preguntes a respondre. Per què als gossos els encanta rebolcar-se en coses que desprenen una pudor repulsiva? Hi ha una teoria que sosté que el seu olfacte és en realitat un sistema motor complex relacionat amb el cervell. Per tant, assenyala Horowitz, quan el Finn es rebolca damunt d’un cadàver d’esquirol putrefacte al parc, l’olor que activa el lòbul olfactiu del seu cervell també viatja fins al còrtex motor i li diu que reclini tot el cos contra l’objecte de desig que acaba de trobar.

“Al cervell dels gossos no hi ha cap receptor que indiqui que una olor és nociva”, afegeix. “Però sí que semblen particularment interessats a refregar-se contra olors que nosaltres trobem entre repulsives i fastigoses”.

Bellugar la cua també està vinculat amb l’olfacte. Moltes de les olors d’un gos s’originen a les glàndules anals. L’olor que emana d’aquests receptacles transmet l’estat d’ànim del gos (ansiós, juganer...) i l’essència de la seva identitat. Per saludar-se, “els gossos remenen la cua, bàsicament, per dispersar les seves olors personals des de les natges”, explica Finn.

Els gossos domèstics no tenen un olfacte tan bo com entrenats per fer alguna feina. A aquests últims se’ls encoratja a fer servir la seva capacitat olfactiva i se’ls recompensa per fer-ho, mentre que als domèstics se’ls en dissuadeix. “Se’ls ensenya que ensumar el cul d’un altre gos és de mala educació perquè ho és per a les persones. Imposem aquesta mena de costums socials als nostres gossos”. En conseqüència, recorren menys a l’olfacte i més als senyals visuals.

Exercitar l’olfacte

Horowitz explica que va portar el Finn a classes de reeducació de l’olfacte. Ben aviat va constatar que s’ho passava d’allò més bé trobant objectes per la seva olor. Com poden exercitar l’olfacte els gossos domèstics? “Fes una passejada olfactiva amb el gos”, recomana Horowitz. “Deixa’l marcar el camí, ensumar i entretenir-se. Deixa que s’olori amb altres gossos. Per als amos, és un plaer deixar que el seu gos sigui un gos, reconèixer-ne l’essència canina. Ells han d’aguantar moltes coses pròpies dels humans”. I els humans, com podem exercitar l’olfacte?

Horowitz ha fet experiments per reactivar el seu propi sistema olfactiu. “Segueix l’exemple dels gossos”, aconsella. “Acosta el nas a coses i ensuma-les a consciència. Digues les olors que sents. Tots els experts de l’olfacte que conec ho han fet milers de vegades. Agafa una ampolla de perfum. Aixafa fulles amb els dits”. I conclou: “Ara gaudeixo més de les olors. Ja no són bones o dolentes. Em diuen coses sobre el món. Així és com més m’acosto a ser com un gos”.