Com era Àngel Aguiló Palou segons la seva amiga: "A classe cantava cançons d’El Fary"

PalmaAina Benítez va conèixer el director de Jo en sé + que tu d’IB3, Àngel Aguiló Palou (Palma, 1980), quan tenien catorze anys, a l’institut Joan Alcover de Palma. Coincidiren a 2n de BUP, però va ser a 3r quan realment es varen fer amics, ja que compartien pupitre. Amb ells també hi seia n’Imma, la tercera cama d’aquesta tríada. Curiosament, Àngel i Aina varen repetir curs. “Vàrem repetir per ganduls, però crec que cap dels dos no ho canviaríem. Aquell curs de repetidors va ser molt divertit”, recorda l’amiga del comunicador, que acumula més de 25.000 seguidors a Instagram.

Aguiló va ser el petit de la casa, el germanet de Neus i Nuri. Segons Aina, en l’àmbit familiar, Àngel és una persona compromesa: “Ha tingut bona relació amb els pares. Ara que només li queda son pare, està per ell per al que necessiti. Fa uns anys que comentam que, quan som joves, tots passam un poc dels pares… Ara, moltes de les nostres converses giren sobre com cuidar-los”, explica Aina, que tot d’una diu que, d’adolescents, ella no sabia gaire cosa de com era Àngel en l’entorn familiar.

A l’aula, però, ho té clar: “Era una persona molt friqui, amb curolles molt marcades, com ara el futbol i la ràdio. La ràdio era molt important per ell: hi col·labora des de ben jove, i també escrivia en algun diari. Ja de jove duia molts de trulls”, conta Aina, a qui Aguiló sorprenia dia sí i dia també amb les seves neures. “Li agradaven coses molt rares, com una sèrie que feia El Fary, Menudo es mi padre, que li encantava. A classe, fins i tot, es posava a cantar cançons d’El Fary. No sé si ho feia perquè realment li agradava o simplement per fer gràcia. També escoltava Nino Bravo i Amistades Peligrosas”. Una cosa curiosa: “Se sabia de memòria els noms i els dos llinatges de tots els companys de classe. I encara ara!”.

Com que eren tan amics i xerradors, els professors els tenien fitxats. Sobretot la d’Història. “No podia sofrir que seguéssim junts. Ens deia de tot, i ens acabava separant amb un crit: ‘¡Aguiló, sepárate!’, belava, en castellà”. Amb altres professores, crearen una relació guapa: “Amb la professora de grec ens hi dúiem molt bé. Era una dona molt divertida i teníem converses molt agradables. Al darrer curs de l’institut no anàrem a la mateixa classe, perquè ell anava d’horari nocturn i jo, a diürn... Ens escrivíem cartes i la professora de grec, que ens tenia als dos, ens feia de missatgera”.

Més enllà de cantar El Fary algun dia, Aina no recorda que Aguiló fos excessivament participatiu o cridaner. “No era algú que volgués cridàr l’atenció. Així com ara, a les xarxes, és capaç de dir qualsevol disbarat, en aquell moment no ho hauria fet. Em sorprèn veure com es posa davant d’una pantalla i diu el que sigui, pensava que acabaria escrivint articles a premsa”, riu. És cert, assenyala, “que el punt còmic l’ha tingut tota la vida”.

Àngel Aguiló té un tarannà curiós, el mateix que mostra als vídeos: “S’indigna fàcilment i ho expressa d’una manera concreta: tanca els punys i estreny la cara. Quan alguna cosa el molesta, intenta canviar-la. De vegades, li funciona; altres vegades, no acabes de saber si realment s’ha enfadat o si fa comèdia”.

Es varen fer amics quan encara no hi havia mòbils, i això va fer que alguns anys es distanciassin. Igualment, Aina recorda que els agradava sortir per Gomila –“el nostre local preferit era el Chap Chap”, diu–, i l’amistat es va fer tan forta amb els anys que tots dos han estat testimonis a les noces de l’altre.