Entrevistes
Societat 03/07/2022

Miquel Montoro: "A Amèrica tot és molt bèstia, no hi ha res petit"

Pagès i 'youtuber'

3 min
Miquel Montoro amb el grup de joves talents del repte The Challenge EduCaixa.

PALMAEl pagès, youtuber i personatge públic de Mallorca Miquel Montoro (2006) és a "les Amèriques", com diu ell, a passar uns dies amb una setantena d'estudiants de tot l'Estat de la mà del projecte EduCaixa. El jove mallorquí és ambaixador del repte impulsat per la plataforma The Challenge. Els talents guanyadors descobreixen, durant dues setmanes, l'entorn tecnològic de Silicon Valley acompanyats pel youtuber Miquel Montoro, que continua preocupat pel futur de l'agricultura.

Com dus haver hagut de deixar la vida agrícola i trobar-te en una ciutat com San Francisco?

— És un poc rar, no diré mentides. Això és realment molt gros, és molt diferent del que estam avesats a veure a Mallorca. Els cotxes i els carrers són enormes, els edificis... I la gent és molt diferent. Pareix una pel·lícula.

Havies viatjat mai tan enfora?

— No, mai havia viatjat tan lluny. Vaig trobar el trajecte molt llarg, les tres darreres hores van ser criminals. I ara estarem per aquí devers 10 dies o més. A mi m'agrada anar de viatge, però no tants de dies. Entre el jet-lag i tot, no sé quants dies fa que som aquí.

Estàs amb gent que, més o manco, té la teva edat. Com vius aquest fet d'estar amb un grup tantes hores?

— Som devers 100 persones. Està bé estar enrevoltat de gent d'altres llocs d'Espanya i xerrar entre tots. No feim gaire cosa, perquè dormim a una universitat i tenim les activitats del viatge programades. Però conèixer gent sempre va bé.

Has après?

— Just amb el que veim aprenem coses. La manera de pensar d'Amèrica és forta, són molt bèsties, aquí no hi ha res petit. El més impactant és tot el que ens envolta. La veritat és que ja m'enyor de Mallorca, ho duc un poc malament.

Què és el que més enyores?

— Els amics, els animals, mon pare i ma mare... Despertar-me a casa, anar a donar menjar als animals i mirar que estiguin bé, fer un poc de feina per defora. Enyor el que faig sempre.

Què és el primer que faràs en tornar?

— Mirar si els animals estan bé; això és el principal. Sé que els he deixat ben vigilats.

A més dels animals, tens un hort. Què hi tens sembrat, ara, per menjar aquest estiu?

— Idò, hi tenc tomàtigues, pebres, albergínies, carabassins, un parell de melons i síndries... Encara no he fet trempó, però crec que en tornar ja en podrem fer. Tombet sí que n'he fet.

Fa poc que han acabat el curs. Què faràs aquest estiu, molta platja o més aviat tranquil·litat a casa?

— No som gens de la mar, jo, no m'ha agradat mai. A mi m'agrada anar a berenar a les 9 a Sant Llorenç o on sigui, depèn del dia i de qui faci de xofer.

Després de dos anys de pandèmia i de dos estius tranquils amb el turisme, els guiris han tornat. Has reparat si hi ha més pressió a l'illa?

— Es nota moltíssim que hi ha més gent i també més cotxes. Hi hem de conviure, ser d'una illa té això, ens hi hem d'avesar i no ens queda més remei. Hem d'intentar que es fixin en els nostres productes i els comprin.

Què és el que t'ha impressionat més fins ara del viatge?

— No t'ho sé dir, perquè tampoc no fa tant que hem vingut. Però veure com funciona això de per aquí, la ciutat en general. Hem vist coses que a Mallorca són impensables, vam veure muntanyes grosses, grosses, i això és guapo. Anirem a veure universitats. Jo ara començaré quart d'ESO, i encara no he triat optatives ni les he pensades. Em costa molt decidir-me.

Quan vam parlar fa un any em vas dir que t'agradaria ser inventor. Això requereix coneixements de tecnologia... Encara ho vols ser?

— Sí, però inventor de maquinària, de tractors i això. La tecnologia l'has de conèixer, però tampoc en fa tanta falta. És més important saber com funciona un tractor i voler experimentar.

També vas dir que estaves preocupat pel futur de l'agricultura i la ramaderia. Encara ho veus tot tan negre en aquest sector?

— Ho veig tot negre i pitjor, encara hem d'arreglar moltes coses. Costa fer entendre a la gent que el que hem de consumir primer és el nostre producte. Sense els pagesos no som res.

stats