Com era Alicia Sintes, segons el seu germà: “És una persona plena de llum; mai no ha tingut odi dins”

PalmaA Sant Lluís (Menorca) residia Mrs. Van Oppen, filla d’un militar britànic destacat a l’Índia quan encara estava sota el control directe de la Corona britànica. Feia classes particulars d’anglès que, més enllà dels fonaments gramaticals i fonètics, “estaven assortides de paisatges, experiències i estils de vida” que sobrepassaven en molt l’experiència diària i els cànons de la cultura occidental que coneixien fins llavors dos infants menorquins nascuts a finals dels 60. “Animava a explorar el desconegut, obrir-se a noves fronteres, acceptar la diversitat. Aquesta experiència, sens dubte, alimentaria el nostre interès per obrir-nos a nous horitzons. Alicia sol comentar que aquestes sessions d’anglès varen ser el germen de la seva posterior vocació científica”. Alicia és Alicia Sintes (1969), catedràtica i doctora en Física per la UIB; i ens en parla el seu germà, Tomàs Sintes (1966), també catedràtic i doctor en Física per la UIB.

“Record que, quan va néixer, era la joguina de la casa. Tenia el dormitori ple de nines, i amb els anys d’escola va formar un bon grup d’amigues amb qui va construir una gran amistat que encara conserva”, diu Tomàs, que té tres anys més que Alicia. Tenien una calaixera del canterano plena de tebeos i contes, que intercanviaven per altres de segona mà. A l’adolescència, les novel·les d’aventures i misteri de Verne, Salgari, Twain, Wells i Poe ampliaren el seu univers.

Els dos germans varen rebre estímuls des de ben joves per treballar la curiositat i el pensament per part dels seus pares, que no tenien formació acadèmica més enllà dels estudis bàsics. “El nostre pare, que havia après l’ofici de fuster al taller de l’avi, va emigrar a Veneçuela a la postguerra i tornà el 1957. La seva inquietud per aprendre, fer front a les dificultats, la feina ben feta i la seva curiositat per conèixer nous territoris foren els principals valors que ens va transmetre. La nostra mare va estar sempre compromesa amb la família, amb l’ordre i la bona gestió com a valors essencials. Mai varen dubtar a donar-nos suport arribat el moment d’iniciar els estudis superiors”, relata Tomàs. I en aquest context creixeren els dos santlluïsers.

Un cosí de son pare, Benet Mercadal, era un enamorat de les ciències naturals, especialment de la geologia. La impossibilitat econòmica d’accedir a estudis superiors el va dur a formar-se de manera autodidàctica. “Es va convertir en un dels grans especialistes del període quaternari a l’illa de Menorca. Compartia l’afició a la pesca amb el pare. A les trobades que fèiem, en què també assistien geòlegs com Joan Rossell i Antoni Obrador, ens trobàvem envoltats de llibres, mapes geològics i restes fòssils. Benet ens sorprenia mostrant-nos petxines de mol·luscs i dents de tauró del plistocè, datats fa més d’un milió d’anys. D’aquesta manera, fins i tot mancats de tradició universitària, la nostra infància va estar envoltada d’estímuls que van alimentar el gust per la recerca”.

Aquesta vida oberta a les curiositats del món varen fer d’Alicia una “estudiant excel·lent, llesta i curiosa”. El seu interès per donar resposta a qüestions essencials sobre la nostra existència la varen portar a especialitzar-se en relativitat i cosmologia, i s’ha convertit en una “treballadora incansable, apassionada i una mica introvertida”. Això no obstant, Alicia ha acompanyat la seva carrera científica amb una important “labor divulgativa, i destacant el paper de la dona en la ciència”, remarca Tomàs. Per a ell, Alicia és la seva “millor amiga i confident”, amb qui guarda una complicitat que començà quan eren petits i estiuejaven a cala Alcaufar, en una vella caseta de pescadors construïda per l’avi, i corrien junts fins a la torre de guaita per observar millor el món.