Andreu Borràs: "Als alemanys que men per la muntanya no els agrada trobar altres alemanys"

PalmaFa just un any que el geògraf solleric Andreu Borràs García es dedica a temps complet a fer de guia de muntanya. Fins aleshores havia combinat aquesta feina amb la d’electricista. La seva clientela són majoritàriament alemanys, però també organitza viatges de mallorquins als Pirineus i l’Himàlaia. Per Andreu, donar a conèixer el català als visitants és un valor afegit i també és important oferir-lo en l’àmbit empresarial als clients locals.

Ha estat difícil ser guia de muntanya a temps complet?

— Feia 15 anys que feia feina com a electricista. Vaig començar de ben jovenet i ho vaig compaginar durant tots els anys que estudiava Geografia a la UIB. De fet, just fa un any que som guia de muntanya a temps complet, tot i que fa estona que en tenc la titulació. No he fet la passa definitiva fins que no he tengut assegurada una quantitat a bastament d’excursions i sortides per poder-me mantenir i viure’n. Això ha estat gràcies a l’empresa sollerica Mallorca Muntanya, que té més de trenta anys d’experiència i ofereix rutes de senderisme als turistes que visiten la Vall. Col·labor amb ells com a guia freelance. Els mesos forts són des de l’octubre fins al juny. Pel juliol i l’agost fa massa calor, per caminar per la muntanya. El canvi climàtic ha fet que l’hivern sigui molt bona temporada per trescar. Basta veure que, els dies després de les nevades d’aquest hivern, feia bon circular per la muntanya, perquè es podia trepitjar la neu i no plovia.

Què coneixen de la realitat social i cultural de Mallorca els senderistes estrangers?

— Hi ha un poc de tot: persones que després de visitar durant anys les zones turístiques volen provar una experiència més ‘autèntica’ i altres que són repetidors que fa anys que venen a fer senderisme. Encara que als grups que demanen els meus serveis hi ha gent jove, solen predominar les persones majors de cinquanta anys. Solem fer sortides de nivell bàsic, com de s’Esgleieta a Esporles, de Valldemossa a Bunyola, de Monnàber a Fornalutx... Algunes excursions les feim per dins finques privades perquè els propietaris ens donen pas. Això és el que valoren molts de turistes alemanys, trescar en un entorn on no et trobes moltes de persones i, sobretot, on no coincideixen amb altres turistes alemanys. És ben normal, jo ho entenc. Nosaltres, quan viatjam a fora, no volem topar-nos amb altres mallorquins, perquè sentim que coneixem més el lloc que visitam si ens interrelacionam amb gent del país, sentim que la nostra experiència ha estat més autèntica.

Si no parlàssiu alemany tindríeu el mateix volum de feina?

— Pots pensar! Parlar en un nivell acceptable d’alemany és el que em permet tenir aquesta feina. De guies de muntanya que facin feina en anglès, n’hi ha molts. En alemany, però, som pocs. A més, molts no són mallorquins, i allò que valoren els grups que menam per la muntanya és que els parlin en la seva llengua, però que siguem gent del país, que siguem mallorquins. De fet, hi ha molts de turistes que se sorprenen que jo sigui solleric.

Per què?

— Crec que ells es pensen que una persona que es dedica a això és de Palma o d’un poble gran com Inca. Quan els dic que som de Sóller, se sorprenen i a la vegada els agrada. Entenen que som del mateix lloc, de la Serra, que els mostr. Per ells això té valor. En passar dins un alzinar, jo els explic què és un rotlo de sitja o una barraca de carboner, i els don a conèixer quin era l’aprofitament forestal que antigament es feia a Mallorca. A més, els enseny termes en català relacionats amb l’entorn. També els dic que, en anar pels bars i botigues, si s’hi adrecen amb un ‘bon dia’ en lloc d’un ‘buenos días’, els tendran més en compte i que els comerciants entendran que són gent que s’interessa per Mallorca. Crec que em fan cas. Vaig començar a estudiar alemany durant la pandèmia, a través d’internet i tot solet a ca meva. Després, em vaig matricular a l’Escola Oficial d’Idiomes i ara ja tenc el nivell B2. També vaig viure a la ciutat de Ravensbrück durant un any, cosa que em va fer avançar molt.

I el mateix ofici ensenya...

— Sí, perquè jo cada dia utilitz l’alemany en la meva feina i em diuen que de cada pic tenc més fluïdesa. Pel juliol me n’hi tornaré, a Alemanya, i hi estaré tot el mes. Pel novembre, me’n vaig amb un grup de mallorquins a fer deu dies de travessa a l’Himàlaia, al Nepal. Fa anys que organitz sortides com aquesta, amb amics, perquè tenc contactes amb agències d’allà. Som un enamorat de la cultura d’aquell país. Hi he anat moltes de vegades i hi tenc bons amics. Cada hivern també organitz una sortida als Pirineus. En aquest cas es requereix un determinat nivell d’especialització en muntanyisme i tenir material específic. Per això, només som un grup reduït de sis persones. La gent contacta amb mi a través de les xarxes socials, on tenc tots els perfils en català. M’agrada que vegin que el català també és la meva llengua de feina. A més, a Instagram és molt bo de fer seleccionar un botó per traduir el text a qualsevol altre idioma. Al principi, quan feia el post, el feia en català, anglès i castellà. Ara, just el faig en català, els usuaris de les xarxes tenen mitjans per traduir simultàniament.